Ni 'pijo' ni 'quinqui', però sí 'perro'
#Pedro
Pedro Sánchez coronava el seu Intensity Mediatic Tour amb la visita a un podcast de Spotify, La Pija y la Quinqui, fet per una parella de joves de 23 anys, al qual el president va admetre haver-hi arribat de rebot. Camisa rosada, botó descordat, sense corbata. El socialista volia evidenciar que a) té més flow que l’encarcarat Feijóo, b) connecta més amb els joves i les seves cosetes dels podcasts i c) mira Paquita Salas perquè és un paio-que-mola. Si David Broncano pregunta pels diners i el sexe, aquí cal triar si un és més pija o quinqui. I, esclar, com que es tracta d’ocupar el centre, la resposta va ser diplomàtica, com quan en una entrevista de feina et demanen quin defecte tens i has de dir sempre que ets massa perfeccionista. Sánchez va dir que havia nascut i crescut a Aluche i Tetuan i va explicar: “Són barris populars, no em veig pijo, però tampoc quinqui, que per a la meva generació quinqui té una connotació diferent de la que podeu representar vosaltres”.
#Perro
Sánchez va explicar que ell volia ser jugador de bàsquet, però es va haver de conformar amb portar les pilotes a l’equip, fidel a l’estratègia de mostrar-se tovet, una mica perrito mojao. Al final, la cosa canina persegueix el candidat del PSOE, a qui la dreta més malcarada ha rebatejat com a Perro Sanxe. Ell, evidentment, va demostrar cintura i va ser qui va treure el tema: "Hay un meme que me encanta. Más sabe Perro Sánchez por perro que por Sánchez". Bona estratègia per desactivar l’insult. I va demostrar un màster en memologia d’internet, explicant que la Biblioteca Nacional col·lecciona i inventaria mems de fa deu anys. Sánchez, que a banda de perro és gat vell, va saber dominar la situació preguntant-los més ell a la Pija i a la Quinqui, que no a la inversa. A partir d’aquí, Taylor Swift, Rosalía, reggaeton... minuts fàcils, de demostració estudiada de simpatia. Quan van repassar les playlist de Spotify de Sánchez, la Pija va sentenciar: “Tens el gust d’un homosexual reprimit”. Ell ho va entomar rient i amb naturalitat, cosa que segurament hauria estat més tensa amb Feijóo o Abascal. Així es marca terreny, també.
#Sánchez
Sabedor de la pista on jugava, Sánchez va parlar el mínim de política. Sí que els va regalar una bossa de la presidència rotatòria d’Espanya a la UE, probablement l’obsequi menys sexi del món. I els va preguntar com s’informaven i, quan elles van dir que per Twitter, va aprofitar per parlar de fake news, i de les distorsions sobre la seva persona. Per la resta, pizzes diavola i festival de Benicàssim. En termes musicals, crowdpleasers: aquells temes que plauen a la multitud i arrenquen ball assegurat. No devia captar ni un sol vot de l’altra banda, que és obvi que no escolten el podcast, però segur que va amarrar alguna mobilització entre la generació mil·lennial.
