Collboni dobla resultats i el PSC recupera força arreu del país
El partit d’Iceta suma i amplia majories en gran part dels seus feus
BarcelonaSi fa un any l’objectiu del PSC als municipis era no perdre els feus on va resistir el 2015, quan va perdre 837 regidors, després de l’auge socialista del 28-A l’aspiració era anar un pas més enllà: remuntar amb força el mínim històric de 4 regidors a Barcelona i créixer a la resta del territori. Els resultats d’ahir a la nit van superar les expectatives dels de Miquel Iceta, que van tornar a trobar-se amb l’eufòria després d’anys de derrotes electorals. Impulsat per l’efecte Pedro Sánchez, el partit va recuperar i va ampliar majories als seus feus tradicionals, amb la dolorosa excepció de Terrassa, i Jaume Collboni va aconseguir esmenar la desfeta del 2015 escalant fins a la tercera posició amb el doble de regidors (8). La cirereta del pastís de la nit van ser els vint eurodiputats socialistes a Europa, que segons el candidat Javi López van certificar “el final de la travessia del desert del socialisme català”.
Collboni, que arribava a la seu al vespre confiat que la d’ahir seria una “gran nit”, va aconseguir els vuit regidors que les enquestes li donaven per la part alta i que el partit es fixava com a xifra ideal. Encara es queda lluny, però, dels 11 regidors que el PSC va obtenir el 2011 i no aconsegueix atrapar els comuns, objectiu de la seva campanya. És per això que els grans motius de celebració del PSC ahir se situaven sobretot al conjunt del territori, on van créixer en nombre de regidors per primer cop des del 2007. Tot i que la victòria a Terrassa de la plataforma de l’exalcalde socialista Jordi Ballart -que va deixar el partit després que els d’Iceta avalessin el 155- va acabar de facto amb quaranta anys de governs socialistes a la ciutat, el partit va recuperar múscul al cinturó roig, posició que fa quatre anys van qüestionar els comuns.
Núria Parlon va repetir i va ampliar la majoria absoluta a Santa Coloma de Gramenet, Josep Mayoral a Granollers i Antoni Poveda la va mantenir a Sant Joan Despí, i els resultats també van tornar les majories absolutes dels socialistes a bastions tradicionals com l’Hospitalet de Llobregat o Cornellà de Llobregat. Un dels símbols de la remuntada del partit va ser Sabadell, on el PSC va doblar resultats, amb deu regidors, i es va espolsar l’estigma de l’època Bustos. L’auge també va permetre sumar dos regidors a Badalona (fins als 6), guanyar ERC en vots a Sant Vicenç dels Horts -municipi d’Oriol Junqueras- i repetir per la mínima la victòria a Tarragona. A Lleida, en canvi, l’alcalde Fèlix Larrosa -que es presentava per primer cop, en substitució d’Àngel Ros- va quedar en segon lloc, empatat amb els republicans a set regidors.
El context dificulta els pactes
L’augment generalitzat de regidors al país situa el PSC en una posició de força de cara a recuperar alcaldies, després d’haver-ne perdut unes 150 en els últims dotze anys. Fonts del partit, però, auguraven ahir que el context actual farà els pactes més difícils que fa quatre anys allà on siguin necessaris, especialment amb les forces sobiranistes. Cal tenir en compte que els socialistes tenen ara desenes d’acords amb el PDECat i ERC, formacions que podrien posar-ho difícil per reeditar l’entesa a tocar de la sentència del Procés i després que la mesa del Congrés, presidida per la socialista Meritxell Batet, suspengués a finals de la setmana passada els diputats presos.
Sigui com sigui, i a l’espera de com es resol la governabilitat al territori, el PSC va fer ahir un pas més en el camí per recuperar la centralitat a Catalunya. A les generals va ser capaç d’aixecar el vol després d’anys de davallades, i ahir va tornar a créixer en uns comicis en què ja no comptava amb la crida al vot útil contra la triple dreta del 28-A.
Els socialistes són conscients, però, que el bon resultat als municipis té igualment molt a veure amb l’auge del PSOE i la importància que Sánchez els ha donat a l’Estat, amb les presidències del Congrés i el Senat. Els ministres socialistes, a més, s’han bolcat en la campanya del 26-M amb la voluntat de reforçar a Catalunya l’aval al diàleg i la distensió. Aquest aval, però, no es podrà confirmar fins a comprovar els resultats dels d’Iceta a les pròximes autonòmiques, en què partiran com a quarta força amb 17 diputats. Si els comicis catalans tenen lloc després de la sentència al Suprem, la polarització els podria passar factura. Serà la prova del cotó fluix definitiva per a la recuperació del PSC.
