La paradoxa de CiU: més primera força que mai, però engolida pel forat negre metropolità
Anàlisi de la distribució desigual del poder local de la federació nacionalista
BarcelonaBalanç electoral ambivalent a les files de CiU. El regust amarg d'haver vist perdre l'alcaldia de Barcelona enterboleix el fet de repetir com a primera força a Catalunya tant en vots (669.668) com en regidors (3.349), a més distància del segon, el PSC, que fa quatre anys. L'enfonsament del PSC ha facilitat que CiU segueixi encapçalant la fotografia municipal, però la fragmentació general també ha afectat el poder local de la federació nacionalista, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Fortaleses
Fora de l'àrea metropolitana, CiU es consolida com a indiscutible primera força. Ho és a 33 dels 41 consells comarcals, un menys que el 2011. Només una de les quatre capitals de província queda en mans de CiU: Girona. Carles Puigdemont revalida els seus 10 escons, seguit d'ERC i la CUP, amb quatre cadascun. A Puigcerdà, CiU renova la seva majoria absoluta amb 11 regidors, un més que fa quatre anys, mentre que només ERC i Reagrupament, amb un escó cadascun, tindran també representació al ple. També a Ripoll la federació nacionalista revalida la majoria absoluta i passa de 9 a 11 regidors. Olot té igualment color nacionalista, amb 9 edils, un menys que en l'anterior mandat.
CiU també aconsegueix la victòria a Molins de Rei, amb sis escons, un més que el PSC, després de quatre anys en què empataven a cinc. Vic seguirà governada pels nacionalistes, ara amb Anna Erra al capdavant, que ha passat de 8 a 9 escons. A Sitges, CiU passa de segona a primera força, mentre que l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, passa de 10 a 11 escons i assoleix la majoria absoluta. Pere Regull resisteix a Vilafranca del Penedès, només perd un regidor i es queda amb 8.
Resistint la sacsejada
Mercè Conesa tornarà a ser alcaldessa de Sant Cugat del Vallès amb 11 escons, tot i perdre'n quatre. Ferran Bel torna a guanyar a Tortosa, amb vuit regidors, però també se'n deixa quatre pel camí. A Premià de Mar, Miquel Buch resisteix amb 7 representants malgrat partir de 10. Xavier Fonollosa havia de complir la difícil papereta de substituir com a cap de llista de CiU per Martorell, feu nacionalista, el fins ara alcalde, Salvador Esteve: n'ha sortit vencedor però ha perdut la majoria absoluta en passar d'11 a 8 escons.
CiU també sobreviu a Manresa, tot i passar d'11 a 9 regidors, mentre que a Figueres Marta Felip n'aconsegueix 7 i es manté com a primera força, malgrat haver governat còmodament amb 12 regidors. Un altre dels municipis on CiU estava a l'expectativa és Vilanova i la Geltrú: finalment resisteix a l'atomització en passar de 9 a 6, per damunt del PSC, que també retrocedeix, de 8 a 5. A la Seu d'Urgell, Albert Batalla també guanya, encara que passa de 8 a 7 edils. CiU torna a vèncer a Valls, però amb menys marge: els seus 13 escons passen a ser-ne 9.
Un cas a part és el de Reus, tradicional bastió del PSC que ja va canviar de mans el 2011. L'alcalde Carles Pellicer ha obtingut la victòria amb 7 escons, un més que la CUP, tot i que en les setmanes precedents la seva tinent d'alcalde Teresa Gomis havia arribat a ser detinguda arran del cas Innova. També és especial el cas de Lleida, on el jove Toni Postius no aconsegueix desbancar el socialista Àngel Ros però ja li trepitja els talons: la diferència de 15 a 6 de fa quatre anys s'escurça fins a un 8 a 6.
Decepcions
El principal xoc moral per als nacionalistes és la derrota a la ciutat de Barcelona, on Xavier Trias havia aconseguit el 2011 posar fi a l'hegemonia socialista. Però també cou haver cedit la primera posició al PSC a Mataró. I a ERC, en el cas d'Amposta. CiU també perd Sant Andreu de Llavaneres: cau al tercer lloc en passar de 7 a 3 regidors. Una situació idèntica a la de Cardedeu, on recula de primera a tercera força.
En realitat, al Vallès, CiU no pot sentir-se satisfeta. A Sabadell, on era segona força, passa a ser la cinquena del ple i no aprofita la davallada del PSC en l'era post-Bustos. Miquel Sàmper, relleu de Josep Rull com a candidat per Terrassa, no se'n surt i cau de segona a quarta força, amb tres escons, sis menys que abans en aquest bastió socialista. A Granollers, CiU és la segona formació però es manté lluny del PSC. A més, CiU cau de la tercera a la cinquena posició a Mollet.
CiU resultarà irrellevant a nuclis urbans importants, començant per la segona i la tercera ciutats més grans de Catalunya: a l'Hospitalet de Llobregat és setena força amb només un representant, mentre que a Badalona se situa en cinquena posició, per darrere d'ERC, que fins ara no tenia espai al ple. Tampoc figuren els nacionalistes entre les cinc primeres formacions a Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Gavà, Montcada i Reixac, Rubí, Sant Joan Despí o Sant Boi de Llobregat, entre d'altres. Encara menys a Sant Adrià del Besòs, on CiU, amb un únic edil, és la vuitena força.
Invisibles
En determinats casos, CiU ni tan sols ha aconseguit tenir representació. I no són casos de poblacions menors. Cornellà, feu del socialista Antoni Balmon, es queda sense cap edil de CiU, que el 2011 en tenia dos i que aquest diumenge només va reunir 1.455 vots. Un cas similar és el de Santa Coloma de Gramenet, on la socialista Núria Parlon s'ha consolidat com a alcaldessa mentre que CiU n'ha quedat fora. És el mateix que li ha passat, per exemple, a Barberà del Vallès, Viladecans o Badia del Vallès.