Els alcaldes que han estat destronats del càrrec en només un any i mig

BarcelonaXevi Fernández (Junts) es convertia el 18 de setembre en el nou alcalde de Santa Eugènia de Berga gràcies a una moció de censura que va pactar amb una formació independent per fer fora ERC per "la paràlisi" del govern municipal. Fernández, que ja havia estat alcalde el mandat anterior, es va quedar a només sis vots de la majoria absoluta a les eleccions, però un acord entre republicans i els independents, que ara li han atorgat el poder, el va deixar fora de l'alcaldia. No és un cas excepcional: sis alcaldes més han estat descavalcats, tot i que només fa un any i mig dels comicis.

El primer relleu va ser el més surrealista. El republicà Joan Montserrat va ser defenestrat com a alcalde d'Espinelves només quatre mesos després de les eleccions del 28 de maig amb una moció de censura que van promoure els seus dos companys de partit amb el regidor de Junts, Antoni Tanyà, a qui van lliurar l'alcaldia. Malgrat que Montserrat va debutar reeditant la majoria que ostenta ERC des del 2015 assolint 3 dels 5 regidors, la falta de confiança dels edils republicans estava al darrere d'un moviment de cadires tan inesperat com inusual.

A mitjans de desembre, un dels dos regidors d'ERC de Vallgorguina seguia el mateix camí d'Espinelves per acabar amb el primer mandat de la CUP en un poble del Vallès Oriental, on governava amb quatre regidors propis i dos de republicans. El relleu a l'alcaldia, que va passar a mans de Junts, es va produir en un ple celebrat enmig d'una gran tensió amb insults i crits contra els juntaires i l'exregidor republicà Rubén Blanco, que denunciava que els seus excompanys l'arraconaven en la presa de decisions. El govern municipal va abandonar el ple just després de la votació, va posar cartells amb el lema Tornarem i va penjar una pancarta en què denunciava el ball de cadires.

Ja el 2024, concretament al març, va arribar el quart canvi d'alcalde, que també va provocar que ERC perdés la batllia davant de Junts. El republicà Toni Trilles va ser substituït per la juntaire Yolanda Mendo a l'alcaldia de Guils de Cerdanya gràcies al suport d'un grup independent. La "mala gestió" del fins llavors equip de govern en l'àmbit econòmic i en "el tracte a diversos treballadors municipals" van ser els motius esgrimits per presentar la moció. En un ple celebrat enmig d'una gran tensió, Mendo va rebre la vara d'alcaldessa de mans del seu pare, que havia estat alcalde del 1995 al 2011 i del 2015 al 2023 (i que tornava a liderar la llista), mentre els partidaris de Trilles es giraven d'esquena en senyal de protesta.

Si hi ha, però, una moció de censura controvertida, és la que va tenir lloc a Ribera d'Ondara una setmana més tard de la de Guils. Esquerra va acordar amb el regidor d'Aliança Catalana, Albert Puig, desbancar de l'alcaldia el socialista Francesc Sabanés, que havia estat elegit alcalde gràcies a l'abstenció també de la formació d'extrema dreta. La direcció d'ERC es va desentendre del pacte i es va desvincular de l'agrupació local i dos dies més tard, la seva candidata, Elisabet Jové, es va donar de baixa del partit. L'acord preveia que l'edil d'Aliança fos l'alcalde mentre durés la baixa per maternitat de Jové, cosa que es va complir. Aquest setembre, però, Puig va renunciar a l'acta de regidor després que la direcció d'Aliança li demanés que fes un pas al costat al titllar el col·lectiu LGBTI de "càncer". El seu substitut s'ha quedat com a regidor no adscrit, però el pacte de govern no perilla: l'alcaldia és de Jové.

Junts fa fora un alcalde investigat per maltractaments

La moció de censura que es va produir a Puigverd de Lleida el primer dia de juliol, en canvi, no va suposar que l'alcaldia canviés de color. El ple de l'ajuntament d'aquest poble del Segrià va aprovar fer fora l'alcalde juntaire Josep Solsona, suspès de militància per la investigació judicial que pesa sobre ell per suposats maltractaments en l'àmbit familiar, i que la seva substituta fos la número 2, Úrsula Barrufet. La moció va comptar amb el suport dels tres regidors d'ERC i el del PSC, mentre que dos dels cinc diputats de Junts hi van votar en contra. L'alcalde sortint, que va ser, òbviament, un dels que van refusar-la, no va donar la mà a la nova alcaldessa quan va ser elegida i va lamentar que s'haguessin "barrejat temes personals".

Finalment, a finals de juliol, va tenir lloc l'única moció de censura que ha afectat la demarcació de Tarragona i un alcalde d'una formació independent. L'alcalde dels Pallaresos, al Tarragonès, Xavier Marcos, de la Federació d'Independents de Catalunya (FIC), va perdre l'alcaldia amb una moció d'ERC i PSC. D'aquesta manera, el socialista Jordi Sans (PSC) substituïa Xavier Marcos (FIC) i la republicana Maria Grau (que es va presentar amb les sigles de SOM) assumirà el càrrec en el tram final del mandat.

Fins a la moció, la FIC i SOM governaven conjuntament, però els impulsors del canvi van apuntar que impulsaven la votació per "redirigir el rumb del municipi i encarar el futur amb optimisme i renovades energies". "La situació s'havia tornat insostenible perquè com a equip de govern no remàvem en la mateixa direcció i se'ns menystenia. Vam intentar reconduir la situació, però no ha sigut possible", denunciava Maria Grau per justificar la moció de censura. Probablement, no serà l'última.