JxCat guanya però cedeix terreny a la Catalunya Central

BarcelonaJunts per Catalunya continua sent el guanyador en el global de municipis de la Catalunya Central. Amb tot, a diferència del que havia passat en els comicis anteriors, aquesta vegada la victòria no va ser tan clara. L’ascens d’Esquerra Republicana va posar en risc algunes majories, com a Manresa, on JxCat va acabar imposant-se per un centenar de vots. Unes eleccions en què la CUP només va poder somriure a Berga, on va revalidar el triomf i va millorar notablement en número de vots.

En el moment de tancar aquesta edició, JxCat mantenia el percentatge de les anteriors convocatòries, que oscil·lava entre el 30% i el 40% a les capitals. Però ERC, que antigament s’havia de conformar amb valors del 10% -el 2011- i del 15% -el 2015-, ara superava el 22% a Igualada i ascendia fins al 30% a Manresa.

L’alcaldia més disputada va ser precisament la de Manresa, que es va acabar resolent a la photo finish a favor d’Esquerra per onze vots, després d’un recompte d’infart. En qualsevol cas, la candidatura de Valentí Junyent, alcalde actual, va perdre un regidor, que va guanyar precisament ERC. La llista que encapçala Marc Aloy es va beneficiar del fet que des del 2016 ha estat formant part del govern a la capital del Bages. Amb vuit cadascun, les formacions independentistes hauran recórrer als pactes per governar al municipi, on la CUP (3) i Ciutadans (2) van repetir resultat i el PSC va guanyar una cadira al consistori (4).

En canvi, l’efervescència d’ERC no va tenir efecte a Vic, on JxCat va obtenir un triomf còmode: la participació va ser superior en 1.000 votants i els antics convergents van guanyar més de 1.600 vots respecte dels últims comicis. Anna Erra, per tant, podrà governar amb majoria absoluta (11) en un consistori on els republicans van mantenir els mateixos regidors (5) però només van poder augmentar en un grapat de vots. Pràcticament el mateix que la CUP (4) i el PSC (1), que van quedar estancats.

A Igualada, on Marc Castells afrontava la reelecció també com a president de la Diputació de Barcelona, el cap de llista de JxCat va mantenir la majoria però passant de ser absoluta a simple. L’exconvergent gairebé va calcar els resultats del 2015, però, amb un augment d’un 8% en la participació, no va captar vots dels ciutadans que aquesta vegada van anar a les urnes, els quals van confiar principalment en ERC (5). La llista d’Enric Conill va guanyar dos regidors i gairebé 2.000 vots. També va fer un pas endavant la coalició socialista (4), mentre que la CUP (2), tot i l’augment de suports, es va haver de conformar amb els mateixos regidors. Aquests tres grups sumen els onze regidors de la majoria absoluta, encara que difícilment s’avindran per prendre la vara a Castells, en un consistori on Ciutadans va obtenir el seu primer regidor.

L’únic somriure de la CUP

La CUP, castigada notablement en el global del territori català, va poder celebrar el triomf al seu feu principal. I és que a Berga la candidatura de Montserrat Venturós va imposar-se amb un miler més de vots i guanyant dos regidors, que deixen els cupaires a només un de la majoria absoluta. Un vot de protesta d’un municipi on va pujar un 13% la participació, de la qual no es va beneficiar ERC, que va recular de tres regidors a dos.

Una CUP que també patirà per mantenir l’alcaldia a un altre dels municipis que controlava, Navàs, ja que hi va perdre 400 vots i dos regidors: va cedir la majoria absoluta i va empatar a 5 amb ERC.