Roger Montañola: "Volem tornar al peix al cove"
Candidat d'Espai CiU el 23-J
BarcelonaRoger Montañola (Barcelona, 1986) és el candidat d’Espai CiU aquest 23-J. Malgrat que fins ara no aconsegueixen treure el cap a les enquestes, és optimista.
¿Tem no obtenir representació?
— No. És difícil sortir en una enquesta si no es pregunta per tu. Crec que repetir els 4 diputats que actualment té el PDECat és una xifra realista.
Per què ha estat possible l’aliança amb Junts a Barcelona i no ara?
— Perquè Junts i el PDECat a Barcelona van tenir un candidat que feia de convergent clàssic i en aquestes eleccions Junts ha optat per la seva versió més radical.
Trias va afirmar que tant ell com Artur Mas i Jordi Pujol votaran Junts. Què va pensar?
— No ho comparteixo. Aquesta candidatura que presenta Junts està ancorada a l’1-O, a no fer política i intentar bloquejar el Congrés. Allà s’hi va a treballar i a fer política, per fer activisme ja tenim els carrers. A mi el senyor Mas no em tutela perquè jo no li dec res.
¿Ha parlat amb Mas, Trias o Turull?
— No, i amb Turull menys: representa una visió de Junts que ha maltractat el PDECat i el que representa.
¿És possible reunificar els espais?
— La distància en aquestes eleccions és enorme. A Míriam Nogueras, des del respecte, m’hi assemblo com un ou a una castanya. Ara tota la diàspora convergent de partits petits s’unifiquen sota una candidatura. D’aquí el nom Espai CiU i la no vergonya de reivindicar tot el que CiU va fer pel país.
¿Esteu disposats a pactar amb Sánchez o Feijóo?
— Sí, a canvi que es compleixin totes aquelles qüestions que demanem. Hi ha dos elements: primer, respecte per Catalunya, la nostra llengua, cultura i nació. Segon, passi per caixa. Catalunya pateix un dèficit fiscal molt important.
¿Estan oberts a pactar amb un PP que parla de fer el castellà vehicular a l’escola?
— Evidentment, si han de pactar amb nosaltres això els hi caurà del programa. Però al que no renunciarem és a fer política.
Si ha d’escollir entre Sánchez i Feijóo, ¿prioritza Sánchez?
— No. Està a la nostra mà que qui compleixi amb el que demanem a Catalunya pugui rebre el nostre suport. Fer apriorismes crec que és un error i que és enganyar els ciutadans. Perquè si no vols parlar amb ningú i l’objectiu és bloquejar-ho tot o l’objectiu és posar sobre la taula de negociació coses que tots sabem que no passaran...
¿Parla de la independència?
— Sí. La independència, avui dia, tal com està configurat el país, no la veig factible. No perquè hi estigui en contra, eh? Puc compartir les causes que fan que milions de catalans se sentin independentistes.
El PDECat és independentista.
— Però tots arribem a la conclusió que el recorregut que s’emprèn cap al 2015, 16 i 17 no ha donat resultats. Catalunya no té més autogovern, la nostra llengua no està millor del que estava, la nostra situació econòmica i de finançament no ha millorat gens ni mica.
I vostès què proposen?
— Tornar a la política.
Per pactar nou finançament, replantejar nou Estatut…?
— Per pactar un nou finançament. Per a un nou Estatut cal ser realistes. ¿De veritat creiem que és factible avui dia que això passi? A mi em sembla que no.
¿La seva proposta, per tant, és tornar al peix al cove?
— Sí senyora, clar. El peix al cove ha donat molt més que el res al cove, que és el que hem aconseguit els darrers anys.
Què és el que més li ha agradat d’aquest govern de PSOE i Podem?
— Els indults.
I el que menys?
— L’extrema voluntat intervencionista i la idea que l’Estat o l’administració ha d’entrar fins a la cuina de casa. Jo no la comparteixo. Com a liberal, si ens fixem en el pes del sector públic sobre el PIB, ha incrementat moltíssim.
Vostè va dir que per menys de 40.000 no es posava a treballar.
— Ho vaig dir en un debat de televisió, es va agafar la frase concreta i es va treure de context.
¿Amb Jordi Pujol hi ha parlat?
— No, no hi he parlat. Però la meva admiració pel president Pujol sempre ha estat i serà enorme.