El PNB es dessagna amb un Bildu a l'alça a un any de les eleccions basques

VitòriaEl PNB baixa en vots a cada cita electoral. Es pot discutir el perquè, però és una dada que no admet discussió. Respecte a fa quatre anys, a les municipals i forals de maig va patir una pèrdua de 86.000 vots i en les de diumenge 23 de juliol, de 103.000. El PNB s'està dessagnant electoralment i el més preocupant per als jeltzales és que aquest vot no va a l'abstenció, sinó que s'acomoda a EH Bildu, el seu principal adversari. I així serà més difícil que el recuperi. El PNB va poder dissimular al maig la baixada perquè va continuar mantenint el poder institucional, excepte a l'Ajuntament de Vitòria; però va haver de fer front a la puixança d'EH Bildu recorrent al PP –a qui va treure de la seva intranscendència política a Euskadi–, perquè només amb els socialistes no hi arribava. Si no, ajuntaments tan importants com Durango i Vitòria o la Diputació de Guipúscoa haurien anat a parar a mans de l'esquerra abertzale.

Tot al contrari li passa a EH Bildu. A cada convocatòria electoral puja i ja té a tocar el PNB al País Basc, amb qui es va quedar a mil vots el 23-J. Prenent com a referència les generals, la implantació d'EH Bildu a Euskal Herria és simètrica, amb un pic alt a Guipúscoa, on és primera força amb gran diferència, i mantenint posicions a Biscaia (tercera) i Àlaba (segona); mentre el PNB és primer a Biscaia, però perdent molts vots, tercer a Guipúscoa i quart a Àlaba. El cas de Navarra és encara més cru per al PNB, perquè la coalició de la qual forma part, Geroa Bai, en les eleccions generals no va arribar als 10.000 vots, mentre que EH Bildu ja és segona força amb gairebé 60.000. El PNB cada cop és més només biscaí i a Biscaia és on perd més vots.

Ara anem al perquè de la situació. Els jeltzales no han assumit que estem en un canvi de cicle. Ja no poden escudar-se en el fet que els votants penalitzen els partits al poder –el PSE va guanyar les eleccions a Euskadi– o que el focus mediàtic a EH Bildu els perjudica. Tenen un problema que es manté elecció a elecció i s'està tornant crònic. El problema no és conjuntural, sinó estructural. Molts analistes coincideixen a dir que s'està tornant un partit vell amb estructures velles, que s'està allunyant de la ciutadania. El que era en altres temps el gran gestor ha caigut com un castell de cartes. La realitat és que una majoria de la societat basca l'està suspenent en importants àrees de l'autogovern com sanitat, educació, serveis socials i, fins i tot, seguretat.

Una marca erosionada

En aquestes eleccions generals, el PNB ha deixat en mans d'Aitor Esteban fer un torniquet d'urgència i tampoc ha funcionat. Ja no és un problema de persones, encara que també, sinó que la marca està erosionada. Fa uns dies Iñaki Anasagasti, al seu bloc, mostrava preocupació en un article que titulava "El que és dolent és la tendència". L'exdirigent jeltzale es demanava si es podria capgirar la situació. “Lògicament, sí. Però cal que hi hagi una catarsi mínima i que la crítica constructiva no s'interpreti com una crítica dissolvent”. Amb un Iñigo Urkullu que alguns al partit ja donen per amortitzat, el dit assenyala cap a la direcció del PNB i, concretament, cap a Andoni Ortuzar.

La situació a EH Bildu és diametralment oposada. El seu pragmatisme polític, tant a Madrid com a Euskal Herria, fa que el vent li bufi a favor. Viu un moment ben diferent del seu soci català, ERC. La seva aposta per primar els temes socials, sense deixar de banda la construcció nacional, li funciona electoralment. Figures com Oskar Matute en són una bona mostra. Encara queden més de deu mesos per a les eleccions autonòmiques, tret que el lehendakari les avanci, que no es pot descartar. EH Bildu les pot guanyar? Evidentment, sí. És qui millor ha entès que la societat basca vol un canvi de cicle. Una altra cosa és que pugui governar, perquè això dependrà sobretot dels socialistes. I al maig van oferir suport sense fissures al PNB.