Per què els números del 28-M encara poden donar alguna esperança a Sánchez?

MadridTot i que el mapa d'Espanya s'ha tenyit de blau aquest diumenge, una ullada als resultats pot donar algun argument per a l'optimisme a Pedro Sánchez i justificar l'arriscada decisió d'avançar les eleccions. En realitat, tot i perdre per 750.000 vots de diferència amb el PP, si es fa l'extrapolació del resultat de les municipals al Congrés de Diputats (amb tots els matisos que això comporta) els dos partits de dreta no tindrien garantida la majoria absoluta. Això és així perquè la suma de vots del PSOE i de tots els seus socis habituals arriba al 41,7% mentre que el bloc conservador es queda en un 40,7% dels sufragis.

¿Com s'explica aquesta igualtat si després la majoria de grans ciutats espanyoles han caigut del costat de la dreta? Doncs bàsicament pel fet que a Catalunya i Euskadi les forces de progrés i nacionalistes treuen un important avantatge al PP i a Vox i compensen el resultat de la resta de l'Estat. El problema per al PSOE és que aquest equilibri de les municipals no s'ha repetit en les eleccions autonòmiques, que és un vot més ideològic, com també ho serà el de les generals. Mirem el cas del País Valencià. A les municipals els dos blocs empaten i obtenen al voltant del 46,5% dels vots (la victòria de la dreta es basa en una maximització més gran dels resultats, ja que Podem queda fora de molts ajuntaments, com ara el de València), però en el cas de les autonòmiques la victòria del bloc conservador és de 3 punts (49,3% versus 46,7%).

País Valencià i Aragó

En canvi, en el cas de l'Aragó passa a l'inrevés, l'avantatge de la dreta a les municipals és superior (7 punts) que a les autonòmiques (3,5 punts). A l'Aragó hi ha un cas que exemplifica a la perfecció la penalització que li suposa a l'esquerra anar molt dividida. A la ciutat d'Osca fins a quatre candidatures d'esquerres han quedat fora del consistori perquè no han arribat al 5% mínim: Podem (4,7%), Canviar Osca (4,5%), Chunta Aragonesista (4,4%) i Equo (4,3%). En total aquests quatre partits sumaven el 18% dels sufragis i van obtenir 0 regidors, quan Vox, amb el 10,5% en té 3.

Per maximitzar tant com sigui possible el vot, l'esquerra del PSOE ha d'anar al màxim d'unida per intentar superar Vox i obtenir els darrers escons en disputa a les províncies petites. Un exemple d'això podria ser Castelló, on habitualment el PP i PSOE es repartien els 5 diputats, però que amb la irrupció d'altres partits n'hi ha un que pot caure de la banda del tercer en discòrdia. El 2019 Vox va treure un 18,6%, Podem un 13,3% i Compromís un 6%. Si aquests dos darrers concorren conjuntament podrien disputar l'escó a l'extrema dreta.

Tot això, però, són escenaris matemàtics sobrepassats per la realitat de l'onada conservadora del 28-M. La realitat és que per evitar una majoria PP-Vox l'esquerra necessita mobilitzar el seu electorat i retallar aquesta distància d'entre 3 i 5 punts que ara té el bloc conservador (agafant el País Valencià i l'Aragó com a termòmetres), maximitzar el resultat i, a més a més, treure-li un gran avantatge en llocs com Catalunya o Euskadi. Només si es donen aquests tres ingredients hi haurà partit de cara al 23-J.