Quin hauria estat el resultat de les eleccions si no existís Vox?

BarcelonaL'idil·li de l'extrema dreta amb les urnes a l'estat espanyol va començar el 2018 a Andalusia. Apel·lant als que després han continuat sent els seus grans èxits (el nacionalisme espanyol, el combat contra la immigració irregular, contra l'independentisme, contra la memòria històrica i contra el feminisme) va assolir 12 diputats, gairebé 400.000 vots i la clau del canvi de govern. Va investir el llavors candidat del PP, Juanma Moreno Bonilla. Des d'aquell moment, cada cop que s'ha cridat els ciutadans a votar, Vox ha anat guanyant nous adeptes, fent forat especialment en els barris més pobres, als que arribava amb suposades solucions fàcils per resoldre problemes difícils.

Però el 23-J es va aturar aquesta progressió a l'alça, que fins ara també havia afavorit la dreta en el seu conjunt. Al PP ja han saltat totes les alarmes: ¿podrà aconseguir prou diputats per governar Espanya mentre existeixi Vox? Nosaltres ens plantegem un exercici de política ficció per saber què hauria passat diumenge si els de Santiago Abascal no s'haguessin presentat a les eleccions generals. La conclusió, tenint en compte els resultats de la nit electoral, probablement agradarà a la seu popular del carrer Génova de Madrid i permet albirar què podria passaria en cas que el PP concentrés el vot útil de la dreta si s'acaben repetint els comicis.

Alberto Núñez Feijóo ha passat de ser la gran esperança per derrotar el sanchisme a ser algú sobre el qual es pot especular si cal tirar-lo daltabaix d'un pont, fent servir l'argot d'Isabel Díaz Ayuso. Però, sense Vox, els mateixos resultats que va treure la dreta el 23-J li haguessin servit per assolir la majoria absoluta. Els 11 milions de vots (8 per al PP i 3 per a Vox) es van traduir en 169 escons (136 pel PP i 33 per Vox). Si tots haguessin acabat al PP, 11 milions de vots haurien valgut per obtenir 179 escons, deu més que els dos partits per separat i tres per sobre de la majoria absoluta. El PSOE hauria estat el partit més perjudicat, perquè hauria perdut set escons respecte als que va aconseguir diumenge, i a JxCat se li haurien esfumat tres diputats.

Les negociacions entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont no haurien estat la cançó de l'estiu i Feijóo marxaria de vacances sense haver de mirar-se contínuament l'esquena. On haurien canviat els resultats?

El retrocés de Junts ja apunta un dels territoris més afectats. La candidatura liderada per Míriam Nogueras hauria perdut un escó a Lleida, a Tarragona i a Girona. El més beneficiat, el PP, que hauria guanyat aquests tres escons i també dos més a Barcelona. Tenint en compte que Vox va aconseguir 2 escons a Catalunya, el saldo net per a la dreta hauria estat de +3 amb el PP en solitari.

Els populars també haurien obtingut un saldo net per a la dreta a Madrid, a La Rioja, a les Balears, a Múrcia, a Castella i Lleó, a Galícia i a Castella-la Manxa, emportant-se set escons del PSOE, a més de tots els que el 23-J van acabar al sac de Vox. En total, el PP hauria crescut 43 diputats al conjunt de l'Estat pels 33 que realment ha assolit l'extrema dreta.

Vasos comunicants

Posats a fer política ficció, què hauria passat si en lloc de votar el PP tots aquests votants orfes de Vox haguessin preferit abstenir-se? Doncs que els populars podrien haver pujat fins als 151 escons, si bé les esquerres, amb el PSOE al capdavant amb 133 diputats, haurien tingut la paella pel mànec per assegurar la investidura de Pedro Sánchez. En tot cas, Vox no té cap intenció de desaparèixer del mapa, però, després de caure de 52 a 33 diputats a la cambra baixa, els seus dirigents temen l'efecte Ciutadans: en la repetició electoral del 2019, la candidatura d'Albert Rivera va passar de 57 diputats a només 10 per l'efecte del vot útil de la dreta dirigit cap al PP de Pablo Casado i, en grau més baix, cap a Vox.

I és que el PP i Vox són vasos comunicants. També es podria dir el mateix del PSOE i Sumar, si bé a l'esquerra del PSOE sempre ha existit algun espai amb prou força per ser present a les Corts, fos Esquerra Unida o els partits d'esquerres sobiranistes. En les 20 eleccions des del 2018, comptant generals, autonòmiques, europees i municipals, Vox havia pujat en totes menys en les últimes a la Comunitat de Madrid, on Ayuso va assolir la majoria absoluta el passat mes de maig. En la majoria, a més, el PP es va veure obligat a pactar-hi per garantir-se els governs.

El 23-J ha estat diferent i Vox ha baixat a tot arreu: curiosament només ha crescut en les dues autonomies que proporcionalment han sumat més vots potencials per aturar l'extrema dreta: a Catalunya (1,5 punts més) i al País Basc (0,2 punts més, però cap escó). En el gràfic de barres que acompanya aquesta notícia podeu observar la relació directa entre el creixement dels populars i la caiguda de Vox. El PP puja gairebé a tot arreu, però on més puja (gairebé un 14% de mitjana) és en els municipis on l'extrema dreta va ser més forta en les generals de l'any 2019. També puja molt (gairebé el 10%) en aquells on el PSOE va ser més fort ara fa quatre anys. Aquests dos partits són precisament els dos que més votants han cedit ara al PP, però el cas de l'extrema dreta és especialment significatiu.

Més informació del 23-J

• Tots els resultats de les eleccions generals 2023
• Mapes de resultats de les eleccions generals 2023
• Resultats de les eleccions generals a Catalunya
• Resultats de les eleccions a la província de Barcelona
• Resultats de les eleccions a la província de Girona
• Resultats de les eleccions a la província de Tarragona
• Resultats de les eleccions a la província de Lleida