Tots els acords d'ERC i el PSOE des del 2019

BarcelonaA les eleccions generals de l'abril del 2019, el cap de llista d'ERC, Oriol Junqueras, llançava una sentència que l'ha perseguit els darrers anys. "El PSOE no és de fiar, el 2015 es va aliar amb Cs, va permetre la investidura de Rajoy el 2016 i va pactar el 155 amb el PP el 2017", denunciava en l'acte final de campanya dels republicans a Badalona. Aquest dijous, durant l'anunci del segon pacte del seu partit per investir Pedro Sánchez, un periodista li va tirar retreure aquella frase. Lluny de desdir-se'n, el president dels republicans va assegurar que mantenia els dubtes al recordar els seus incompliments i es va fer seva la frase de Gabriel Rufián dient que al PSOE se l'ha d'obligar a pactar perquè per iniciativa pròpia no ho fa mai. "El millor estímul perquè en lloc d'incomplir compleixin és que necessitin complir", va ressaltar.

Aprofitant una aritmètica favorable fruit dels resultats electorals, els republicans s'han convertit des de fa quatre anys en un soci estable del govern socialista, a qui han aprovat investidures i pressupostos. Sánchez sumava aquesta setmana els set vots dels republicans a la seva investidura principalment a canvi de l’amnistia –que es va tancar dimarts, tot i que encara sense el suport de Junts–, el traspàs de Rodalies i la condonació d’una part del deute de la Generalitat. Esquerra també va arrencar el compromís que continuï oberta la taula de diàleg entre governs, a la qual se sumarà, en paral·lel, una nova taula entre ERC i el PSOE que incorporarà una persona de “prestigi” per fer el seguiment dels acords.

Ara fa quatre anys, els republicans també van avalar la investidura de Sánchez. Ho van fer després que el PSOE acceptés que l'acord que es derivés de la taula de diàleg se sotmetés a una consulta als catalans que no s'acabaria fent mai bàsicament perquè el PSOE la va donar per amortitzada un cop va derogar el delicte de sedició. La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, però, va deixar clar que l’acord d'aquell 2019 no comportaria més contrapartides per als republicans que l’abstenció en la investidura. “Ni pressupostos, ni estabilitat”, va assegurar. El temps els faria canviar de posició.

Pocs mesos després, ERC va confirmar per la via dels fets que seria el partit que apuntalaria la governabilitat de l'Estat durant tota la legislatura aprovant els primers pressupostos de la legislatura de Sánchez. Aquells comptes es van negociar durant la segona meitat del 2020, encara en plena pandèmia, i van incorporar més despesa social per afrontar les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària. El mateix portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, donava la benvinguda a la "nova era" que havia obert el govern espanyol deixant de banda finalment Ciutadans i mirant cap al bloc d'investidura, que incloïa ERC, però també EH Bildu i el PNB. Esquerra va arrencar el compromís que l'Estat invertiria 2.339 milions d'euros l'any següent. El PSOE l'acabaria incomplint.

Una relació que continua

No van ser els únics comptes estatals que els republicans van validar, sinó que n'han estat tres de consecutius. Els següents van ser els del 2022 i la negociació no va ser plàcida. La inclusió del català en la llei de l'audiovisual es va convertir en un autèntic maldecap per als republicans, que finalment van avalar que es dediqués un mínim del 6% del catàleg anual a produccions en les llengües cooficials.

Aquells pressupostos van arribar tot just uns mesos després que el govern espanyol concedís els indults el juny del 2021. Des de llavors fins a les darreres eleccions espanyoles, la consigna d'ERC era donar a entendre que aquesta mesura de gràcia era una iniciativa en exclusiva de Pedro Sánchez. Durant la campanya, però, els republicans en van fer bandera. La diputada per Girona Montse Bassa va dir obertament que si Esquerra ha aprovat els pressupostos generals de l'Estat en diverses ocasions ha sigut perquè hi havia contrapartides sobre la taula: "Jo no sé si algú considera que és a canvi de res, però és un gran plaer arribar a casa i poder dir bona nit a la Dolors Bassa".

El PSOE i ERC tampoc van voler vincular públicament els pressupostos del 2023 i la derogació del delicte de sedició. Però el cert és que tot plegat va veure la llum en paral·lel. El compromís de reformar el Codi Penal va sorgir de la reunió de la taula de diàleg que la Generalitat i la Moncloa van mantenir el juliol del 2022 a Madrid i on el govern espanyol es va comprometre a desjudicialitzar el conflicte català. Tot plegat es va materialitzar a finals de l'any passat: el govern espanyol va aprovar els seus tercers pressupostos consecutius –en els quals ERC va desencallar l'execució d'inversions en infraestructures per valor de 900 milions d'euros–, va eliminar la sedició del Codi Penal i va reformar la malversació.

L'últim acord entre socialistes i republicans va arribar aquest estiu, quan van pactar, al costat de Junts, poder parlar català al Congrés, a més d'avançar en la carpeta de la desjudicialització. Aquesta última qüestió es traduïa en tirar endavant una llei d'amnistia, la mateixa norma que ha garantit a Sánchez els set vots republicans per ser investit president.