La via Montañola del PDECat: estridències per reivindicar serenor

BarcelonaAl PDECat es reivindiquen tan convergents que han recorregut a les històriques sigles de CiU per intentar donar la sorpresa el 23-J. Recepten moderació enfront de les estridències d’una part del moviment independentista i es consideren políticament hereus del pujolisme –jurídicament ja va quedar clar que no, per esquivar les multes del cas Palau–. Però l’estratègia per aconseguir fer arribar el seu missatge és si més no curiosa. Van triar de cap de llista un tertulià en auge amb multitud de vídeos virals a les xarxes, Roger Montañola. Qui més qui menys l’haurà sentit defensar conceptes com el “ja n’hi ha prou”, que, tot i ser l’eslògan de JxCat, ell feia i fa servir per referir-se precisament a l’estratègia dels dirigents d’aquella formació.

En campanya aplica exactament els mateixos cànons que fan d’altaveus a les xarxes. És a dir, recepta serenor recorrent a l’estridència. Com més polèmica sigui la frase, més probabilitats tindran de multiplicar-ne l’efecte, sigui per xarxes o amb la cobertura dels mitjans, especialment els públics, que hi estan obligats. Divendres qualificava Quim Torra com “el pitjor president de la Generalitat” –deu ser l’únic acte on s’ha parlat de Torra en tota la campanya–; no deixa de fer referències al peix al cove, “que ha donat molt més que el res al cove”; no descarta investir Feijóo, i prefereix la puta i la Ramoneta al Procés, malgrat que, de moment, el PDECat continua definint-se com a independentista.

“Hòstia, ja toca que algú digui les coses pel seu nom”, deia divendres a Sant Cugat. Les enquestes, però, no acaben de recollir-li el guant.