Anna Grau: "Trias? Jo només tinc una línia vermella, que és Ada Colau"
Candidata de Cs a l'alcaldia de Barcelona
BarcelonaCiutadans ha confiat a la periodista Anna Grau (Girona, 1967) el repte de seguir representat a l'Ajuntament de Barcelona, amb les enquestes en contra.
Les enquestes els situen fora de l’Ajuntament…
— Unes sí, d'altres no… Depèn de qui les fa i de qui les paga, sobretot.
Està insinuant que les enquestes no es fan de manera professional.
— Estic suggerint que moltes, no totes, es fan no per escatir o esbrinar el sentit del vot, sinó per predeterminar-lo. I tenim proves que, en algun cas, això ha passat a nivells més enllà del que és acceptable.
A què atribueix que Ciutadans hagi anat perdent vots en cadascuna de les últimes eleccions?
— Com a periodista política he vist molts partits pujar i baixar. Per exemple, Esquerra Republicana, que ara governa la Generalitat, va estar a punt de desaparèixer. En el cas de Ciutadans, quan per uns inesperats èxits al conjunt de l’Estat s’avantposa el paper de Ciutadans al conjunt d’Espanya i no a Catalunya, es comet un greu error. Es va tenir poca confiança en el planter i es van anar a buscar fitxatges estratosfèrics i, fins i tot, estrambòtics, com Manuel Valls. Però de tot se n’aprèn. A vegades les crisis són oportunitats per fer neteja, i ens hem tret molta caspa, molta cel·lulitis, molts Manuels Valls i molta gent que no aportava.
¿Tenir de candidat Manuel Valls va ser un error?
— Va ser un error monumental.
¿Hauria estat més bon alcalde Ernest Maragall?
— No entraré en travesses de qui havia de ser alcalde llavors. La meva feina és fer-me alcaldessa a mi. Quan tu et presentes a les eleccions, anem malament si la idea és: “Vota’m a mi, que jo votaré aquest altre, que al seu torn evitarà que surti tal altre”. Això és una de les coses que fan que la gent s’emprenyi amb els polítics i els prengui pel pito del sereno. Vaig a les eleccions amb un programa molt concret. Qui me’l compri, es podrà entendre amb mi, i qui no, ja es pot esperar assegut que li voti res, ni uns pressupostos, i ja no parlem d'una alcaldia.
Vostè va ser biògrafa de Xavier Trias.
— Bé, biògrafa no. Vaig fer un llibre sobre què pensava. Explicava el seu pensament polític. Va ser molt interessant, per cert.
Estaria disposada a pactar-hi?
— Jo només tinc una línia vermella pel que fa a pactes, que és l’Ada Colau. Tots els altres, quan sàpiguen què volen ser de grans i em diguin el que volen fer, ja veurem si és compatible amb el que vull fer jo. La meva prioritat és que Ciutadans sigui força de govern a Barcelona i a Catalunya, i això passa per ser seriós, per fer el que es promet, per no tenir gaire pressa per tocar moqueta ni cotxe oficial, per no vendre barates idees molt importants.
Al seu cartell electoral diu: “Allibera’t”. De què cal que s’alliberin els barcelonins?
— De moltes coses. Les coses que més inquieten i neguitegen ara són inseguretat, neteja, manca d'habitatge, manca de pisos de lloguer, manca de perspectives i, sobretot, manca de confiança i il·lusió. Aquí hem de donar-hi un cop d’il·lusió, confiança i esperança. Catalunya, i sobretot Barcelona, que n’és la capital, ha perdut la confiança en ella mateixa, l’ha de recuperar.
Com es defineix políticament?
— Jo? Honesta, molt treballadora, sense complexos. Jo penso que tant la dreta com l'esquerra són etiquetes, a part de caducades, una miqueta enganyoses.
Si vostès són liberals i progressistes, ¿per què la fuita de votants va cap a la dreta i l'extrema dreta?
