Zapatero 2 - Ferreras 0
Barcelona#Ferreras. A l’aquelarre periodístic del programa Al rojo vivo, els rituals no sempre surten com el bruixot en cap pretén. Antonio García Ferreras va convidar Zapatero al plató i va voler-lo tirar a la marmita per cuinar la poció màgica que ha d’aconseguir que Pedro Sánchez faciliti la investidura d’Alberto Núñez Feijóo sense que aquest hagi de sotmetre’s al glop amarg d’haver de pactar amb Vox. Però vet aquí que el socialista no va entomar la narrativa ferreriana i va alertar que el PP era un perill igual d’inquietant, així que va ser Don Burdo qui va acabar dins de l’olla, altament descol·locat i posant cara de circumstàncies. El vídeo s’ha fet viral i l’amic de Villarejo figurava com a tendència aquest dissabte a Twitter.
Més interessant va ser el segon gol de Zapatero, quan va denunciar que Feijóo jugava amb la dinamita de la deslegitimació del resultat, a la manera trumpista, a compte dels (lamentables) retards de Correus. “Perdoni, però ja ha rectificat”, es va apressar a corregir sol·lícit Ferreras. “No, no, ni perdoni ni res”, va oposar l’altre. “Em permetrà que li posi les imatges de Feijóo rectificant”, va intentar el presentador. I Zapatero va rematar-lo dient-li que endavant, si abans posa també les imatges de la insinuació deslleial. Pam, lliçó de periodismo, periodismo amb la mà oberta. El vídeo amb el moment apareixia cada dos per tres al timeline, repiulat per mil i un perfils catalanistes o pròxims a Podem. No consta que s’acabessin passant les imatges reclamades. Que una cosa és que et tirin a la marmita i l’altra treure una palleta i comença a xuclar voluntàriament per empassar-se tota la poció.
#Censura. No se li pot demanar a l’escorpí que deixi de ser escorpí, com bé saben les granotes. Potser per això l’episodi de censura a Borriana, a les xarxes, ha deixat de versar sobre els tics feixistes de Vox i ha derivat ràpidament en una batussa interna entre perfils d’esquerra. Bàsicament, els tuitaires independentistes comenten com la progressia espanyola que sempre té un tuit escandalitzat contra el PP o Vox, com que aquest cop afecta la cosa catalana, ha preferit tocar l’oboè. Els escorpins no poden deixar de ser escorpins, ni les granotes, granotes.
#Rabocop. Tampoc hi ha massa soroll, a la tuitesfera espanyola, sobre l’escàndol de la infiltració policial en moviments independentistes de Girona. Només hi ha la gracieta de decidir quin malnom posar a la infiltrada. Si quan va ser un agent masculí se’l va anomenar RaboCop –tot un diari com La Razón ha frivolitzat amb aquest apel·latiu–, ara he llegit per les xarxes ChichiCop, ChochoCop i un tímid intent en català: FigaCop. La frivolitat és una arena fina i perversa amb la qual enterrar un afer greu.