Les revistes en català es reivindiquen: "Resistència no és sinònim de victimisme"

Barcelona"Abans d'acabar l'acte vull dir que resistència no és sinònim de victimisme i que hem de continuar amb alegria". Qui parla és Màriam Serrà, directora de Llengua Nacional, que pren la paraula al final de la taula rodona organitzada per l'ARA a l'Ateneu Barcelonès en suport de les revistes censurades per Vox a la biblioteca municipal de Borriana (Plana Baixa) amb l'objectiu d'aixecar l'ànim dels presents després d'un debat en què s'ha posat de manifest la precarietat de tot el sector cultural català. El cert és que el cas de Borriana ha servit de revulsiu i ha posat en el focus unes publicacions que sobreviuen gràcies a la militància i el compromís d'una comunitat de lectors massa reduïda. La part positiva és l'onada de solidaritat que han rebut aquests dies, tal com reconeix la directora de Cavall Fort, Mònica Estruch, que ha explicat que els havien arribat moltes subscripcions des de l'estranger, per exemple de Kènia. Joan Escrivà, director de la revista valenciana Camacuc, també ha enviat un vídeo per ser-hi present.

Lluís Gendrau, director d'Enderrock, insisteix que cal prendre consciència de la vulnerabilitat del sector i és l'únic que s'atreveix a posar-hi xifres. "Calculem que amb els canvis de govern al País Valencià i les Illes Balears podem perdre un 15% dels nostres ingressos i hauríem de fer 8.000 subscriptors extres per compensar-ho", confessa. Gendrau assenyala que el veritable problema no és un regidor de Vox entrant en una biblioteca per confiscar revistes, que també, sinó l'acció coordinada de totes les institucions on ara manaran el PP i Vox. "La gent ha de saber que fer publicacions en català no és rendible, vivim en la precarietat, i per això necessitem una resposta institucional per salvaguardar les 200 publicacions en català que són una autèntica estructura d'estat", afegeix Gendrau mirant cap a Josep Vives, director general de Promoció Cultural i Biblioteques, assegut a primera fila.

La presentadora de l'acte és Esther Vera, directora de l'ARA, que planteja als presents un debat a mig camí entre la deontologia periodística i la responsabilitat social. "¿Ens hem de fer ressò de cada astracanada de l'extrema dreta contra la llengua?" La periodista Laura Tapiolas reconeix que als consells de redacció d'El Temps tenen el mateix debat, però admet que ells estan acostumats a viure en un entorn hostil. "Des del 1984 fem un periodisme crític, independentment de qui mani, i denunciem els atacs a la llengua, però també al territori o als drets socials", afirma. "Jo soc dels de cap agressió sense resposta", intervé Gendrau: "No podem normalitzar els atacs, han de saber que sempre hi haurà una reacció".

A primera fila també hi ha representants polítics com el candidat al Congrés per ERC Francesc-Marc Àlvaro, que recorda que prové d'aquest món com a responsable de Serra d'Or. També hi ha la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales; la cap del Servei de Foment de l'Ús del Català, Esther Franquesa, i Germà Capdevila, president de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català. Josep Vives pren la paraula per defensar el paper dels professionals de la cultura i recordar que davant d'agressions com la de Borriana s'ha d'anar als jutjats. La conclusió és que la llengua s'ha de defensar des de tots els fronts, subscrivint-se a publicacions en català, que són d'una qualitat excepcional, exigint suport a l'administració i, si cal, també anant als jutjats.