— Això ho diu vostè. Jo soc conscient que hi ha un interès a presentar les coses així, però les nostres anàlisis diuen que la major part del nostre vot va cap a l'abstenció a Catalunya. I també se n'ha anat a partits d'esquerres. A les eleccions autonòmiques del 2021, Salvador Illa va apel·lar al vot útil i va aconseguir que persones que havien votat Ciutadans votessin PSC, creient que el vot útil seria aquest. Era un vot perquè el PSC entrés a les institucions, però un cop a dins fes tot el contrari del que havia promès al programa. Jo demano a la gent no deixar-se enredar. No hi ha res més trist que anar a votar tapant-se el nas a contracor perquè, a sobre, t’enganyin.
Què proposa per millorar el mercat de lloguer a Barcelona?
— En primer lloc, canviar el govern. En segon, deixar de fer veure que la llei d'habitatge de Pedro Sánchez solucionarà els problemes del lloguer. A Barcelona s'hauria de construir molt habitatge. Portem molts anys perduts entorpint la construcció privada i negligint les promeses de construcció pública. Nosaltres hem fet una estimació realista i pensem que en quatre anys es podrien construir 2.500 habitatges de lloguer.
¿La presència dels partits polítics a la Bonanova pot haver irritat el conflicte entre veïns i okupes?
— La paraula no és irritar el conflicte. Fa molts anys que Barcelona pateix un problema molt greu d'ocupació, més en uns barris que en d'altres. Ja està bé de fer veure que el problema no existeix. Nosaltres sempre hem demanat una solució pacífica, democràtica, judicial i legal. Ni okupes ni desokupes: llibertat i seguretat per a tothom, és el que diem. Ahir mateix coneixíem que la jutgessa és partidària de no suspendre el desallotjament de la Ruïna.
La jutgessa s'ha equivocat?
— No. La jutgessa ha dit que s'ha de desallotjar.
Però no és immediat, cal esperar a la sentència.
— No és una cosa immediata perquè hi ha ordres polítiques d'ajornar-ho. A la jutgessa se li va demanar que suspengués el desallotjament i no l'ha suspès. Què més vol que li digui? ¿Vostè no creu que s'ha de desallotjar una casa ocupada?
Jo faig preguntes, no em presento a l'Ajuntament de Barcelona.
— Però jo encara que no m’hi presentés li diria el mateix. Jo crec que les cases ocupades s’han de desallotjar.
¿Ens podria concretar quines són les campanyes hispanòfobes de l'Ajuntament de les quals parla el seu programa?
— Home, m'estranya haver de concretar-ho quan avui mateix la senyora Dolors Bassa demana il·legalitzar els partits que utilitzin la llengua castellana en campanya.
Dolors Bassa, d'ERC, ni es presenta ni és de cap partit dels que governa l'Ajuntament.
— Pertany al partit que governa la Generalitat. I es presenta el senyor Maragall, que representa aquest partit a l'Ajuntament. La hispanofòbia s'ha instal·lat a les institucions. Si no, ningú s'atrevia a fer un tuit feixista com aquest.
Jo li preguntava per les campanyes “hispanòfobes” de l'Ajuntament.
— ¿Vostè no ha detectat hispanofòbia l'Ajuntament?
Jo li pregunto a vostè.
— ¿Però no ha detectat res? ¿De debò que creu que m’ha de preguntar això?
Crec que puc preguntar el que vulgui.
— I jo puc respondre el que vulgui. Fer les comunicacions només en català, defugir fer comunicacions en castellà, multar la gent per utilitzar el castellà, donar subvencions a una entitat mafiosa com Plataforma per la Llengua... Si això no és hispanofòbia, ja em dirà vostè que ho és.
¿Li hauria agradat que la senyora Arrimadas fes campanya amb vostè?
— Ja ha fet campanya amb mi i en farà.
¿Ha fet campanya electoral amb vostè?
— Sí, en va fer.
Abans de la campanya electoral com a tal, vol dir, suposo.
— Demà mateix torna a ser aquí.
Per tant, la farà?
— Sí, sí.