Sánchez arriba a la constitució del Congrés sense els suports garantits

MadridPedro Sánchez afronta una nova cita clau al Congrés sense els suports garantits. El líder del PSOE, segona força a les eleccions del 23-J, ha proclamat als quatre vents la derrota d’Alberto Núñez Feijóo a les urnes per la seva impossibilitat de bastir una majoria de govern, i ara és ell qui es juga les seves aspiracions amb la conformació de la mesa del Congrés. No aconseguir la presidència i la majoria de l’òrgan de govern de la cambra baixa podria abocar-lo a una repetició electoral i, a poques hores de la votació, no té confirmats els suports necessaris. Per això, el líder socialista ha fet dos últims gestos d’última hora dedicats a les forces sobiranistes. El primer, la candidatura a la presidència del Congrés de l’expresidenta de les Balears Francina Armengol, un perfil amb sensibilitat plurinacional; i el segon, prometre impulsar l’ús del català a Brussel·les aprofitant la presidència de la Unió Europea, tot i que és una iniciativa que ja va firmar amb ERC a la taula de diàleg i que està encallada al Parlament Europeu. Per la seva banda, el PP continua a l’expectativa que Sánchez fracassi i Cuca Gamarra rivalitzarà amb Armengol per al càrrec de presidenta del Congrés.

Sánchez ha anunciat aquest dimecres que vol optar a la investidura, a menys de 24 hores d’una constitució del Congrés que es preveu d’infart. Al president en funcions li cal posar d’acord ERC, EH Bildu, BNG, el PNB i un altre actor, que pot ser Junts o Coalició Canària. Només els independentistes bascos i gallecs han confirmat el seu sentit de vot afirmatiu, mentre que Junts i Coalició Canària són una incògnita, el PNB no es pronuncia i ERC avisa que és una "temeritat" donar per fet el seu suport. Suposant que aquests dos últims facin costat al PSOE, tal com van fer en l'anterior legislatura, el bloc progressista tindria 171 vots i el bloc de la dreta, format per PP, Vox i Unió del Poble Navarrès, també. El vot de la diputada de CC, Cristina Valido, pot decantar la balança, si bé el PSOE confia que aquest dijous al matí l’executiva de Junts decideixi fer confiança a Armengol i a la conformació d’una mesa de tarannà progressista, l’única que eventualment podria acceptar que al Congrés s'hi debati una llei d’amnistia.

Els dirigents de Junts han mantingut al llarg de la jornada el silenci que ha predominat aquestes últimes setmanes de negociacions, amb l’única excepció de Puigdemont, que a través de Twitter ha demanat propostes en ferm. “La mesa del Congrés, per a nosaltres, no va de tenir-hi un càrrec dins, ni tampoc va de la investidura. No podem avançar nacionalment a base de promeses formulades per qui sempre les incompleix, i per això calen fets comprovables abans de comprometre cap vot. I tant se val si parlem d’acords per la mesa com d’acords de més abast, com seria el de la investidura”, ha piulat.

Un anunci insuficient 

D’una banda, fonts de Junts asseguren a l’ARA que la mesa i la investidura es juguen en dos plans diferents: el posicionament en una no prefigura el que es tindrà en l’altra. L’esperança del PSOE és que si Junts vol de veritat negociar a fons, seria absurd no donar ni un segon de vida a la legislatura entregant la majoria de la mesa a la dreta. De l’altra, del missatge de Puigdemont, publicat abans de la compareixença de Sánchez al Congrés, se'n pot deduir que la promesa etèria sobre el català a les institucions europees és insuficient per a Junts. De fet, ha indignat la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, que ha recordat que ja es va pactar a la taula de diàleg; i al PNB, que ha denunciat que es vulgui promoure l’euskera fora de les fronteres espanyoles i no al Congrés. En canvi, Sumar sí que vol plantejar una reforma del reglament per normalitzar l’ús de les altres llengües a la cambra baixa.

L’escepticisme dels socialistes amb Junts contrasta amb l’optimisme de Yolanda Díaz, que també ha reunit al seu heterogeni grup parlamentari. La vicepresidenta segona en funcions s’ha volgut reivindicar en la negociació i ha explicat que, juntament amb Jaume Asens, pilota les converses “al més alt nivell” amb Puigdemont, tot i defensar alhora la “discreció” del seu contingut. En la seva intervenció davant els diputats de Sumar, Díaz ha defensat que cal abordar una “solució de fons” per al conflicte català, no pas “conjuntural”, malgrat que no ha posat sobre la taula cap fórmula concreta i encara menys que inclogui l’exercici del dret a l’autodeterminació, informa Núria Rius. 

Si Junts no votés afirmativament, tot quedaria en mans de Coalició Canària. En els últims dies el seu líder, Fernando Clavijo, ha estès la hipòtesi de fer entrar el PNB a la mesa perquè hi hagi representació d’un partit frontissa entre els blocs de la dreta i l’esquerra. El silenci dels jeltzales no ha confirmat ni desmentit que vulguin aquest càrrec, però el PSOE podria veure’s amb l’obligació de cedir un lloc als nacionalistes bascos si CC ho posa com a condició per decantar la balança a favor de la majoria progressista. En aquest supòsit, el dubte seria si la resta de socis, especialment EH Bildu, avalarien que el PNB entrés a la mesa tenint en compte que ha quedat per darrere seu als comicis. Els abertzales, però, no tenen interès en ser-hi. 

La descripció és d’un escenari endimoniat, en el qual probablement no hi haurà res assegurat fins que s’hagi votat. I hi ha un element més a tenir en compte: la votació de les quatre vicepresidències i les quatre secretaries és complexa perquè surten escollits els que han tingut més suports. Els parlamentaris han d’escriure només un nom, de manera que els blocs han de pensar molt bé com reparteixen els vots. Fa quatre anys, de fet, un error de càlcul de la dreta va propiciar que Unides Podem obtingués inesperadament un tercer lloc a la mesa que ha presidit Meritxell Batet. Per a aquesta nova legislatura, Sumar proposa l’andalusa Esther Gil per a una vicepresidència i Gerardo Pisarello per a una secretaria, tot i que si finalment calgués cedir un lloc al PNB, caldria veure si és en detriment d’algun nom del PSOE o del partit de Díaz. Pel que fa al Senat, on el PP té majoria absoluta, Pedro Rollán en serà el president.

Les pressions a Felip VI 

La configuració de la mesa predeterminarà el capítol de la investidura, però Sánchez i Feijóo s’han volgut avançar postulant-se tots dos com a candidats. El líder del PP ha tornat a considerar que Felip VI hauria de proposar a qui va guanyar les eleccions, cosa que el secretari general socialista veu com una “pressió” al cap d'estat. Per a Sánchez, Feijóo alimenta “càbales màgiques” que amaguen que, en realitat, el líder del PP no pot articular una majoria possible perquè, al dependre de Vox, queden desactivats altres hipotètics suports. Un Feijóo amb to baix s’hi ha tornat traslladant la pressió a Sánchez, pendent de Puigdemont.