Eleccions municipals

Del creixement de la CUP al fenomen de Tots per l'Empordà: 15 sorpreses electorals a les comarques gironines

Més enllà de Girona, molts municipis poden canviar de color el 17 de juny per pactes amb la segona força

Lluc Salellas, Jordi Masquef, Gael Rodríguez , Isaac Ramió i Silvia Oriols.

GironaPassades les eleccions municipals, hi ha una altra contrarellotge en marxa, més enllà de les generals: la de guanyar suports per a l’alcaldia abans del 17 de juny, quan es constituiran els nous plens. La principal incògnita serà Girona, que va donar la sorpresa diumenge amb un canvi de color després de 12 anys d’hegemonia de Junts. Però no és l’única: a Olot, Puigcerdà, Roses, Salt, Ripoll i la Jonquera, entre d’altres, caldran pactes en unes eleccions on la principal força damnificada és Esquerra, que ha perdut fins a 48 regidors.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A la costa, creix el fenomen de Tots per l’Empordà, l’agrupació d’independents que va néixer el 2019. Es consolida més que duplicant regidors: passa de 34 a 79. Els seus feus són Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. Qui no aconsegueix fer-se un forat és Ara Pacte Local, la plataforma amb els drets electorals del PDECat que, més enllà d'un regidor a Blanes i tres a Lloret –després d'una patacada del successor de Jaume Dulsat–, el que ha fet sobretot és manllevar vots a Junts. I qui en aquest cas ho ha fet a Ripoll és el partit xenòfob Aliança Catalana de Sílvia Orriols, una de les grans sorpreses, a l'espera de saber-se si es crearà o no un cordó sanitari perquè no arribi a l'alcaldia.

Incògnites

Els alcaldables a Girona d'ERC, Guanyem, Junts, PSC i Ara Girona.

1.- Pactes incerts a Girona

¿El PSC governarà gràcies a Junts, en el que seria la reedició d’un pacte que ja es va donar la legislatura 2015-2019 amb una bona entesa entre les parts que es va trencar per les tensions del Procés? ¿O bé Guanyem Girona –la candidatura municipalista que engloba la CUP encapçalada per Lluc Salellas– podrà arribar a l’alcaldia amb el suport de tots els partits independentistes? Els de Salellas confien que la convocatòria d’eleccions generals anticipades aglutini el vot independentista i els doni l’alcaldia, mentre que el líder del PSC, Salvador Illa, ha cridat a “no fer una rebequeria a Girona”. El retorn del PSC com a primera força 12 anys després ve de la mà del creixement a les grans ciutats de la demarcació, sobretot les més grans: Blanes, Lloret i Castell d’Aro, entre d’altres, mentre manté el gran feu de l’Escala, on té majoria absoluta.

2.- Junts podria perdre a Olot

A Olot la incògnita és si Pep Berga, actual alcalde i candidat de Junts, aconseguirà mantenir-se en el poder després de perdre més de tres mil vots –la meitat dels que va obtenir el 2019– i passar d’11 regidors –majoria absoluta– a 8. La CUP, segona força més votada, duplica regidors fins a quatre i podria liderar una alternativa d’esquerres amb el PSC i ERC. Ara bé, Berga va anticipar que prioritzaria ERC per governar, amb qui arriba a la majoria absoluta en un consistori on Vox ha aconseguit entrar, ja que ni el PP ni Ciutadans es presentaven.

3.- El canvi arriba a Puigcerdà

Una de les sorpreses per a ERC aquest 28-M ha estat a Puigcerdà, on la candidatura Impulsem Puigcerdà-ERC amb Joan Manuel Serra ha passat de tres a cinc regidors i s’ha convertit en la primera força. Per 16 vots, Junts no ha aconseguit retenir les victòries després de l’adeu d’Albert Piñeira, alcalde des del 2011. Ara bé, calen pactes per governar i Serra reclama construir un govern “fort i estable”. Significa una de les grans derrotes de Junts, tot i que continua sent la primera força en vots a la demarcació de Girona i només perd tres regidors respecte al 2019.

