El post 23-J

El PNB talla de soca-rel les opcions de Feijóo de ser president

La JEC rebutja la petició del PSOE de revisar els 30.000 vots nuls de Madrid

El president del PNB, Andoni Ortuzar i el diputat al Congrés Aitor Esteban, rient en una imatge recent
4 min

MadridAl PNB no volen que se'ls associï amb el refrany "ara diu blat, ara diu ordi". El 24 de juliol, l'endemà de les eleccions generals del 23-J, els bascos van fixar posició al voltant d'una possible investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a president del govern espanyol: decidien no iniciar cap mena de diàleg per facilitar la presa de possessió d'un govern a l'Estat en mans dels populars. I aquest 7 d'agost la mantenien: "Vam deixar les coses molt clares", han assegurat des del partit que presideix Andoni Ortuzar (PNB) després que els populars els hagin tornat a insistir perquè reconsiderin la decisió.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest dilluns al matí, el coordinador general del PP, Elías Bendodo, instava el PNB a repensar el seu veto i ho feia aferrant-se al comunicat emès diumenge per Vox a través del qual el partit d'extrema dreta s'obria a votar a favor de Feijóo tot i no entrar al govern espanyol. El cert, però, és que la sintonia dels populars amb Vox és una línia vermella per als bascos, independentment de si hi ha un pacte perquè sigui al govern o perquè condicioni les polítiques des de fora.

Els populars temptegen els d'Ortuzar perquè és l'única alternativa que els queda per poder formar govern. Després d'un canvi de mans d'escó a la circumscripció de Madrid fruit del vot a l'estranger (el PP en va arrabassar un al PSOE), la foto final al Congrés de Diputats és d'empat: el bloc progressista –PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, PNB i BNG– passa a 171 diputats, i el bloc de dretes –PP, Vox i UPN– suma també 171 escons, una aliança insuficient per aconseguir la investidura (la majoria absoluta se situa en 176 escons), fins i tot si s'hi sumés el diputat de Coalició Canària, que ha anunciat que inicia converses amb el PP. En el cas del bloc progressista, tot depèn del que faci Junts.

Precisament, la Junta Electoral Central (JEC) ha decidit aquest dilluns a la tarda rebutjar la petició del PSOE de revisar els 30.000 vots nuls que es van emetre a la circumscripció de Madrid en les eleccions del 23-J. D'aquesta manera, s'acaba la via a través de la qual el PSOE aspirava a recuperar l'escó que va saltar a mans del PP després de sumar els vots a l'estranger (hi havia uns 1.300 vots de diferència entre les dues formacions). Els populars es queden, doncs, definitivament amb 16 escons en aquesta circumscripció. En total, el PP en suma 137 i el PSOE 121.

Els de Pedro Sánchez van presentar una al·legació davant la JEC després que la Junta Electoral de Madrid rebutgés revisar els vots nuls. Malgrat que els socialistes van argumentar que no fer-ho suposava vulnerar la Constitució, l'àrbitre electoral ha refermat la decisió que s'havia pres en primera instància.

El PP manté que és possible un govern de Feijóo

Per a Bendodo, l'oferta del partit de Santiago Abascal "dona llum verda a una possible investidura del PP", ha afirmat aquest dilluns en una entrevista a la Cope. "Són circumstàncies diferents", ha dit Bendodo picant l'ullet al PNB. Des de Génova insisteixen que faran "el possible per ampliar els seus suports els pròxims dies" i aconseguir que el Congrés investeixi Feijóo president "en cas que el rei li proposi formar govern com a guanyador de les eleccions", afirmen fonts dels populars.

Els jeltzales, però, s'han espolsat ràpidament de sobre la pressió a què els populars els volien sotmetre en connivència amb Vox. De fet, la situació és paradoxal perquè si bé el gest de Vox pretén obrir-los la porta a investir Feijóo, en el mateix comunicat de diumenge se'ls demonitza situant-los entre "els enemics d'Espanya": "[Volem evitar] que Pedro Sánchez sigui investit amb els suports del pròfug de la justícia Carles Puigdemont, Bildu, PNB i ERC".

Bendodo ha tornat a defensar la tesi que, tot i les aliances amb Vox a les comunitats autònomes –l'última, divendres passat a l'Aragó–, en el cas del govern espanyol els populars prefereixen un govern monocolor a la Moncloa: "El PP oferirà als espanyols la formació d'un govern en solitari, fort i ampli que comenci a rodar com més aviat millor".

Pactes amb els socialistes

El PNB té al davant diferents escenaris que l'obliguen a no allunyar-se del PSOE: governen junts en molts ajuntaments d'Euskadi, així com en tres diputacions (Àlaba, Biscaia i Guipúscoa). Té la presidència autonòmica gràcies a un acord de govern amb els socialistes bascos i durant l'última legislatura ha estat un dels socis de Pedro Sánchez. Alhora, aquesta nit s'ha anunciat que es revalidarà la coalició de govern a Navarra (Partit Socialista de Navarra, PNB i Geroa Socialverds i Amb tu Navarra), amb la socialista María Chivite al capdavant, mentre que l'any que ve ha d'entomar unes eleccions autonòmiques a Euskadi. El PNB fins i tot té opcions d'entrar a la mesa del Congrés, tot i que això li podrien garantir qualsevol dels dos blocs.

Des del PSOE no han dubtat a reaccionar al que consideren un "acord segellat en les reunions secretes [entre PP i Vox]", ha dit la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Rodríguez, aquest dilluns. Rodríguez s'ha referit així a l'oferiment de Vox a investir Feijóo a canvi de res i al moviment del PP per intentar seduir els conservadors bascos. "Feijóo ha d'abandonar la impostura de fer-nos creure que l'oferiment de Vox és una sorpresa i fruit de la casualitat", ha dit Rodríguez. En la mateixa línia s'ha expressat el diputat de Sumar i portaveu d'Esquerra Unida al Congrés de Diputats, Enrique Santiago: "És sorprenent que Vox li faci aquest oferiment [a Feijóo], quan ningú agafa el telèfon al PP", ha dit.

stats