El PSC guanyaria a Catalunya el 23-J i podria treure fins a 10 diputats al PP, segons l'enquesta de l'ARA
ERC retrocedeix però es manté per davant de Junts, Sumar i el PP
BarcelonaEl cicle electoral està tenyit de blau. El PP ha avançat amb força a tot arreu, però especialment a Andalusia, al País Valencià i també a Madrid tant a les autonòmiques com a les municipals. Ara confia en fer el mateix a les generals del 23 de juliol, tal com pronostiquen totes les enquestes, fins i tot la del CIS. Són, amb Catalunya, els territoris clau per aplanar el camí cap a la Moncloa. Per això, és al Principat on els socialistes es juguen bona part del seu crèdit. Pedro Sánchez sap que del diferencial que aconsegueixi amb el PP a Catalunya pot acabar sent decisiu, sobretot si perd empenta en altres autonomies. El PSC guanyarà les eleccions amb àmplia diferència, segons l'enquesta que l'Institut Opinòmetre ha fet per a l'ARA. Amb una forquilla d'entre 14 i 16 diputats, els socialistes tornaran a la primera posició quinze anys després. I quin serà el diferencial amb el PP? Els populars, també a l'alça captant la major part del vot de Cs, es quedarien amb entre 5 i 7 diputats a les Corts espanyoles.
És a dir, +7 en el pitjor dels casos per al PSC i +11 en el millor. Quines implicacions pot tenir? El PSC ha aconseguit un avantatge de 10 o més diputats respecte al PP en nou ocasions: totes excepte una –l'arribada de José María Aznar al poder l'any 1996– van acabar amb un president socialista a la Moncloa. Les quatre vegades que el PP va escurçar la diferència per sota dels 10 van servir perquè Aznar i Mariano Rajoy fossin presidents. Aquest diumenge tindreu segona entrega de l'enquesta amb l'hemicicle espanyol, on podreu veure qui treu més partit dels resultats a Catalunya.
Però, com ja és habitual, no n'hi haurà prou amb el resultat del PSOE i del PP per saber qui formarà govern. Els partits independentistes ja han avisat Sánchez –el seu únic soci potencial– que apujaran el preu d'una possible investidura. I si l'actual president manté opcions després del 23-J, no tindrà altre remei que parlar-hi. ERC continuarà tenint un bon grapat de diputats: l'enquesta d'Opinòmetre la situa amb entre 9 i 11, lleugerament per sobre del que ara fa uns dies pronosticava el Centre d'Estudis d'Opinió. Malgrat perdre la primera posició aconseguida fa quatre anys, a dues setmanes dels comicis els republicans continuen per sobre de Junts, tot i que la diferència s'escurça: els de Míriam Nogueras es mantindrien com a tercera força calcant els resultats del 2019 amb una forquilla d'entre 7 i 9 diputats. I l'altre partit independentista, la CUP, manté obertes les portes del Congrés: podrien aconseguir-ne un o fins i tot revalidar els dos que tenien fins ara a la cambra baixa.
Els comuns, amb la marca de Sumar, corren el risc de perdre pistonada davant del PSOE, però aguantarien amb entre 6 i 8 escons per davant del soci natural del PP, un Vox que consolidaria els dos escons del 2019 i en podria afegir un més.
Un vot dual cruel amb els independentistes
El PSC, que es passarà la campanya retorçant el diccionari per trobar noves maneres d'apel·lar al vot útil, pescarà a tot arreu. El duel Sánchez-Feijóo –amb la motxilla de l'extrema dreta sobre les espatlles del candidat popular– sembla haver convençut una part significativa de l'electorat de la necessitat de concentrar el vot en l'actual president espanyol. Torna el vot dual, que amb la doble victòria d'ERC a les espanyoles d'ara fa quatre anys semblava haver passat a la història. Sumar podria ser la principal víctima socialista: el PSC s'enduria el 13% dels votants dels comuns a les eleccions catalanes del 2021.
Però també patirien els independentistes. ERC podria cedir prop d'un 9% dels vots en direcció al PSC i Junts i la CUP al voltant del 5%. La sagnia dels cupaires, però, la provocarien les fugues cap a Sumar, ja que capitalitzaria més del 20% dels vots de la CUP a les catalanes. Esquerra tampoc aconseguiria tapar la fuita de votants cap a Junts, que es podria situar al voltant del 8%. I el problema dels juntaires podria arribar via abstenció perquè, ara per ara, són els que tenen més antics votants que han decidit no participar en el 23-J. En tot cas, la participació apunta a ser novament elevada tot i tractar-se d'unes eleccions en ple estiu i es podria situar entre el 65 i el 70%, al mateix nivell que la del 10-N.
La llosa del vot útil fa que el vot independentista en conjunt vagi a la baixa, ja que mentre el 2019 va obtenir el 42,9% del vot, ara, segons l'enquesta, només aconseguiria el 35,5%. Sigui com sigui, ni tan sols s'ha debatut aquest cop la idea d'una llista unitària, que la majoria dels seus votants, segons l'enquesta, haguessin avalat.
Com valoren a Espanya els polítics catalans?
En l'edició d'aquest diumenge podreu copsar, entre moltes altres coses, la valoració mitjana dels candidats a les eleccions espanyoles. Aprofitant que fèiem una enquesta a tot l'Estat, però, hem volgut preguntar també per la nota d'alguns dels principals polítics catalans, per saber si hi ha diferències significatives. Per exemple, què opinen els espanyols del president de la Generalitat, Pere Aragonès? Per començar, el coneixen un 60% dels ciutadans (un 90% a Catalunya) i el valoren de manera més negativa: la mitjana entre els catalans és d'un 4 i, en canvi, la mitjana a Espanya és del 2,7. Si excloem Catalunya, la nota encara cau més, fins al 2,3.
Passa si fa no fa el mateix amb el president d'ERC, Oriol Junqueras (un 4,3 a Catalunya; un 2,6 a l'Estat i un 2,2 excloent els catalans de l'equació), i de manera més intensa amb l'expresident del Govern Carles Puigdemont. A Catalunya, Puigdemont rep un 4 com Aragonès, però, en canvi, baixa fins a l'1,8 (l'1,3 sense comptar els catalans) quan es pregunta als espanyols. A Puigdemont el coneixen, a més, gairebé el 90% dels ciutadans de l'Estat.
El cap de l'oposició, Salvador Illa, i l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no tenen el mateix problema. Tots dos reben la mateixa nota mitjana es pregunti a qui es pregunti (un 4 en el cas del primer secretari del PSC i un 3,4 en el de la líder dels comuns). Resulta evident que ser independentista té costos pel que fa a imatge quan se surt de Catalunya.
-
L'enquesta ha estat elaborada per l'Institut Opinòmetre en una entrevista multicanal (CATI + CAWI) en què s'ha realitzat el 32% de la mostra amb metodologia telefònica. S'han fet 1.521 enquestes, 502 de les quals a Catalunya, a persones majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola. Es van recollir les dades entre el 27 de juny i el 4 de juliol del 2023. Per a un nivell de confiança del 95,5%, i P = Q =50%, l'error és de ±2,51% per al conjunt de la mostra d'Espanya i del ±4,37 per l.