Un 38,82% de persones majors de 18 anys empadronades a Salt no tenen dret a vot pel fet de tenir nacionalitat estrangera

4.- Vox, tercera força a Salt

Vox ha passat de 3 a 17 regidors al conjunt de la demarcació de Girona. I gairebé un quart d’ells són a Salt, on continua creixent fins als quatre, fins al punt de superar Junts en vots i desbancar-los com a tercera força al consistori. Una situació que afegeix complicació a la política de pactes. ERC veu trontollar un dels seus feus a l’àrea urbana de Girona. Els republicans perden un regidor i Junts ja ha avançat que “no confia” en el projecte de Jordi Viñas per reeditar el pacte de l’anterior legislatura, tot i que una suma amb el PSC i la CUP seria difícil.

5.- Empats a la Jonquera i Roses

Què passa quan hi ha un empat de regidors? Sempre hi ha una primera força, però l’aritmètica després és més complicada. Això passa a la Jonquera, on Junts podria perdre l’alcaldia, ja que ha empatat amb ERC. Tindrà la clau Tots per la Jonquera, una coalició bastida al voltant del PSC, que té un regidor, tot i que no és descartable una entesa entre Junts i ERC. A Roses també han empatat ERC i el PSC, tot i que apunta que els republicans podran reeditar el pacte amb Junts i Som del Poble.

Majories absolutes

6.- Figueres s’encomana a Masquef

Jordi Masquef, al capdavant de Junts, amb 13 regidors i gairebé la meitat dels vots, ha obtingut la majoria més gran de la història de Figueres, que ha castigat durament la gestió d’Agnès Lladó (ERC), deixant-la amb 2 regidors. Entre els factors que poden explicar l’auge fulgurant d’un i el declivi de l’altra hi ha la salvatge vaga d’escombraries enmig de les recents Fires i Festes de la Santa Creu o l’afany de rescabalar Masquef de la jugada que el va deixar fora del govern la legislatura passada, malgrat haver estat la força més votada. Figueres enyora el seu passat cosmopolita i esplendorós, que Masquef també ha sabut visualitzar amb el suport del valorat exalcalde Marià Lorca.

El ple de la Diputació de Girona torna a investir Miquel Noguer com a president

7.- Banyoles continua fidel a Noguer

No tan contundent però igualment meritòria, pel desgast que implica tres legislatures al govern, és la victòria de Miquel Noguer a Banyoles. La quarta majoria absoluta de Noguer, aquest cop més ajustada (11 dels 21 regidors), és també un cop de puny sobre la taula a l’hora de presidir la Diputació. Junts, amb 10 representants a la Diputació (n’ha baixat un), ho té prou bé per tornar a tenir l’ens supramunicipal a les seves mans, ja que ERC també n’ha perdut un i ha passat a 8. A més, Noguer tenia el repte que suposa l’increment de 4 regidors a causa de l'augment de població.

8.- Majoria absoluta amb ensurt a Vidreres

Nova majoria absoluta també a Vidreres a càrrec de Jordi Camps de Junts, amb 8 dels 13 regidors, després de l’espant que va generar l’error en la pujada de les dades, que donava ni més ni menys que tres edils per a Vox. Els veïns van anar a dormir amb cabòries i elucubracions sobre qui dimonis podia haver donat tants vots a Vox. Fins l'endemà al matí no es va aclarir tot plegat. Segons explica Camps, va ser una errada humana a l'entrar els resultats a l’aplicació informàtica del ministeri. Les dades oficials viren al ritme lentíssim d’un transatlàntic, de manera que dimarts encara apareixen aquests regidors “fantasmes” en molts resultats electorals.

Imatge de la futura ciutat esportiva del Girona a Vilablareix.

9.- Vilablareix i Sant Julià de Ramis, relleus sota control

La majoria absoluta de Maite Tixis (ERC) a Vilablareix salda amb nota el relleu a mig mandat del carismàtic alcalde David Mascort. Els republicans tindran 7 dels 11 regidors i amb ells aconsegueixen mantenir el poble com un dels feus del partit a pesar de la baixada generalitzada que experimenta ERC. Aquesta treballadora social i mediadora familiar dirigirà el poble de la conurbació gironina amb més creixement i amb l’impacte de la instal·lació del gegant d’Hipra a Aiguaviva, a tocar del seu municipi. També Sant Julià de Ramis, on Marc Puigtió ha aconseguit 6 dels 11 regidors, es manté ferm, un dels altres municipis amb ADN republicà.

