Alcaldes de baixa per ansietat

Barcelona"Els meus fills no em van parlar en una setmana quan els vaig dir que em tornava a presentar". D'aquesta gràfica manera, l'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, resumeix com s'han pres que torni a ser la cap de llista per ERC. Ho havia de ser la tinent d'alcalde, però deixa la política. "No pot més i no està disposada a aguantar el que jo aguanto", revela Moreno. Es refereix als insults i amenaces que rep dia sí, dia també, al carrer i a les xarxes socials, i que també han denunciat entre d'altres l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va deixar Twitter el 2021, o el de Terrassa, Jordi Ballart. És la cara més fosca de la política municipal.

"Tant és de quin partit siguis, és la manca de respecte als polítics", denuncia l'alcaldessa, que explica que el seu cotxe ha rebut escopinades i ratllades per no treure multes. La pressió és tan alta que els seus fills li van demanar que els portés a l'institut de Canet pels comentaris despectius que rebien dels seus companys. L'alcaldessa carrega contra la impunitat: "He demanat a Facebook que retirin comentaris ofensius, però els mantenen i no tanquen comptes i la justícia diu que no s'hi pot fer res", conclou.

Ho sap bé, precisament, l'alcaldessa de Canet, la també republicana Blanca Arbell. "Em van dir que em cremarien la casa per un conflicte amb alguns menes, però el jutge va dictaminar que això anava amb el càrrec i veus que no hi ha res a fer". En quatre anys, porta tres baixes per ansietat: el 2018 per l'assetjament d'espanyolistes pel Procés; el 2020, per la gestió de la pandèmia, i l'última, el passat setembre, per amenaces a la seva família: "Un jove li va dir al meu fill al carrer que ens trencarien les cames i l'endemà un grup va venir de nit a casa a insultar-nos", diu Arbell, que atribueix aquesta campanya a la portaveu del PSC. No repetirà. "Ja no volia fer un segon mandat, i vam acordar que al cap de dos anys passaria el relleu, però amb la pandèmia vaig haver de seguir", exposa Arbell, que espera com ningú que arribin els comicis del maig. "Estic ratllant els dies com si fos a la presó", diu l'alcaldessa, que ja no vol ni caminar pel poble.

Qui sí que va deixar el càrrec ara fa dos anys va ser l'alcaldessa de Caldes d'Estrac. L'escarni que va patir amb la filla menor a casa va ser la gota que va fer vessar el got. ¿El motiu de la protesta? El tancament d'un gimnàs perquè s'acabava la concessió i calia fer la licitació. "Som polítics de trinxera amb vocació de servei públic i t'acusen de ser-hi per la cadira quan cobres 1.500 euros nets treballant cada dia", diu Rosa Pou. "M’he hagut de reconciliar amb el meu poble", afirma l'alcaldessa, que es mostra pessimista amb el relleu: "Desencoratja la gent que li agradaria fer política i és una llàstima, perquè no sé qui s'hi voldrà dedicar al final, perquè has de ser molt dur i fred".

Això és el que no ha volgut ser l'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Sànchez, que també ha estat uns mesos de baixa per ansietat. "Em van suggerir que no ho digués perquè era senyal de feblesa, però ho he fet públic", explica, mentre assegura que molts polítics de l'àmbit municipal no s’atreveixen a dir-ho. "Ho dones tot i arriba un dia que petes, perquè hi ha gent que es pensa que et pot faltar al respecte". L'alcalde arenyenc, que tornarà a presentar batalla, lamenta la indefensió: "Com a alcalde no tens els mateixos drets", sentencia davant la manca d'empara.

“Corre el rumor que l’alcaldessa s’ha tirat a tots els regidors i regidores. Cobrant, això sí...!”, aquest ha estat un dels missatges masclistes que ha rebut l’alcaldessa dels comuns de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz, a les xarxes socials. No va presentar denúncia, però sí que ho va fer públic per primer cop: "Em vaig donar per satisfeta amb el ressò mediàtic de posar veu a la violència digital que pateixen moltes dones". L'alcalde de Sant Celoni, Raül Garcia, de Junts, sí que va presentar denúncia, però també es va arxivar: "No volia deixar-ho passar perquè els atacs no surtin gratuïts", diu resignat.

"Difama i venceràs"

Cristina Valverde, psicòloga especialitzada en assetjament, avisa de la gravetat del ciberassetjament mentre recomana aprendre a gestionar les emocions: "És una violència virtual amb un gran impacte perquè no et dona l'opció de defensar-te i aconsegueix allò de difama i venceràs". El sociòleg Salvador Cardús ho atribueix al canvi de relacions entre el polític i el ciutadà. "Ara utilitza aquesta simulació de proximitat, però té el risc de quedar exposat a la lògica tavernària".

Xavier Tomàs, expert en xarxes socials que assessora candidats, alerta que el ciberassetjament a polítics va en augment. "Fa sensació d’anonimat i el cost d’insultar és més baix que no fer una pintada". La clau, a parer seu, és que les empreses tinguin recursos humans i procediments per actuar de manera ràpida i coordinar-se amb els cossos policials. També recomana als alcaldes verificar el compte per notificar que tenen un càrrec públic perquè la resposta és més àgil. Una resposta que esperen en silenci.

L'Associació Catalana de Municipis (ACM) diu que l'assessorament en assetjament no és un servei que els demanin els alcaldes. De totes maneres, l'entitat municipalista va iniciar l'últim trimestre de l'any passat tallers de formació sobre xarxes socials i fake news per a candidats i càrrecs electes. Els partits també ofereixen cursos per aprendre a gestionar els insults. El PSC explica que a través de cursos i de l'escola de formació preparen els càrrecs electes per fer front a les crítiques. "Si un usuari no deixa de faltar al respecte a un càrrec li recomanem que el bloquegi i si l'amenaça és molt greu ho portem directament a la Fiscalia assumint totes les despeses", assenyala David Donaire, responsable de xarxes socials del partit. Admet, però, que no hi ha una demanda creixent: "No ens ho fan saber, tenen assumit que va amb el càrrec". "S’ho guarden per a ells, però cal saber anticipar-se perquè no acabin petant perquè amb les xarxes ara estan més exposats", corrobora el vicesecretari d'ERC, Oriol López. Malauradament, tot queda a casa.