Els alcaldes, els veïns i els alcaldes

BarcelonaTan important com el personatge del xèrif al Far West és la figura de l'alcalde en les democràcies mediterrànies. La persona sola davant de la ciutat, per al bo i per al dolent. A totes les ciutats trobarem, almenys, un carrer amb el nom d'un alcalde. Barcelona té, fins i tot, carrers amb noms de subtinents. ¿És un subtinent l'equivalent armat d'un alcalde? Mai de la vida! Com el seu propi nom diu, un subtinent correspon a un tinent d'alcalde. La qüestió, però, no és sub, sinó tenir. O no tenir. Això ja ho va dir Hemingway. ¿Quina cosa tenen els subtinents en general? El mateix que el visir Iznogud, que aspirava a ser califa en lloc del califa. Però, al nostre país, és més fàcil que un tinent d'alcalde acabi, no de califa, sinó de conseller de la Generalitat amb qualsevol partit, sempre que no sigui el seu. Ningú no és profeta a les procel·loses terres dels consells municipals.

I els alcaldes?, què tenen els alcaldes? Doncs, molts, ganes de sortir corrents del càrrec. Però també n'hi ha un nombre considerable als quals els agrada repetir, bé seguidament, bé de tant en tant. Ser fill o germà d'alcalde és la forma dinàstica de repetir. Al contrari d'un nen que no fa els deures, un alcalde vol repetir perquè considera que encara hi ha molts deures per fer. Són alcaldes repetidors per abús d'aplicació i no per mandra, ja que, per altra banda, hi ha els que no foten res i es passen tota la vida d'alcalde. Això, però, passava més quan no es feien eleccions (o eren de nyigui-nyogui). Igual que a l'Evangeli, els últims alcaldes d'aquella època van ser els primers de la democràcia.

La condició de 'poble'

Com que està tan a prop de la gent, per molt antidemocràtic que hagi estat el seu nomenament, un alcalde mai no perd la condició de poble. Ara bé, si aquesta condició és massa autèntica, el que s'ha fet, de vegades, per eliminar-la, és afusellar l'alcalde. Històricament, aquí s'han afusellat molts alcaldes. Una altra categoria molt diferent és la figura de l'alcalde que acaba a la presó. Principalment, un alcalde es fica en merders dels grossos per tres motius: volia treure un profit personal, o un profit per al partit o perquè és pusil·lànime i mai no se'n surt, ja que tothom fa amb ell el que vol. Tot això no és més que la versió depredadora dels tres principis del bon polític, el qual ha de mirar, en aquest rigorós ordre, pel bé comú, per l'interès lícit del partit i pel bon estat de salut de si mateix.

No hi ha cap ciutat amb prestigi que no tingui un alcalde afusellat i, si més no, un alcalde a la presó o que mereixi ser-hi. Quan a un alcalde ni l'han afusellat (Déu no ho vulgui), ni l'han tancat a la presó (perquè mai no ha fet res dolent), és probable que el nomenin ministre. És cert que hi ha altra modalitat, la de l'alcalde que acaba de president de la Generalitat, bé mitjançant unes eleccions o bé perquè no hi compareix ningú més. Aquest darrer cas, però, no té gaire futur. Per arribar a ministre, si un no vol ser alcalde, n'hi ha prou amb sortir per la tele. Però el millor és ser un alcalde de cada dia i anar a peu a l'Ajuntament.