Entrevista

Gabriel Rufián i Teresa Jordà: "El preu a Sánchez: la fi del dèficit fiscal, Rodalies i la taula de negociació"

Números u i dos de la candidatura d’ERC a les eleccions generals

4 min

BarcelonaGabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) i Teresa Jordà (Ripoll, 1972) són els candidats d’Esquerra a les eleccions generals. Volen ser un tiquet electoral compacte fins al punt que també fan les entrevistes junts. 

Estan compartint el focus d’aquesta campanya. Quina imatge vol donar aquest ‘tiquet’ que fan? 

Gabriel Rufián: Candidatura inclusiva i diversitat absoluta. Que la Teresa i jo puguem representar diferents sensibilitats, diferents ànimes que han trobat el mateix espai, crec que és potent. 

Són dos perfils diferents?

Teresa Jordà: A ERC intentem sempre assemblar-nos al màxim possible a la societat que representem. Som persones diferents, però formem part d’un mateix equip. 

—  GR: Ripoll, Santa Coloma... necessàriament hem de ser complementaris però també diferents i crec que, repeteixo, és la potència d’això. 

Estan contents del debat de TV3?

GR: Relativament satisfets, perquè vam fer propostes en economia, salut mental, infraestructures, rodalia, etc. I vam confrontar amb els que són els adversaris principals més enllà de Vox i del PP: un PSOE que no sabem exactament quin és el seu projecte per a Catalunya.

Vostè ha criticat molt el PSOE i Sumar, però hi ha pactat tota la legislatura. Com ho explica als electors? 

GR: Primer, que és política, nosaltres dialoguem i pactem amb el diferent. Com es justifica? Ho justifiquem pujant les pensions, amb la llei d’habitatge, traient demòcrates de la presó... És una mala notícia que després de quatre anys els de "Que te vote Txapote" i "A canvi de res" siguin els que han guanyat el relat. Jo em nego a això. 

Per què han trigat tant a reivindicar que van pactar amb el PSOE els indults dels presos polítics? 

TJ: El que hem fet és negociar, que d’això va la política, d'arremangar-se i treballar. A la taula de negociació també vàrem aconseguir eliminar el delicte de sedició.

En aquesta negociació quina va ser la torna d’ERC?

GR: Principalment, que l’estat espanyol deixés de passar vergonya. 

Gabriel Rufián i Teresa Jordà a l'entrevista

I a la pràctica, aprovar els pressupostos estatals?

GR: Em poden creure o no: totes les negociacions d’ERC han estat compartimentades, no hi ha hagut cap mena de "a canvi de". No va haver-hi contraprestació més enllà que l’Estat va arribar a la conclusió que no es podia permetre tenir nou demòcrates a la presó. Vull sortir del bucle tòxic que fer política, que dir que vas allà a intentar millorar les coses, és dolent. Li poso un exemple: ara una de les preguntes de campanya és el preu de Sánchez.

Les condicions per investir-lo, vol dir? 

GR: Si Sánchez vol governar el seu país, nosaltres ja ho hem dit moltes vegades, serà per defensar Catalunya o no serà. I què és defensar Catalunya? Defensar Catalunya és acabar amb el dèficit fiscal, que al final és tenir millors escoles, millors hospitals i millors serveis. Dos, traspàs de Rodalies amb tot el deute que això en principi són 4.000 milions d’euros. I tres, que [Sánchez] no s’aixequi de la taula de negociació. Nosaltres no volem parlar tant d’un preu per a la investidura, sinó un preu per a la legislatura, i ha de ser dèficit fiscal, Rodalies i que no s’aixequi de la taula de negociació. 

No parlaran d’amnistia?

GR: Evidentment. Quan diem taula de negociació és per l’amnistia, pel referèndum, que són les nostres propostes polítiques.

Vostè li ha dit a la candidata de Junts, Míriam Nogueras, "No et confonguis: jo no soc el teu adversari". Com expliquen a l’electorat sobiranista que són incapaços de posar-se d’acord? 

GR: Esquerra sempre hem investit si tocava un president d’aquest espai [Junts]. Tothom sap el que va costar investir un president d’ERC per a aquest espai. La gent al final sap qui està al servei del poble de Catalunya i a qui li costa més entendre que hi ha moments en els quals es guanya o es perd. Dit això, cap independentista és el nostre adversari.

Què els aporta l'aliança amb Bildu?

TJ: Ens uneix un projecte molt clar que és l’autodeterminació d’Euskal Herria i dels Països Catalans, i sobretot una visió progressista i d’esquerres d’ambdós països.

Quina serà l’estratègia d’ERC si guanya el PP amb Vox o sense? 

GR: Hem demostrat la nostra capacitat d’adaptació. Som els que més confrontem, i qui dubti, que vegi qualsevol comissió d’investigació. M’he trencat la cara amb gent com Villarejo, i dir-li a Villarejo segons què a mi em suposa problemes de seguretat física molt greu. 

Ha viscut situacions d’assetjament? 

GR: I d’agressions físiques, i tant. Però és el cost que hi ha. Li passava a Joan Tardà. Jo l’he vist havent de marxar corrents perquè si no el picaven. Ha passat en aquest país i continuarà passant. 

I temen que pugui passar més amb un govern de Vox?

GR: I tant.

TJ: Hi ha molta gent espantada. Avui ens hem trobat un senyor que ens ho ha comentat. Tenim un Partit Popular que en el fons somia fer el que fa Vox. 

GR: Hi haurà molta gent bona a Catalunya que pensa que potser votar el PSOE és millor manera de frenar la dreta. A mi càrrecs molt importants del PSOE m’han dit "Sí, us espiem il·legalment perquè l’independentisme per a nosaltres és com el terrorisme". I aquesta gent és la que ens ha de defensar de no ser què?

Què li diria a un sobiranista que dubta entre votar ERC i Junts? 

GR: Defensar Catalunya no és només dir que tot està malament, és apujar les pensions, és una llei habitatge, és treure demòcrates de la presó, és canviar el Codi Penal, i això el que no entenem encara avui és per què ho hem fet tan sols.

TJ: Ens agradi més o menys, allà governen les nostres vides i podríem posar tres milions d’exemples: l’últim, que ens enviïn una llei de sequera al Tribunal Constitucional. Davant d’aquesta situació, que un independentista assenyali un altre independentista em sembla insultant. No ens podem permetre aquest luxe.

Rufián i Jordà responen les preguntes dels alumnes de 3r de primària

Més informació del 23-J

stats