El PP evita la irrellevància, però pateix una nova sotragada

BarcelonaNova sotragada popular: el PP obté els pitjors resultats en unes eleccions municipals des del 1979. Després de la patacada del 21-D i del 28-A, els conservadors tornen a perdre terreny electoral, aquesta vegada als municipis, i es queden amb 67 regidors -147 menys que fa quatre anys- i perden quatre punts en percentatge de vot -només aconsegueixen arribar al 3%-. Ara bé, els conservadors aconsegueixen salvar els mobles a Barcelona i guanyen en dues ciutats icòniques com són Badalona i Castelldefels. Dues victòries estèrils, ara per ara, perquè en cap de les dues ciutats no arriben a la majoria absoluta i un pacte d’esquerres els podria tornar a arrabassar l’alcaldia com ja va passar fa quatre anys.

En la segona volta d’aquest cicle electoral, la direcció popular tenia un únic objectiu: salvar els mobles i evitar fer més profunda la ferida oberta fa un any i mig. “Volem sobreviure”, apuntaven fonts de la cúpula durant la campanya. Ara bé, tenien coll avall que patirien una davallada de regidors respecte al 2015. “Som conscients que baixarem”, admetien des de la cúpula la setmana passada. De fet, els populars havien presentat menys de la meitat de candidatures municipals que el 2015 i havien passat de 525 a 233.

Resisteix a Barcelona

El partit havia deixat a les mans de Josep Bou mantenir la representació a l’Ajuntament de Barcelona. El candidat popular aspirava a obtenir, almenys, quatre o cinc regidors a la capital catalana i considerava que dos regidors suposaven una “derrota”. A la cúpula popular, però, ja firmaven obtenir dos regidors a Barcelona, ja que suposava no caure en l’abisme -polític i econòmic- que hauria comportat per a la formació quedar-se fora del consistori. “No m’he estavellat mai de la vida i no ho faré aquesta vegada”, deia Bou la nit que va començar la campanya electoral. Sense que n’estigui orgullós, ha complert la promesa pels pèls -ha obtingut un 5,03% dels vots, el mínim per aconseguir representació al consistori.

Ara bé, els populars han perdut suports a totes les capitals de demarcació, fins al punt que a Girona s’han quedat sense representació. L’única regidora popular que fins ara tenia el partit al consistori gironí, Concepció Veray -afí a l’exdelegat del govern espanyol Enric Millo-, no revalidarà l’acta. A Tarragona, la ciutat del president del PP català, Alejandro Fernández, els conservadors també han perdut terreny electoral i han caigut de quatre regidors a dos. Lleida és l’única capital de província on el PP aconsegueix mantenir la representació -dos regidors-, tot i que perd percentatge de vot.

Victòria insuficient a Badalona

La victòria a Badalona i Castelldefels, on els populars tenien dipositades les principals esperances, de moment no serveix perquè Xavier García Albiol i Manuel Reyes recuperin les alcaldies que van perdre el 2015. Tots dos s’han quedat a les portes de la majoria absoluta. Albiol ha pujat un regidor i ha augmentat en nombre de vots. Ara bé, Ciutadans, l’única formació amb qui el candidat popular hauria pogut pactar, s’ha quedat fora del consistori. El PSC, que ha pujat fins a 6 regidors, tornarà a tenir la clau per conformar un govern d’esquerres amb la formació de Dolors Sabater, o deixar que Albiol governi en minoria. A Castelldefels, en canvi, Manuel Reyes no ha aconseguit augmentar el nombre de regidors -tot i créixer en percentatge de vots- i s’ha quedat en vuit. L’única esperança del candidat popular és que no es revalidi el pacte d’esquerres de fa quatre anys i poder governar en minoria.

Com el 2015, ara per ara, el PP es quedaria amb una única alcaldia en tot Catalunya: la de Pontons. Sense l’històric alcalde conservador Lluís Caldentey -que va deixar el càrrec fa un any i va optar per no revalidar com a candidat-, els populars han aconseguit mantenir-se al capdavant del govern i Josep Tutusaus serà el nou alcalde.

Tot i obtenir els pitjors resultats de la seva història, els populars aconsegueixen evitar la irrellevància total i mantenir-se a la capital catalana.