Qui és Txapote?: l'etarra que el PP utilitza contra Pedro Sánchez
Xabier García Gaztelu formava part de la línia més dura d'ETA i va ser l'assassí de Miguel Ángel Blanco
BarcelonaDurant el cara a cara de dilluns, el president espanyol, Pedro Sánchez, li va demanar sense sort al candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, que condemnés el lema “Que te vote Txapote”. Aquesta expressió, que sorgeix d'una pancarta d'un ciutadà que protestava a Sevilla contra una visita de Sánchez, és des de fa uns mesos una frase recurrent de dirigents del PP i Vox contra el candidat socialista pels seus acords amb EH Bildu. Un eslògan que aquest dimarts diferents associacions de víctimes d'ETA van reclamar que es deixi d'utilitzar.
Però ¿qui és Txapote? És el sobrenom de Xabier García Gaztelu (Galdakao, 1966), el membre més sanguinari d'ETA. L'etarra de 57 anys va ser detingut a la localitat bascofrancesa d'Anglet el 2001 i des del 2005 compleix una condemna acumulada de 30 anys de presó per una dotzena d'assassinats, entre els quals els dels regidors del PP Miguel Ángel Blanco i Gregorio Ordóñez i dels dirigents socialistes Fernando Buesa i Fernando Múgica.
Detingut per primera vegada amb 18 anys per atacar amb còctels molotov diversos concessionaris, fugiria a França set anys després i passaria a la clandestinitat com a membre alliberat de l'organització, fent tasques de suport per a diversos comandos i integrant-se el 1994 al comando Donosti, que liderava Kantauri. L'assassinat d'Alfonso Morcillo, sergent municipal de Sant Sebastià el 1994, és la primera acció de Txapote. Seria l'inici d'una atroç carrera d'assassinats que seguiria amb Ordóñez i Múgica, als quals va assassinar en un restaurant i en ple centre de la capital guipuscoana amb un tret al clatell.
Cap del comando Donosti i de l'aparell militar d'ETA
La detenció de Valentín Lasarte el 1996 el situa com a cap del comando Donosti, on coneixeria la seva actual parella, Irantzu Gallastegi Sodupe (Mutriku, 1972), coneguda com a Amaia, que mai va arribar a matar ningú. Un any més tard sí que seria ell qui va disparar dos trets al cap a Miguel Ángel Blanco després que Amaia fos l'encarregada de segrestar-lo les 48 hores de termini que van donar al govern d'Aznar per acostar tots els presos d'ETA a centres penitenciaris del País Basc. Com a exponent de la línia més dura d'ETA, s'oposava a la treva del 1998, abans de la qual va fugir a França per ascendir a la cúpula etarra després de la detenció de Kantauri, el seu mentor, el març del 1999, que va caure amb la seva companya. Allà s'encarregaria de reorganitzar els comandos fins al final de la treva el desembre del 1999, dissenyant l'ofensiva posterior a l'alto el foc.
Després d'aconseguir fugir en nombroses ocasions de la Guàrdia Civil, com el 1995 quan va desarmar i emmanillar els agents que el seguien després de patir un accident amb el vehicle que va utilitzar per marxar de l'atemptat frustrat contra la caserna d'Arnedo, seria detingut el 1999. La detenció es va produir arran de la investigació pel robatori d'una encunyadora a Irun aquell mateix any. Els detinguts van facilitar el nom del col·laborador d'ETA, Ibon Muñoa, que havia proporcionat suport logístic al comando Donosti i que declararia que s'havia entrevistat amb Txapote a Anglet. Txapote i Amaia van tenir dos fills durant la seva estada a presons franceses i espanyoles (van néixer el 2002 i el 2007). No s'han penedit mai de les seves accions i en els múltiples judicis a què s'han enfrontat s'han vanagloriat de la seva pertinença a ETA.
Rialles durant el judici per l'assassinat de Blanco
Davant dels tribunals, Txapote i Amaia sempre van mantenir una actitud desafiant. La família de Blanco no oblida les contínues rialles de tots dos durant el judici per l'assassinat de l'edil popular, que es va celebrar el juny del 2006, nou anys després del crim. “Fills de puta. Pagareu pel que heu fet”, els va etzibar enrabiada la germana de Blanco, ara diputada del PP. "Mireu-me a la cara", els va deixar anar entre l'ovació de la sala i la indiferència dels dos etarres. Txapote només va prendre la paraula en aquell judici al final per advertir que ETA no pensava abandonar la lluita armada. "Fins que no s'alliberi Euskal Herria no ens aturarem", va avisar en euskera.
No és l'únic espectacle que han protagonitzat tots dos a l'Audiència Nacional. Tres anys després, Txapote seria emmanillat quan va començar a colpejar el vidre blindat de la cel·la de la sala durant el judici per l'assassinat frustrat de l'aleshores regidora del PP de Donosti, Elena Aspiroz, el novembre de 1997. El 2010 Amaia va ser expulsada de la sala per no deixar de parlar amb el seu company en el judici per l'assassinat del regidor de Zarautz, Ignacio Iruretagoyena, amb una bomba lapa el 9 de gener de 1998. Aquell mateix any, Txapote va enviar a la merda el tribunal i va llançar un petó a la jutgessa Ángela Murillo. Després de ser traslladat al País Basc l'any passat, Txapote ja haurà complert tres quartes parts a l'agost.