L’operació Valls naufraga a Barcelona

BarcelonaLa fallida operació Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona és l’exemple més clar de la desacceleració de Ciutadans, un partit que no ha sigut capaç de traslladar als municipis l’èxit del 21-D. El setembre del 2018, Valls va anunciar que abandonaria els seus càrrecs a França per convertir-se en candidat amb el suport de Cs: esperava aprofitar l’impuls d’una força política en auge, que havia guanyat les eleccions catalanes. Però aquesta promesa se li ha anat esvaint davant dels ulls al llarg dels mesos: ahir, l’ex primer ministre es va conformar amb sis regidors, només un més dels que Cs havia obtingut el 2015. Ni el seu perfil d’alt mandatari ni el seu discurs contra l’independentisme i “el populisme” han aconseguit fer ombra al candidat socialista, Jaume Collboni. Un resultat que confirma que l’estancament del Procés també ha frenat, com en un mirall invertit, l’efervescència del partit antiindependentista per antonomàsia a Catalunya.

Cs no ha aconseguit acostar-se a les expectatives generades pel fitxatge de Valls -que es presentava amb la fórmula Barcelona pel Canvi - Ciutadans-, malgrat que alguns dels barris en què més va pujar la participació, com Sant Gervasi -on va ser primera força-, van ser favorables a Valls. El 2015 els cinc regidors obtinguts a la ciutat es van entendre com un èxit per al partit, que tot just iniciava el seu procés d’implantació municipal a Catalunya. Però quatre anys després, i havent viscut un creixement exponencial al Parlament i al Congrés, els nous resultats es fan petits per a Cs. La formació ha aglutinat part de l’escàs vot del PP, que perd un regidor al consistori. Però l’operació Valls, gestada durant mesos i amb la qual el partit taronja aspirava a prendre l’alcaldia a Ada Colau, no ha convençut el gruix del votant constitucionalista.

Tendència a l’estancament

L’estratègia de Valls -que va dotar-se d’un equip propi i va defensar la transversalitat de la seva plataforma- havia generat dubtes en alguns membres de Cs, que censuraven certes decisions del candidat, com ara la inclusió de sectors de l’antiga CiU a la llista. Amb tot, els resultats a Barcelona no es poden atribuir exclusivament a Valls sinó que són una peça més d’una tendència a la baixa del partit a Catalunya, si es compara amb l’impuls del 21-D. Ja ho van anunciar els escassos cinc escons que Cs va obtenir a les generals del 28-A -els mateixos que el 2015-. I ho va confirmar ahir, a més de Barcelona, l’àrea metropolitana. A diferència del 21-D, aquest cop no ha estat taronja. Cs no ha donat la campanada a Santa Coloma, Sant Adrià de Besòs, Viladecans, ni tampoc a Tarragona i Reus -amb 4, 4, 4, 4 i 3 regidors respectivament al tancament d’aquesta edició-, on fa només uns mesos ambicionava ser la primera força. A Lleida (3), a més, ha perdut un regidor. Queda lluny l’objectiu de Cs d’aconseguir la primera alcaldia.

La desacceleració que s’ha produït a Catalunya coincideix amb l’auge del PSC i el gir a la dreta d’Albert Rivera, que en la campanya de les generals va tenir un to dur per competir amb el PP de Pablo Casado i amb Vox. Un canvi de rumb que ha funcionat al partit al conjunt de l’Estat, tant a les generals com a les europees, en què Cs ha crescut i ha passat de 2 a 7 diputats respecte al 2015. En canvi, a Catalunya no ha estat efectiu -internament el titllen directament de contraproduent-. Amb Inés Arrimadas a Madrid i sense un nou lideratge clar a Catalunya de cara a les pròximes eleccions catalanes, Cs s’enfronta al repte de repensar-se precisament al territori que el va veure néixer.