¿Eleccions a Madrid o moció de censura? Una altra convocatòria electoral abocada als tribunals

El xoc entre el PP, el PSOE i Més Madrid suposa un embolic jurídic

L'hemicicle buit de l'Assemblea de Madrid.

MadridLa Comunitat de Madrid s'enfronta a un embolic jurídic que pot acabar als tribunals de la mateixa manera que la convocatòria i posterior suspensió de les últimes eleccions catalanes. Isabel Díaz Ayuso ha anunciat la dissolució de l'Assemblea de Madrid i la convocatòria d'eleccions anticipades el 4 de maig per aturar una moció de censura i, tot seguit, el PSOE i Més Madrid han registrat dues mocions per frenar la cita a les urnes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El govern regional assegura que les mocions no poden prosperar perquè Ayuso ja havia firmat la convocatòria electoral poc abans de les 12, mentre que els socialistes i el partit d'Íñigo Errejón diuen que, per llei, el decret de convocatòria electoral no pot ser efectiu fins que no es publiqui al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid (BOCM), cosa que no passarà fins demà dijous. En canvi, la seva moció de censura era efectiva en el moment de registrar-se (cap a les 13 h) i posteriorment quan ha estat admesa a tràmit per la mesa de l'assemblea, al cap d'un parell d'hores. La cambra legislativa ha informat que han arribat abans les mocions que la comunicació del govern en què decretava la dissolució del Parlament madrileny.

La mesa de l'Assemblea de Madrid s'ha reunit a les 14.30 i no s'ha donat per al·ludida per l'anunci d'avançament electoral, atès que encara no s'havia publicat la dissolució de la legislatura al BOCM. Presidida per Ciutadans i amb majoria absoluta d'aquest partit sumant-hi els dos membres del PSOE, ha acceptat la tramitació de les dues mocions de censura i ha apuntat que encara hi havia "alternativa" a la convocatòria electoral d'Ayuso.

Quan entra en vigor la convocatòria electoral?

El PP, en canvi, assenyala que això no era possible i que el que s'havia de tenir en compte era l'hora de la dissolució i firma del decret de convocatòria electoral. Però la clau està en la llei. L'article 21.2 de l'Estatut d'Autonomia de Madrid diu que "el president no podrà acordar la dissolució de l'Assemblea quan s'estigui tramitant una moció de censura". Alhora, l'article 2 de la llei 5/1990 que desenvolupa la facultat de la presidència per dissoldre l'Assemblea detalla que "el decret de dissolució es publicarà al BOCM i entrarà en vigor en el moment de la publicació".

La convocatòria electoral encara no ha sortit publicada. Però tampoc hi ha constància escrita de l'admissió a tràmit de les mocions. El registre de Més Madrid s'ha fet a les 13.04 i el del PSOE a les 13.07, segons ha detallat el seu portaveu, Ángel Gabilondo. Després cal que la mesa el tramiti, cosa que ja ha passat gràcies a la majoria de Ciutadans i del PSOE en aquest òrgan. L'equip d'Ayuso ha acusat el president de l'Assemblea, Juan Trinidad, de Cs, de "prevaricar".

Convençuda de l'aposta, Ayuso ha tirat pel dret i ha anunciat el cessament de tots els consellers de Ciutadans i la convocatòria electoral. Amb un tuit inclòs: "Socialisme o llibertat. 4 de maig", ha piulat. Fonts del seu equip assenyalen que han actuat primer i que les mocions de censura no tenen efecte. El litigi probablement s'acabarà resolent als tribunals.

stats