Yolanda Díaz: la filla de les drassanes que vol recosir l’esquerra

BarcelonaL’escena és del 1972 a la presó provincial de la Corunya. Una nena avança a poc a poc, amb l’equilibri fràgil de qui fa poc que ha après a caminar. Un guàrdia l’acaba agafant en braços i la condueix a una sala on espera un home. És el pare de la criatura, que està empresonat per haver-se manifestat contra la mort de dos obrers. O més ben dit, per no haver pagat la multa que li imposaven per la protesta. L’home es diu Jesús, però tothom el coneix com a Suso. Està casat amb la Carmela i tenen tres fills. La més petita es diu Yolanda, la mateixa que el guàrdia ha agafat en braços i que serà, 50 anys després d’aquesta escena, no només vicepresidenta del govern, sinó també candidata a la Moncloa. 

“Ella sent una responsabilitat afegida perquè sap que representa una tradició: la de la lluita obrera”, afirma un periodista gallec que la va seguir durant anys. I és que Díaz va créixer en un municipi a la ria de Ferrol (Fene) famós per les drassanes i per les mobilitzacions dels treballadors del sector naval, de les quals formava part el pare, que acabaria sent, ja en democràcia, el líder de Comissions Obreres a Galícia.

Per casa seva van passar noms importants del sindicalisme i la política, com Anguita o Carrillo, i eren habituals les converses sobre conflictes laborals. “En aquella època no hi havia locals per als sindicats, de manera que les reunions es feien a les cases, de vegades a les de Suso Díaz, i esclar, ella era per allà i escoltava, observava”, explica una persona del seu entorn.

Es va afiliar jove a Esquerra Unida, però no va fer el salt fins al 2007, quan es va presentar a l’alcaldia de Ferrol. Tenia 36 anys i un despatx d’advocats a Santiago que no tancaria fins al 2012-2013, coincidint amb unes eleccions autonòmiques que són claus per entendre no només la figura política de Díaz, sinó l’espai a l’esquerra del PSOE. 

Amb Rajoy ja a la Moncloa i Espanya patint els estralls de la crisi econòmica, l’aleshores president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, avança les eleccions. El líder històric del nacionalisme gallec Xosé Manuel Beiras havia trencat amb el BNG i acaben arribant a un pacte amb Yolanda Díaz per presentar-se conjuntament sota la marca Alternativa Galega de Esquerda. L’ara candidata de Sumar fitxa per aquella campanya com a assessor un jove madrileny que havia conegut un temps enrere i que havia definit al seu cercle com “un tio molt llest”: Pablo Iglesias. La coalició va obtenir 9 diputats, va millorar qualsevol expectativa i va reforçar la tesi que ja defensaven en privat persones com Iglesias o Errejón: era el moment per a una nova esquerra. 

Ferma defensora de la integració de IU dins de Podem, es va convertir en una persona de la màxima confiança d'Iglesias i de la seva mà va fer el salt a Madrid. I a diferència del que pugui semblar des de fora, diverses veus consultades apunten que no era més moderada que el fundador del partit lila. “Era una persona de posicions radicals. Defensava les tesis més d’esquerres”, afirma un diputat amb qui va compartir grup al Congrés. “A Galícia va representar una esquerra vociferant i poc constructiva”. “Era duríssima amb Feijóo, a cada ple li parlava del narco”. “Jo la recordo molt anti-PSOE, molt”. Són algunes de les frases de persones que la van seguir en els seus anys de política a Galícia. L’ascens a Madrid li ha acabat costant la relació amb Iglesias per les disputes durant les negociacions de la integració de Podem a Sumar. “L’he vist plorar diverses vegades. Ara és una qüestió personal, no política. Ja no es pot arreglar”, apunta una de les fonts consultades. 

Avui viu al pis que hi ha a dalt del ministeri amb el seu marit i la seva filla, “una nena llesta, viva, un bitxo”, diu una persona de l’entorn. Es diu Carmela, com la mare de Díaz. “La seva mort és el moment més dur que ha viscut. Tothom parla del pare, però la figura central és la mare. És el referent en la conformació de la personalitat, en tot allò que no ve codificat per la política”, afirma. El marit i la filla van arribar a Madrid el 8 de març, pocs dies abans que s’aprovés l’estat d’alarma per coronavirus. La pandèmia la va situar més que mai al focus –amb la creació de la figura dels ERTO per intentar frenar una allau d’acomiadaments–, i del seu ministeri va sortir també una de les lleis estrella del govern central: la reforma laboral.

“Jo la veig molt més idealista que els sindicalistes, però ha après d’ells la cultura del pacte i avui sap que de vegades t’has quedat amb el notable, que és millor que una matrícula d’honor que no arriba”, diu una persona del seu equip. Quina és la seva gran virtut? Diverses veus consultades coincideixen que té una gran capacitat de treball. “Dorm unes 3-4 hores al dia”, diu una persona de l’entorn. “En definitiva, té més temps que la resta. Aquest és el seu gran secret”. 

Més informació del 23-J

• Enquestes de les eleccions generals
• Interactiu de dades de les eleccions generals
• Dades de les eleccions generals a Catalunya
• Dades de les eleccions a la província de Barcelona
• Dades de les eleccions a la província de Girona
• Dades de les eleccions a la província de Tarragona
• Dades de les eleccions a la província de Lleida
• Guia de les eleccions generals 2023
• Com pots saber on has d'anar a votar