10.- Els feus cupaires es mantenen tot i els nous lideratges

Els municipis de Celrà i Verges es mantenen com a inexpugnables feus gironins de la CUP tot i els nous lideratges de les dues formacions. El relleu de Dani Cornellà, que va deixar l’alcaldia de Celrà per anar al Parlament, per l’actor David Planas ha estat beneït pel municipi, que ha donat a la formació 7 dels 13 regidors. També sense gaires estridències ha estat el relleu d’Ignasi Sabater per Diana Canals a Verges, tot i que aquest cop, i a diferència dels anteriors comicis, sí que tenia oposició. I és que la CUP és l’únic partit independentista que creix a les comarques gironines, molt diferent que a la resta de Catalunya. Augmenten fins a 12 regidors respecte al 2019 i es deixen només 1.000 vots malgrat la baixa participació, els mateixos que els socialistes.

Cares noves

Gael Rodríguez, alcaldable del PSC per Portbou.

11.- Portbou té l’alcalde més jove, del PSC

Amb una majoria prou àmplia per assegurar-se l'alcaldia (el 57% dels vots i 6 dels 9 regidors), la candidatura socialista presentada sota el nom Sumem per Portbou i encapçalada pel jove Gael Rodríguez posarà fi al mandat de Xavier Barranco, que es va estrenar com a alcalde l'any 2019 sota les sigles Ara Portbou-Junts. Amb 19 anys, Rodríguez serà l'alcalde més jove de Catalunya en una població fortament marcada per la seva situació geogràfica, per l'aïllament propiciat en gran part per la manca d'inversió en infraestructures, per la seva condició de poble fronterer i per la caiguda de l'activitat duanera que tants llocs de treball havia donat en un passat no tan llunyà.

Lluís Blavi, nou alcalde de Terrades (Alt Empordà).

12.- Terrades, primer canvi d'alcalde en 28 anys

El petit poble alt-empordanès de Terrades tindrà nou alcalde després de 28 anys. I amb majoria absoluta. Isidre Felip ja no ha aspirat a l'alcaldia aquestes eleccions, però qui el rellevava com a cap de llista per Junts, Cesar Guitart, ha patit una forta davallada davant la nova candidatura que es presentava sota les sigles Estimem Terrades, encapçalada per Lluís Blavi.

13.- Pont de Molins gira full a l’herència convergent

Pont de Molins és un altre dels municipis que ha optat per la renovació i ERC, després d’ajuntar-se amb Més per Pont de Molins, hi ha obtingut majoria absoluta, i ha acabat així amb la pretensió d’encadenar cinc legislatures de Josep Fuentes (Junts), que feia 20 anys que era a l’Ajuntament: una legislatura a l’oposició i quatre governant. L’alcalde serà Pere Borràs.

Foto de família de Poble Actiu Sarrià de Ter, la candidatura que amb l'empara de la CUP ha guanyat les eleccions en aquest municipi gironí.

14.- Sorpresa a Sarrià de Ter: la CUP dobla regidors

Més enllà del que pugui passar a Girona amb Guanyem, tot apunta que la CUP acabarà governant en el que era un dels feus d'ERC a l'àrea urbana: Sarrià de Ter. Isaac Ramió ha aconseguit portar la llista dels cupaires a la primera força i desbancar el municipi conegut per ser l'escola política de l'expresident del Parlament i ara conseller Roger Torrent. Només un pacte entre ERC, PSC i Junts podria evitar que Poble Actiu, la marca cupaire, governi. L'auge cupaire continua per la llera del Ter. Més enllà de Celrà, les plataformes municipalistes vinculades als cupaires són per primer cop primera força a Cervià i Sant Jordi Desvalls.

15.- Sense efecte Simón a les Planes d’Hostoles

A les Planes d’Hostoles sembla que els grans beneficiats de l’enrenou polític-mediàtic del suport interruptus de Carla Simón a la llista de Junts ha estat el seu rival d’Estimem les Planes, encapçalada per Marc Puig, que ha aconseguit 7 dels 9 regidors. És un municipi on s’ensumava una lluita renyida però que amb aquests resultats retorna a la calma de les majories absolutes, després d’una campanya crispada i amb una atenció mediàtica que ha descol·locat a més d’un.

La Jonquera

Puigcerdà

Portbou

Pont de

Molins

Terrades

Roses

Figueres

Olot

Banyoles

Les Planes

d’Hostoles

Sant Julià

de Ramis

Verges

Incògnites

Celrà

Sarrià de Ter

Majories absolutes

Girona

Salt

Cares noves

Vilablareix

Vidreres

Incògnites

Majories absolutes

Cares noves

Incògnites

Majories absolutes

Cares noves

stats