Els 10 pactes locals que posaran a prova la unitat independentista

BarcelonaEl divendres passat Esquerra i Junts es van reunir a Ginebra per intentar no fer-se mal després de les eleccions municipals. És a dir, evitar una trencadissa independentista en els pactes postelectorals com va passar el 2019, amb els exemples sonats de Sant Cugat i Figueres –ERC va desbancar Junts de l'alcaldia tot i ser primera força– i la Diputació de Barcelona, en què els juntaires es van unir al PSC per apartar els republicans del poder. La idea de les cúpules –encapçalada per Jordi Turull a Junts i Marta Rovira a Esquerra– és conjurar-se per forjar el màxim de majories independentistes en municipis, consells comarcals i diputacions. Ara bé, una cosa són les proclames i l'altra el dia a dia al territori, en què moltes vegades Esquerra i Junts són rivals i prefereixen altres acords, principalment amb el PSC. A continuació exposem 10 pactes locals que poden tensar l'independentisme.

Alcaldies de Junts que poden perillar

Aquest cop Junts ha guanyat de manera suficient a Sant Cugat i a Figueres –Jordi Masquef ha tret majoria absoluta–; per tant, a diferència del 2019 no estan en disputa. Ara bé, els postconvergents sí que poden perdre alguns feus si els republicans s'alien amb el PSC: Tortosa, Vic, Olot i Tàrrega. A la capital del Baix Ebre l'alcaldia de Meritxell Roigé pot perillar tot i haver augmentat tres regidors (10): Movem Tortosa (una coalició entre una formació vinculada als comuns i el PSC) va obtenir 7 electes i podria aliar-se amb Esquerra (3) i la CUP (1) per apartar Roigé. El mateix passa a Tàrrega, en què Junts ha obtingut 8 regidors, però Esquerra podria tenir l'alcaldia (5) si pacta amb la CUP (3) i el PSC (1). A Vic i Olot Junts ha perdut la majoria absoluta i podrien quedar-se sense l'alcaldia tot i ser primera força en cas que Esquerra s'ajunti amb altres formacions. A la capital d'Osona Junts ha guanyat amb diferència (8), però no suficient: els republicans (3) podrien governar si pactessin amb la CUP (3), el PSC (2) i els comuns (1) o amb Ara Vic del PDECat (2). El mateix els ha passat a Olot: JxCat n'ha tingut 8, però la CUP (4), el PSC (4) i ERC (3) sumen més regidors.

Alcaldies que ERC pot perdre

El ball de retrets entre ERC i Junts pels pactes locals va quedar formalment obert aquest cap de setmana, quan els juntaires van tancar una aliança amb el PSC que donarà l'alcaldia de Roses als socialistes malgrat que el guanyador de les eleccions va ser el candidat d'ERC. Ara els republicans detecten que aquest esquema es pot reproduir en altres localitats com la Bisbal de l'Empordà, Palamós, Salt, Puigcerdà i Manresa. En tots aquests municipis Junts podria optar per buscar pactes a la contra d'ERC tot i que, en casos com Manresa, serien acords a tres i quatre bandes difícils de teixir. Que tothom està pendent d'aquestes negociacions locals es va posar en evidència aquest dimarts al Palau de la Generalitat durant la compareixença de la portaveu, Patrícia Plaja. Des d'allà va criticar que "costa d'entendre" el pacte de Roses. Malgrat el dard, va defensar que les negociacions entre ERC i Junts per recuperar la unitat independentista encara es mantenen. "Hi ha converses en marxa, que ja és molt més del que hi havia ara", va afegir. Ara bé, ningú garanteix quants pactes locals d'un partit o altre amb el PSC podran resistir aquest intent de recuperar la unitat.

Alcaldies que el PSC pot perdre

No tot són enfrontaments entre Junts i ERC. També hi ha municipis on aquests dos partits poden aliar-se per fer fora el PSC, el guanyador dels comicis. Un cas paradigmàtic és Vilafranca del Penedès. En el mandat passat governaven Junts i els socialistes, però el 28-M es va imposar el candidat de Salvador Illa. Ara JxCat reclama invertir l'acord i ser el soci minoritari del consistori, però els socialistes s'hi neguen: és per això que aquest cap de setmana el cap de llista juntaire, Aureli Ruiz, ja ha advertit que si el PSC manté que vol governar amb minoria farà un pacte amb Esquerra i amb la CUP per treure'ls de l'alcaldia. També hi ha els casos de la Seu d'Urgell i Girona. En aquestes dues ciutats ha guanyat el PSC, però un pacte independentista dels tres partits –ERC, Junts i la CUP– podria revertir la situació.

Les diputacions, el gran poder en joc

Més enllà de les alcaldies concretes, el que preuen els partits sobretot són les diputacions provincials, que els donen capacitat per regar el territori a través de polítiques i subvencions, a més a més d'obtenir finançament i llocs d'assessoria per als dirigents del seu entorn. Esquerra i Junts es poden fer la punyeta en dos ens provincials i amb els papers intercanviats: Tarragona i Lleida. Els republicans s'han imposat a la Diputació de Tarragona (9), però Junts (8) la podria fins i tot presidir si s'alia amb el PSC (8). A Lleida, Junts ha quedat primera força (10), però necessita Esquerra (8) o el PSC (4) per arribar a la majoria absoluta. Els republicans, però, també podrien optar a la presidència lleidatana com fins ara i desbancar els juntaires si optessin per una aliança amb els socialistes i el PDECat, que ha entrat amb un diputat amb el nom d'Ara Pacte Local.

Una altra cosa és Girona i Barcelona. A la diputació gironina ja s'ha anunciat que es produirà un pacte independentista com fins ara –amb la presidència de Junts i el suport d'Esquerra–, però a Barcelona la pel·lícula va per una altra banda: qui ha guanyat és el PSC (18) i pot triar si fer govern amb els republicans (11) o amb Junts (11). Els independentistes no sumen sols per apartar del poder els socialistes, ja que necessitarien els vots també dels comuns (5), que sempre s'han negat a fer cap pacte amb els postconvergents.

Després del 28-M, doncs, encara no està tot dit.