El 60% dels diputats també es presenten a les eleccions municipals

BarcelonaLa setmana passada es va celebrar l'últim ple abans de les eleccions municipals: a partir del dijous 11 de maig a les dotze de la nit arrencarà la campanya del 28-M i si no hi ha canvis d'última hora els diputats del Parlament de Catalunya no es tornaran a reunir fins que ja s’hagi consumat la cita a les urnes. Sempre que hi ha campanya, l'activitat s'atura. I és que en aquestes setmanes pocs parlamentaris estaran disponibles: fins a un 60% de l’hemicicle forma part de llistes electorals el pròxim 28 de maig. És a dir, fins a 83 diputats de 135 també es presenten als comicis locals. No tots, però, de caps de llista, ja que aproximadament la meitat hi concorren de manera simbòlica per donar suport al candidat o simplement acabar de farcir unes candidatures que acostumen a ser difícils de tancar: dels 83 diputats que s'han sumat a les candidatures als municipis, 38 són alcaldables als seus pobles i ciutats.

Això és possible perquè ser diputat i regidor a la vegada és legalment compatible –poden exercir els dos càrrecs, però només cobren una retribució–, i, a més, és una qüestió habitual a la cambra catalana. I, de fet, tots els partits menys el PP tindran més de la meitat dels seus diputats dedicats a la campanya electoral. El cas més destacat és el de Ciutadans i el d’Esquerra. Tots els diputats del partit taronja, sis, es presenten a les eleccions, tot i que la majoria ho fan tancant llistes: només Anna Grau és alcaldable per Barcelona i Joan Garcia per Sabadell. El líder de grup, Carlos Carrizosa, en canvi, és l'últim de la llista de Manlleu.

Al seu torn, els republicans són el segon grup del Parlament amb una ràtio més alta d’electes locals: ERC té 33 diputats i 24 d’ells formen part d’una llista municipal, 11 dels quals alcaldables. Això significa que un 72% del grup parlamentari estarà abocat al 28-M. Destaquen la vicepresidenta amb funcions de presidenta de la cambra, Alba Vergés, que és la candidata a Igualada i s'enfronta a l'actual alcalde, Marc Castells (JxCat); o Ferran Estruch, alcalde de Cardona que aspira a la reelecció. Però també hi ha participacions simbòliques, com la de la portaveu, Marta Vilalta, com a número 20 a la llista del seu poble, Torregrossa (Pla d'Urgell). De fet, si no fos perquè Ernest Maragall va renunciar recentment a l’acta de parlamentari, els republicans sumarien un alcaldable més al Parlament, en aquest cas el de Barcelona.

El PSC i Junts tampoc es queden enrere. Dels 33 parlamentaris socialistes, n’hi ha 12 que són caps de llista i 8 més que formen part d'altres llocs de les llistes; és a dir, un total del 60% dels parlamentaris socialistes tindran presència als comicis locals. Per exemple, la cara visible del PSC a la cambra, Alícia Romero, és la número 24 a Mataró, mentre que Sílvia Paneque és l’alcaldable per Girona i Rubén Viñuales, exmembre de Ciutadans, per Tarragona. També JxCat té xifres altes, tot i que enguany no es presenten a la reelecció tres dels seus alcaldes més destacats: Anna Erra (Vic), Marta Madrenas (Girona) i Jordi Munell (Ripoll). En tot cas, Junts té 8 alcaldables al grup parlamentari i 11 més són part d’una candidatura electoral: fins a tres diputats s’han incorporat a la llista de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona –Josep Rius (número 7), Assumpció Laïlla (número 9) i Ramon Tremosa (número 10).

Pel que fa a la resta de grups polítics, gairebé la meitat del grup de l’extrema dreta de Vox es presenta a les eleccions municipals, tot i que només una, Mònica Lora, és cap de llista (Mataró). Tenen xifres similars la CUP i els comuns, amb una implicació del 55% i el 50% –respectivament– als comicis del 28 de maig. D’En Comú Podem destaca Jordi Jordán, que aspira a desbancar l’actual alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé (Junts), amb una coalició amb el PSC, i Lucas Ferro, que és cap de llista a Molins de Rei; mentre que dels cupaires la que va ser la candidata de l’esquerra anticapitalista a les eleccions del Parlament, Dolors Sabaté, torna a presentar-se per a l’alcaldia de Badalona. L’únic grup parlamentari que no té candidats municipals a les seves files és el Partit Popular, que, amb tres diputats, és l'últim de la cambra catalana.

Cobren dels dos càrrecs?

¿Quins efectes té que hi hagi tants electes locals al Parlament? Com es tradueix això en l'activitat legislativa? El politòleg Toni Rodon explica que la visió "positiva" és creure que tenir diputats que tenen un peu als municipis ajuda a defensar els interessos d'aquell territori concret. Ara bé, afegeix que, a la pràctica, aquesta compatibilitat ha servit per compensar la mala retribució dels càrrecs locals. Com que no poden acumular dues retribucions públiques, els electes han d'escollir quina perceben, i normalment es decanten per la del Parlament perquè és més alta –tot i que les dietes de desplaçament sí que les poden cobrar dels dos llocs.

En tot cas, aquesta doble condició, afegeix Rodon, no és pacífica: una crítica recurrent és que els alcaldes que són diputats no dediquen prou temps a la localitat, mentre que els que gaudeixen d'aquest doble rol diuen precisament el contrari: que al Parlament poden defensar millor el municipi.

Una norma no escrita

Sigui com sigui, després d'aquest últim ple, la cambra catalana atura l'activitat més de tres setmanes perquè els diputats estan bolcats en la campanya electoral. El pròxim ple no és fins d'aquí un mes –està previst per al 30 i 31 de maig– i les comissions legislatives també es redueixen a la mínima expressió. Fins i tot, el més probable és que els grups polítics posposin l'elecció de la presidència del Parlament –des del mes de juliol passat en funcions– per a després del 28-M, malgrat que un cop es faci efectiva la retirada de l'escó de Laura Borràs (la Junta Electoral ja l'ha declarat inelegible) ja podrien escollir la seva substituta.

Aturar l'activitat per la campanya electoral al Parlament, encara que sigui per unes eleccions com les locals –que no tenen res a veure–, no és cap previsió legal. Es tracta d'una pràctica política històrica a Catalunya, pactada tàcitament per tots els partits polítics, amb l'argument d'evitar l'ús electoral de les iniciatives que hi ha en marxa. De fet, no és així a Madrid: el Congrés de Diputats manté l'activitat de les comissions i hi ha previstos plens cada setmana durant el mes de maig a excepció de l'última abans del 28-M.