Meritxell Batet: "Al PSC li cal arrasar a Catalunya perquè Sánchez torni a ser president"
Cap de llista del PSC per Barcelona al Congrés
BarcelonaMeritxell Batet (Barcelona, 1973) torna a ser la cap de llista del PSC al Congrés per Barcelona. Entoma el repte de guanyar les eleccions a Catalunya amb suficient marge perquè Pedro Sánchez pugui mantenir-se al govern espanyol.
Què li sembla que el PP i Vox censurin revistes per estar escrites en català?
— És una de les notícies més negatives i impactants dels darrers dies. Mostra quina és la concepció que tenen del país i com no hi cabem la immensa majoria social.
Quins resultats creu que necessita el PSC perquè Sánchez torni a ser president?
— Ens cal arrasar. El PSC no en té prou amb guanyar les eleccions, sinó que ha de tenir una gran diferència amb el PP per garantir que Pedro Sánchez continuï sent president. Tenim només dues opcions. Surto a guanyar per les polítiques progressistes, per la relació amb Catalunya i per la concepció de la política que tenen un candidat i l'altre.
En què canvia el funcionament de la cambra amb un Vox fort al Congrés?
— Tenir gent dins el Parlament que no creu en les institucions i que vol desestabilitzar aquesta institució és molt negatiu. Ho veiem amb Vox, però malauradament també amb el PP. El pitjor no és Vox, sinó tenir un PP que adopta el modus operandi i el marc ideològic de Vox. Els insults i crits no han vingut només de Vox, sinó també del PP, que no ha estat a l'altura.
Vox ja presideix alguns Parlaments autonòmics.
— Diu molt del PP que lliuri la presidència sense cap mena de problema a un partit com Vox.
¿Creu que s’hauria de canviar la normativa perquè al Congrés s’hi pogués parlar català de manera normalitzada, com ha intentat la CUP?
— Han pogut parlar en català bastant. Hi ha hagut un ús flexible, però el reglament no regula l’ús de les llengües. El Senat tampoc el regulava, no estava permès parlar en altres llengües que no fossin el castellà.
¿El català acaba sent una cosa simbòlica?
— Bé, a la cambra de representació territorial, que és el Senat, es pot utilitzar i parlar, i em sembla que això va més enllà del simbolisme. L’ús de les llengües el fem amb absoluta normalitat.
¿El PSOE s’ha cregut això d’una Espanya federal, oberta, contraposada a l’Espanya del PP i de Vox?
— Ha estat cinc anys governant i estem en una situació millor de quan va arribar al govern, des de tots els punts de vista. També cal mirar com està Catalunya avui i com estava quan hi va arribar.
¿La seva política respecte a Catalunya els ha perjudicat?
— La política amb Catalunya ha estat una de les nostres banderes per recuperar la convivència i la relació amb el conjunt de l’Estat. Avui Catalunya està infinitament millor que el 2017.
Aquesta gestió de la qual parla sembla que doni bons resultats al PSC a Catalunya, però no a Pedro Sánchez a Espanya. En què s’ha equivocat?
— Hi ha hagut un excés de soroll. I el soroll, en política, sempre perjudica els que fan coses, prenen decisions i tiren endavant un projecte polític.
Què va fallar en el govern en la preparació de la llei del només sí és sí per no ser conscients o no veure venir les conseqüències indesitjades d’aquesta llei?
— Aquesta llei és molt positiva en molts aspectes. Acompanya molt més les dones que han patit aquesta violència sexual, posa l’èmfasi en la prevenció, en l’assistència, en l’acompanyament, però es va cometre un error de càlcul en la modificació d’un article del Codi Penal. Aquest error s’ha corregit. I el mateix president del govern va demanar perdó per l’error.
¿El president del govern hauria d’haver destituït la ministra?
— És la primera experiència que tenim a Espanya d’un govern de coalició. Sempre són més complicats que els governs en solitari. Crec que l’important és corregir la llei. I això es va fer.
Què proposa el PSC per a Catalunya?
— Hem estat cinc anys aplicant el pla del diàleg per reobrir la interlocució amb la Generalitat. Jo vaig ser ministra de Política Territorial i Funció Pública, l'any 2008. La Comissió Bilateral feia set anys que no es reunia i vaig posar en marxa la comissió d'infraestructures, la comissió econòmica, la comissió delegada, totes les comissions estatutàries. Per tant, avui tenim un govern d'Espanya que creu en el diàleg i té la voluntat d'arribar a acords.
¿Parla de la taula de diàleg o de les comissions bilaterals?
— Hem avançat en inversions, acords econòmics i socials i en normalitzar aquestes relacions. Per tant, hem de perseverar.
¿Hi haurà taula de diàleg?
— El que és imprescindible és mantenir el diàleg entre institucions i forces polítiques.
¿Confia en un canvi del sistema de finançament?
— És obvi que s'ha d'abordar, però per això també totes les comunitats autònomes han de fer els deures per arribar a un acord. Estic segura que una de les prioritats de Sánchez serà abordar aquest finançament.
Què li va semblar el cara a cara entre Sánchez i Feijóo?
— Feijóo va trencar amb tots els codis de la política. Utilitzar sense cap mena d'escrúpols la mentida és inadmissible. Com també ho és l'ànsia de voler destruir personalment l'adversari. El respecte és fonamental.
¿Li fa por el futur a Espanya si es dona una majoria amb Vox donant suport al govern espanyol?
— Això no es produirà. Hi haurà un govern presidit per Pedro Sánchez. Pensar que hi pot haver un govern alternatiu presidit pel senyor Feijóo ens horroritza a molta gent. Al govern de les Illes Balears només hi ha el PP i les tres primeres decisions han estat eliminar la conselleria d'Igualtat, la de Medi Ambient i la direcció general de Política Lingüística.
Com valora l’acord a la Diputació de Barcelona?
— Em sembla un gran encert per donar estabilitat a la Diputació i poder continuar donant el millor dels serveis possibles als ajuntaments.
¿El PSC i el PP han de tenir bones relacions a Catalunya?
Les relacions no són excessivament bones. No ens podem enganyar. Hi mantenim una relació de respecte. Però no compartim ni model de país ni model de societat. El PP a Catalunya el que ha fet tradicionalment i continua fent, malauradament, ha estat utilitzar Catalunya per guanyar vots a fora. No compartim aquesta concepció de la confrontació territorial, que és el que practiquen sistemàticament, perquè nosaltres apostem per polítiques integradores.