Sánchez es postula com l'únic fre al "trumpisme" de PP i Vox

MadridHi ha hagut llàgrimes de dirigents del PSOE aquest dimecres a la sala Ernest Lluch del Congrés, on Pedro Sánchez ha volgut reunir els diputats i senadors del seu partit per arengar-los de cara al 23 de juliol. Alguns assistents normalitzaven la necessitat de fer un cert lament col·lectiu i, de fet, el líder del PSOE ha admès estar dolgut per un càstig diumenge a les urnes que ha qualificat d’“immerescut i injust”. Però la cita havia de ser també un impuls per a la batalla que el president espanyol ha decidit lliurar contra “una dreta extrema i una extrema dreta envalentides” i representades pel PP i Vox. “Cal frenar el corrent reaccionari”, ha proclamat en una intervenció que marca el to que mantindrà durant una campanya que es preveu duríssima: el resum seria que a Espanya pot passar com als Estats Units i al Brasil, però que el PSOE amb ell al capdavant pot evitar-ho. Després de la derrota a les autonòmiques i municipals, Sánchez se situa en una posició de remuntada i aspira a mobilitzar el seu electorat amb aquella dosi d’èpica que ha caracteritzat la construcció de la figura política.  

El president espanyol ha entès que la gestió del seu govern com a reclam electoral no ha funcionat. Que no pot ser l’argumentari de campanya, sinó que ha de servir simplement com a context. No hi haurà anuncis en mítings que es tradueixin en acords al consell de ministres. Les polítiques acompanyaran el discurs, i així s’ha encarregat Sánchez de recordar algunes de les fites del seu últim mandat, si bé la càrrega estarà en el moment de punt d’inflexió que viu l’Estat: el 23 de juliol definirà la pròxima dècada i els espanyols han de decidir entre la disjuntiva d’“avenç o retrocés”. “Cal saber si es volen aplicar polítiques d’ampliació de drets o derogar-los, tal com clama la coalició de dreta extrema i extrema dreta. És a dir, si al capdavant del govern hi ha d’haver una força socialdemòcrata o un tàndem de dretes extremes que copien els mètodes i les proclames de Washington, Budapest o Brasília”, ha plantejat Sánchez. 

Guerra bruta

El president espanyol ha vist com al 28 de maig el PP ha aconseguit marcar l’agenda de la campanya amb les llistes d’EH Bildu i els casos de compra de vots que esquitxaven el PSOE. “Des de la posició de domini que té als grans mitjans de comunicació, la campanya d’insults i desqualificacions serà encara més ferotge”, ha avisat Sánchez. No és la primera vegada que el president espanyol feia referència al poder mediàtic de la dreta, però s’hi ha recreat més, fins al punt que dirigents d’Unides Podem li han donat la benvinguda.

“La tempesta, ja ho hem vist, serà tremenda. La dreta extrema i l’extrema dreta estan envalentides. Tenen els mitjans i més recursos i cap pudor per traficar amb la mentida”, ha manifestat. “S’inventaran barbaritats. Parlaran de tupinada i que cal detenir-me com a responsable de la tupinada. Ho han fet i ho tornaran a fer. [...] No és nou, estan copiant els mètodes dels seus mestres nord-americans [...] que van llançar una massa esbojarrada a un assalt al Capitoli per denunciar una falsa tupinada en les eleccions que va perdre Trump”. Segons Sánchez, la recepta per respondre-hi han de ser “arguments i dades”, però no ignorar-ho. El líder del PSOE no ho ha dit, però l’exlíder de Podem Pablo Iglesias en diria “lliurar la batalla ideològica i cultural”. Al PP no ha agradat la comparació amb el trumpisme i el dirigent Miguel Tellado hi veu “desesperació” i “ràbia” del líder socialista.

Així és com Sánchez ha dibuixat un context molt advers, que en una cita a tot o res el 23 de juliol es pot revertir encara que sigui difícil. “A l’hora de la veritat, val el mateix el vot en una urna d’un propietari de televisió o del president d’un banc que el d’un conductor d’autobús o el d’una caixera de supermercat”, ha assenyalat. El líder del PSOE, tal com va fer amb l’aparell de Ferraz en contra el 2016, s’endinsa en una lluita amb tocs èpics que el pot portar a una nova victòria inesperada o a haver de cedir el tron. El factor de risc és, precisament, la mateixa figura del líder –el sanchisme, com diu el PP– i que acabi mobilitzant la dreta, tal com li va passar a Pablo Iglesias amb Isabel Díaz Ayuso el 2021.