Els votants independentistes preferien una llista unitària per al 23-J
Són majoria també entre els d'ERC i la CUP tot i que les seves organitzacions sempre l'han rebutjada
BarcelonaERC, Junts i la CUP –també el PDECat, tot i que a priori sense gaires opcions– competeixen per convèncer els votants independentistes en unes eleccions generals que des de Madrid es presenten com un caixa o faixa entre el govern progressista i les dretes encapçalades pel PP. El vot dual ja és ben perceptible a les enquestes i a tots tres els costarà mantenir els resultats que van aconseguir ara fa quatre anys, perquè el PSC se n'acabarà beneficiant. ¿Ho haurien tingut igual de fàcil els socialistes per guanyar els comicis a Catalunya en cas que només hi hagués hagut una llista unitària? Impossible de saber, malgrat que és el que haurien preferit els votants independentistes, segons l'enquesta de l'ARA elaborada per l'Institut Opinòmetre.
Un 92% dels votants de Junts, un 65% dels de la CUP i gairebé un 61% dels d'ERC eren partidaris de confluir en una única candidatura de cara al 23-J. Un debat que aquest cop pràcticament no va veure la llum, tot i que és una vella disputa entre els partits sobiranistes. Junts va fer un intent a finals de maig fent la proposta gairebé per inèrcia, sabent que ningú li agafaria el guant. "A JxCat hi són tots els de Junts pel Sí menys un", lamentava el cap de llista de Junts al Senat, Antoni Castellà, ara fa uns dies en un missatge de campanya.
Junts pel Sí va ser la candidatura que ERC i CDC van presentar conjuntament a les eleccions del 2015, que ells mateixos van considerar plebiscitàries. Al seu entorn s'hi van sumar altres formacions petites, però no hi va acabar entrant la CUP. Tot i que va guanyar aquelles eleccions de manera àmplia, el percentatge de vot que va obtenir Junts pel Sí és aproximadament el mateix que el que abans d'aquella cita obtenien ERC i CiU i el que després han obtingut ERC i JxCat.
Un intent per a les generals?
Sense full de ruta unitari ja no només per tirar endavant la independència sinó tampoc el dia a dia del Govern, Junts i ERC van partir peres ara fa uns mesos amb la sortida dels juntaires de la Generalitat. Ningú imagina ara una candidatura conjunta a les eleccions catalanes. Però en altres comicis s'havia plantejat com una opció. Per exemple, Carles Puigdemont es va oferir a ser el número 2 d'Oriol Junqueras en les europees del 2019. Com ara, llavors ERC no ho va acceptar.
Quin seria el programa d'una llista unitària de l'independentisme a Madrid? ¿Portaria la taula de diàleg com a proposta estrella? ¿O optaria per intentar fer ingovernable l'Estat? Com que les propostes que porten els partits són tan divergents entre elles tampoc ara semblava una opció gaire viable.
Entre el conjunt dels catalans, el percentatge de partidaris de la llista unitària per al 23-J és del 46,3% i en contra s'hi posicionen el 34,5%. Els que la veien amb més bons ulls són els majors de 65 anys (54% a favor pel 41% entre el grup d'edat d'entre 30 i 44 anys) i, curiosament, entre els votants dels partits constitucionalistes els que la trobaven una bona idea es concentren entorn del PSC: un 37% preferien que l'independentisme s'hagués presentat unit, tot i que rivalitzés directament amb els socialistes per la victòria, i un 40%, en canvi, prefereixen la situació actual.
Els detractors de la candidatura conjunta de l'independentisme es troben sobretot a les files de Vox (un 61% en contra) i del PP (50% per un 21% a favor) i també entre els electors de Sumar: només el 28% la veien una bona idea.