Política espanyola

De les pensions a la sedició: què passa si el PP arriba a la Moncloa?

Els populars han amenaçat de derogar bona part de l'agenda legislativa de Pedro Sánchez

4 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra d'Economia, Nadia Calviño, en una imatge recent al Senat.

MADRIDL'anunci de Pedro Sánchez d'avançar les eleccions generals per al 23 de juliol ha deixat moltes lleis en stand-by, en particular les que s'estaven tramitant al Congrés de Diputats i al Senat, ara dissolts. Ara bé, les incògnites no només recauen sobre aquelles propostes que han quedat als llimbs. També perillen mesures ja en vigor i que en cas d'un canvi de color a la Moncloa, és a dir, d'un nou executiu encapçalat pel Partit Popular, poden quedar derogades si es té en compte la postura contrària que fins ara han mostrat els d'Alberto Núñez Feijóo.

Reforma laboral i pensions

L'agenda legislativa de l'actual govern espanyol està marcada, sobretot, per grans canvis en matèria econòmica. En aquest àmbit destaquen la reforma laboral i la de les pensions, dues lleis que en el seu moment van rebre el vot contrari i l'abstenció dels populars. En el primer cas, però, es té el vistiplau de Brussel·les, així com dels sindicats i els empresaris, cosa que dificultaria una contrareforma en cas d'un govern del PP.

Pel que fa a la reforma de les pensions, un dels elements clau és la revalorització de les prestacions amb la inflació. Una mesura que anys enrere el PP ja va tombar i Sánchez va recuperar. Fins ara, el PP no s'ha atrevit a dir explícitament si repetiria aquell moviment, sobretot perquè no és un anunci acceptat políticament. Per contra, la decisió d'incrementar les cotitzacions socials, sobretot a les rendes més altes perquè aportin més a la caixa de la Seguretat Social, no va agradar gens al PP, que, en aquest cas, sí que tindria el suport de la patronal per enterrar la mesura.

Impostos: increments vs. rebaixes

Aquesta legislatura hi ha hagut retocs fiscals que continuaran en vigor quan es formi el nou govern, però si l'executiu acaba sent de color blau podrien desaparèixer abans del previst. Així ho ha anticipat el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, que ha promès eliminar els impostos a la banca, a les energètiques i el de les grans fortunes. Les decisions fiscals, però, que entomi el nou govern hauran de tenir en compte el retorn de les regles fiscals l'any 2024 i, per tant, la necessitat de complir amb els objectius de dèficit i deute.

Llei d'habitatge

La llei d'habitatge podria tenir els dies comptats si el PP arriba a la Moncloa (els populars van plantejar portar la norma al Tribunal Constitucional). En tot cas, si la llei continua tal com està ara, l'escenari tampoc és per tirar coets. Hi ha elements com el del control dels lloguers, on qui té l'última paraula són les comunitats autònomes i els ajuntaments, i és possible que, tenint en compte els resultats del 28-M, tampoc prosperin tot i que a escala estatal la norma es mantingui. Un exemple clar és l'Ajuntament de València, on Compromís volia aplicar la regulació dels lloguers, però el PP, que ara governarà, ho rebutja.

Sedició i malversació

Una de les promeses que el PP exhibeix des de fa mesos és que si arriba al govern tornarà a incorporar el delicte de sedició al Codi Penal i restablirà el de malversació tal com estava redactat abans de la reforma que el govern espanyol va pactar amb ERC. Els populars censuren que l'executiu de Sánchez hagi intentat exonerar els independentistes catalans de les seves condemnes. El PP també ha promès tornar a tipificar com a delicte la convocatòria d'un referèndum il·legal.

Llei Celaá

El PP tampoc preveu mantenir la Lomloe, o l'anomenada llei Celaá, que protegia el català com a llengua vehicular a les escoles i era la via per intentar blindar la immersió lingüística després de la sentència del Tribunal Suprem. Els populars ja van portar la norma al Tribunal Constitucional, però aquest mes d'abril l'òrgan va emetre un primer pronunciament –no definitiu– en què avalava la llei. Per al PP, la norma suposa marginar el castellà a les aules catalanes.

Llei de memòria democràtica

La llei de memòria democràtica va ser una de les grans fites del govern de coalició. La normativa declara per primera vegada il·legal el règim franquista, però en va quedar fora la derogació de la llei d'amnistia. Els crims franquistes, d'aquesta manera, queden en mans de la interpretació que en facin els jutges. El suport d'EH Bildu a la llei ha estat el principal argument de la dreta per atacar-la i avisar que si arriben al govern la derogaran. Asseguren que la norma reescriu la història d'Espanya.

Lleis feministes

En termes de drets socials i feministes hi ha tres grans lleis que el govern espanyol ha impulsat i que van rebre el cop de porta dels populars.

Avortament

Quan Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa, una de les qüestions que va eliminar va ser la possibilitat que les noies menors de 16 anys poguessin avortar sense el consentiment dels seus pares. Un dret que havia incorporat el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero amb la llei de l'avortament i que la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va recuperar. Només agafar les regnes del PP, Alberto Núñez Feijóo ja va avisar que si arribava a la Moncloa, les noies de 16 anys tornarien a necessitar el consentiment patern si volen avortar.

'Només sí és sí'

La llei de llibertat sexual, o del només sí és sí, ha estat a l'ull de l'huracà durant els últims mesos del govern de coalició. De fet, va provocar una de les crisis més profundes entre socis. Les rebaixes a agressors sexuals van acabar portant el PP a votar la reforma del PSOE per tornar al Codi Penal anterior a aquesta normativa. Després de validar aquests canvis, els populars van assegurar que no derogarien la llei, però que tornarien a modificar el Codi Penal perquè consideraven que la proposta dels socialistes es quedava curta.

Llei trans

Ha estat un dels cavalls de batalla de la dreta durant tota la legislatura, però també font de conflicte entre els socis de govern. La llei, impulsada pel ministeri d'Igualtat, estableix per primera vegada la possibilitat d'un canvi de gènere sense informe mèdic per als menors de 16 anys. El PP va intentar obrir la batalla ideològica sobre aquesta qüestió i ja en el seu moment va anunciar que derogaria tota la normativa perquè, d'entrada, considerava que calia tornar a demanar informe mèdic per fer un canvi de sexe tant per a menors com per a majors d'edat.

Llei de l'eutanàsia

El PP ja va portar al Tribunal Constitucional la llei de l'eutanàsia i és una de les normes que perillen si arriba a la Moncloa. Consideren que va en contra del dret a la vida. Ara bé, el mateix alt tribunal va avalar la normativa aquest mes de març en un debat en què el bloc conservador també es va dividir.

stats