Alcalde als 19 anys: la història del batlle més jove de Catalunya

BarcelonaPoc s'imaginava ara fa quatre anys Gael Rodríguez (2004) que encapçalaria la llista del PSC a Portbou el 28-M i molt menys que guanyaria les eleccions. I no només per la seva joventut, sinó perquè llavors, amb 15 anys, va dirigir campanya de l'encara alcalde, Xavier Barranco (Junts), que optava a la reelecció. "El seu projecte em va agradar, però de seguida vaig veure que era una estafa perquè no ha complert cap de les seves promeses i el poble segueix immers en la decadència i sense futur", rebla l'ara ja alcalde més jove de Catalunya, amb 19 anys.

No ho tenia fàcil. El 2019 el PSC ni es va presentar, i el 2015 només va obtenir 2 dels 9 regidors en disputa. Els altres 7 van ser per a Junts. "Si m'hagués semblat fàcil no m’hauria presentat", deixa clar Rodríguez. Així i tot, pensava que podia guanyar, però no per majoria absoluta. "Hem arrasat assolint 6 dels 9 regidors en el que és el millor resultat de la història del PSC a Portbou", subratlla. I recorda que l'últim cop que els socialistes es van imposar per majoria absoluta (5) va ser fa més de 30 anys, el 1991, i que no governaven des del 2007, quan els seus tres representants van pactar amb els d'ERC per desbancar CiU.

Les relacions amb l'alcalde en funcions no són bones. "Li està costant fer-me el traspàs perquè és humiliant que un nen guanyi un inspector d'Ensenyament de 55 anys", diu Rodríguez, que creu que diumenge el va felicitar al col·legi electoral perquè hi havia gent davant. La mare de Rodríguez va viure la victòria en directe perquè, curiosament, era presidenta de mesa. El seu pare va venir després. "És el primer cop que el veig plorant d'emoció", explica el nou alcalde. I és que els seus pares veien amb un cert respecte que fes el salt a la política, tot i que a casa seva, diu, sempre s'ha parlat de política. El seu avi ja va estar a la llista del PSC el 1979. "Ho dec portar a la sang", diu.

Contra el 155 i la sentència del Procés

L'idil·li amb l'alcalde va durar només un any. I al novembre ja es va fer militant del PSC perquè membres del partit li van demanar que s'unís al projecte. "El primer dia ja em van dir que hauria de ser el candidat", revela rient. "Soc d'esquerres i catalanista, antifeixista i antiindependentista, però el 155 no em va agradar i la sentència de l'1-O em va semblar desproporcionada", afirma sobre la seva ideologia.  

La campanya la va iniciar fa un any i mig muntant carpes, però sobretot escoltant a tothom. També al bar dels seus pares, on fa de cambrer. Allà, servint, alguns clients també li van suggerir que fes el pas. També ha anat a Barcelona i a Madrid. De fet, aprofitant que el PSOE governa a l'Estat i que Miquel Iceta és el ministre de Cultura s'hi va reunir per impulsar la creació d'una casa en homenatge al filòsof alemany d'origen jueu Walter Benjamin, que es va suïcidar a la població empordanesa el 1940. "L'Ajuntament s'hi ha sumat després quan ho havia d'haver abanderat", lamenta abans de reconèixer que aquell va ser el seu primer cop d'efecte: "Van veure que soc un noi que se sap moure i que aconsegueix coses".

Després de començar la carrera d'història al setembre, al març ho va deixar per fer dret: "Em serà més útil". També ha fet un curs de direcció de gabinet d’alcaldia: "No vull que em diguin que soc inexpert, sé com funciona l'administració i a la llista hi ha dos exalcaldes i exregidors que m'ajudaran". Ara, l'alcalde més jove de Catalunya només vol posar-se a treballar.