Els nous diputats de Sumar que flirtegen amb l'independentisme

MadridVicenç Vidal, l'únic diputat electe de Sumar Més per la circumscripció de Mallorca el 23 de juliol, subratlla que va assistir a la investidura de Carles Puigdemont el gener del 2016, al Palau de la Generalitat. És la seva manera d'evidenciar la simpatia pel moviment independentista català, tot i que ell prefereixi autodefinir-se "ecosobiranista". Àgueda Micó, una de les diputades electes de Compromís Sumar per València, destaca que el Procés va ser un "acte de valentia" i planteja l'exercici del dret a decidir com la solució al conflicte entre Catalunya i l'Estat. Ja és més que el que ha defensat la candidata a la presidència del govern espanyol, Yolanda Díaz, així com els comuns, que s'han limitat a apostar per un acord en el marc de la taula de diàleg que després referendi la ciutadania.

El pas enrere de Sumar amb l'autodeterminació contrasta, doncs, amb el perfil d'alguns dels candidats territorials sorgits de les eleccions. Més enllà de Xavier Domènech i Jaume Asens a Catalunya, dues figures pròximes a l'independentisme, Unides Podem no destacava per tenir candidats sobiranistes en llocs com el País Valencià, les Balears o fins i tot a l'Aragó. L'experiment de Sumar, que ha resistit malgrat perdre alguns diputats, ha fet que les marques territorials lideressin les coalicions i Podem quedés en un segon pla. "És una combinació entre la força amb implantació i una candidata televisiva [Díaz]", analitza Vidal, de Més per Mallorca, fins ara senador i que ara encapçalava una llista amb Més per Menorca i Unides Podem. Al País Valencià, Compromís s'havia assegurat les dues primeres posicions a la llista de València, amb la formació Més, de tarannà sobiranista, al capdavant. Les quotes d'Esquerra Unida i Podem també han aconseguit un escó cadascuna al País Valencià. Pel que fa a l'Aragó, la Chunta Aragonesista tenia la primera plaça de la candidatura de Sumar i Jorge Pueyo, un activista per la llengua aragonesa, serà diputat.

En conversa amb l'ARA, Vidal i Micó coincideixen a dir que la presència de parlamentaris sobiranistes catalans, mallorquins, valencians, gallecs, bascos i aragonesos pot servir per impulsar una llei que blindi les llengües cooficials. De fet, el programa electoral de Sumar incloïa reforçar l'ús de les llengües diferents del castellà no només als territoris on són pròpies, sinó també a tot l'Estat. La cap de files de Compromís Sumar, que es marca com a objectiu "valencianitzar la política estatal", també creu que hi pot haver col·laboració perquè les inversions culturals siguin més repartides territorialment i abordar la reciprocitat de les radiotelevisions de parla catalana. Però al capdamunt de la llista de prioritats de Micó hi ha la reforma del sistema de finançament, que veu clau per "caminar cap a un Estat més federal".

Oposició a PP-Vox des de Madrid

La possible reedició del govern PSOE-Sumar amb aliats plurinacionals és un escenari idoni, apunten Vidal i Micó, per fer oposició als dos governs de la dreta que s'han configurat al País Valencià i a les Balears. Sense envair competències, la dirigent valencianista sosté que és possible des de l'Estat posar barreres a intencions que pugui tenir el nou govern de Carlos Mazón d'atacar el català, per exemple, o tornar a privatitzar la sanitat. Tots dos esperen tenir veu pròpia al Congrés i recorden que l'acord de coalició amb Sumar reconeix "autonomia política" a Compromís i a MÉS a la cambra baixa. Vidal assegura que en temes relacionats amb les Balears serà ell qui fixarà el sentit de vot de tot el grup i Micó assenyala que, si s'haguessin donat els números, Compromís hauria format grup parlamentari propi.

Abans de començar a explorar aquestes aliances plurinacionals al Congrés, primer cal que tiri endavant la investidura de Sánchez i no s'hagin de repetir eleccions. Per això, caldrà l'acord amb Junts. Les fonts consultades no s'atreveixen a posar damunt la taula una proposta que pugui convèncer la formació de Carles Puigdemont i es limiten a apel·lar al diàleg. De moment, Sumar ja ha designat Asens perquè adobi el terreny i Vidal, això sí, s'ofereix a ajudar "al màxim" perquè hi hagi acord i l'independentisme sigui decisiu en la governabilitat de l'Estat.