Maragall supera Colau a la 'photo finish' en les eleccions més disputades

BarcelonaHan sigut les eleccions municipals més disputades de la història. El pols entre Ada Colau i Ernest Maragall per l’alcaldia de Barcelona va durar fins a l’últim segon. Tots dos van començar la campanya empatats, la van tancar divendres sense haver pogut desfer la igualada i ahir la cita definitiva amb les urnes no va ser capaç de trencar l’equilibri fins ben entrada la nit, quan, després d’hores pendents d’un escrutini en què les diferències van ser mínimes -i en què Jaume Collboni es va sumar a la disputa per sorpresa-, l’alcaldable republicà va acabar imposant-se a l’actual alcaldessa per un grapat de vots -tots dos van empatar a 10 regidors-. ERC es convertia així per primera vegada en la força més votada a la capital catalana i va desallotjar els comuns de l’Ajuntament quatre anys després que hi arribessin capitanejant l’onada de les ciutats del canvi.

Malgrat que la victòria és ajustada, ERC ja té a les mans des d’ahir la clau de les portes de l’Ajuntament de la plaça de Sant Jaume. No hi ha pactes alternatius possibles per arribar a la majoria absoluta -21 regidors- sense els republicans i, per tant, l’alcaldia serà per a Maragall en tant que candidat més votat. L’acord que sumaria més, de fet, seria entre ERC i els comuns. Aquest serà, doncs, el debat que hi haurà d’haver les pròximes setmanes entre les files republicanes, que hauran de decidir si intenten governar la ciutat en solitari -havent de fer equilibris per trobar acords- o si, per contra, busquen dotar-se d’estabilitat amb un pacte de govern amb Colau. Aquest pacte, amb la possibilitat fins i tot de repartir-se l’alcaldia dos anys cadascú, era un dels escenaris amb què es treballava abans de les eleccions, però la campanya -amb un dur enfrontament entre els dos- i el fet que els republicans no vulguin lligar-se de mans amb ningú abans d’unes hipotètiques eleccions catalanes, l’han allunyat.

A més del retorn d’un Maragall a l’alcaldia de la ciutat, la victòria d’ERC suposa un nou canvi al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. Després del domini socialista del període 1979-2011, amb Maragall hauran estat quatre els alcaldes dels últims quatre mandats. El relleu suposa la fi de l’etapa Colau, que quatre anys després d’arribar a l’alcaldia liderant l’onada dels ajuntaments del canvi haurà de fer les maletes sense haver pogut completar el seu projecte de ciutat i deixant a mig fer alguns dels seus projectes més emblemàtics. Una derrota que deixa tocat també el projecte dels comuns, que tenia en la capital la clau de volta.

La mossegada de Collboni

Quan l’encara alcaldessa busqui els motius de la seva derrota -tot i perdre només un regidor-, bona part de l’explicació la trobarà en l’ascens inesperat del candidat del PSC, Jaume Collboni. Enfilat a l’efecte Pedro Sánchez i a la victòria socialista a l’Estat el 28 d’abril, l’alcaldable del PSC va aconseguir situar-se durant bona part del recompte per davant de Colau i Maragall, i no va ser fins que l’escrutini havia superat ja el 50% que va baixar a la tercera posició que finalment va ocupar. Un resultat extraordinari per a un PSC que fa quatre anys va tocar fons a la capital catalana amb només quatre regidors i que ara se situa amb nou edils i un paper clau en el mandat que s’obre.

Fent bo un dels missatges clau de Collboni durant la campanya, els socialistes han aconseguit l’objectiu de situar-se com el vot útil no independentista. Un factor que ha passat factura a l’aposta de Ciutadans per Manuel Valls. L’arribada de l’ex primer ministre francès a Barcelona era vista fa un any per molts dins del partit taronja com una oportunitat d’or per disputar l’alcaldia a Colau, però el pas del temps i l’enfrontament amb Albert Rivera -que no l’ha acompanyat cap dia durant la campanya- ha diluït les opcions de Valls fins al punt que només ha millorat en un regidor (6) els resultats aconseguits per Carina Mejías el 2015.

Tan dramàtica com la pugna per l’alcaldia va ser la lluita del PP per no quedar fora de l’Ajuntament. Sense representació segons els sondejos a peu d’urna, i fregant el llindar del 5% durant tot l’escrutini, finalment l’aposta per Josep Bou haurà permès als populars retenir dos regidors i evitar una desaparició a la capital que hauria deixat el partit conservador tocat de mort a Catalunya.

La CUP queda fora

Tot i el triomf d’un partit independentista, les eleccions a Barcelona no van ser positives per als partits favorables a la independència, que tindran només 15 regidors. JxCat va passar de 10 a 5 edils i va caure de la segona a la cinquena força a l’Ajuntament, en un cop molt dur per al partit de Carles Puigdemont, que no va poder reproduir la seva victòria europea a la capital. Pitjor li va anar a la CUP, que va quedar fora de l’Ajuntament després d’haver obtingut tres regidors el 2015. Tampoc va aconseguir representació al ple Primàries Barcelona, la plataforma impulsada per Jordi Graupera i l’ANC. En total, l’independentisme no va superar el 40% dels vots a les eleccions a la capital catalana. Tindrà, això sí, l’altaveu de l’alcaldia. En mans d’ERC després de les eleccions més disputades que es recorden.