Míriam Nogueras: l'activista del #novullpagar que vol fer de barrera al PSOE i el PP al Congrés

BarcelonaEl 18 d’abril del 2012 van retenir a la C-32, a l’altura de Mataró, una conductora de Cardedeu que es negava a pagar el peatge de l’autopista. No era altra que Míriam Nogueras (Dosrius, 1980), llavors encara fora de la política però que es dedicava a l'activisme a través de la plataforma #novullpagar. Nogueras no tenia res a veure amb cap partit i el seu primer contacte amb la cúpula convergent va ser a través de Jordi Turull. Ell va ser qui la va acabar rebent al Parlament per "insistent": per una banda, perquè denunciava el greuge de les autopistes catalanes respecte a les de l'Estat; per l'altra, perquè en època de retallades el Govern volia tancar una línia d'educació infantil a Mataró.

"Si alguna cosa destaca de la Míriam és la tenacitat", afirma una veu propera a la cap de llista de Junts. "No parava d'enviar correus i al final va venir al Parlament", resumeix un testimoni de l'època, que narra com després –quan Nogueras participava com a tertuliana a La Sexta–, Turull la va suggerir a Francesc Homs com a membre de la candidatura a les eleccions espanyoles del 2015, sota les sigles de Democràcia i Llibertat. Des d'aquell moment forma part del nucli més proper a l'actual secretari general de Junts.

La majoria de dirigents de Junts defineixen Míriam Nogueras com una "soldat": manté la lleialtat al capità –Turull– i al general –Carles Puigdemont–. No sortirà del guió i defensarà la posició que li encomanin "fins al final". De fet, ha demostrat sempre la capacitat de mantenir-se en la línia oficial del partit: tant en l'estratègia a Madrid (descarta investir Pedro Sánchez o Alberto Nuñez Feijóo si no es comprometen amb l'autodeterminació) com en la sortida del Govern que, tot i que d'entrada no ho veia clar, va acabar apostant per trencar amb Esquerra per la seva estratègia de pacte amb el PSOE.

Aquesta lleialtat en política també es trasllada al camp personal: Nogueras conserva els seus amics des de la infància. Nascuda a Dosrius el 1980, va anar a una escola rural a Llinars del Vallès, on va conèixer el seu marit, pilot d'helicòpters del Servei d'Emergències. Més endavant, va traslladar-se a Mataró i va teixir un cercle d'amistats que l'acompanya en l'aventura al Congrés: la seva cap de gabinet, Georgina Pou, estudiava amb ella comunicació audiovisual, i és en qui ha confiat la seva campanya electoral. Tampoc la seva cap de premsa, Adela Genís, és nouvinguda a la seva vida: la coneix de fa anys pels seus vincles amb la capital del Maresme.

Però si es pot parlar d'un camp base per a Nogueras no és ni Madrid, ni Dosrius, ni Mataró, sinó Cardedeu, el lloc on va anar a viure quan es va casar i on ha sigut mare de dos fills, ja gairebé adolescents. D'allà ve i va de Madrid i, quan pot, hi també juga a futbol, el gran hobby de la cap de llista de Junts. Aficionada a la pilota tota la vida, fa un parell d'anys que va decidir recuperar les botes per implicar-se en l'equip de veteranes de Cardedeu. "Les lluita totes", narra la Núria, futbolista de la seva quinta. És una "mosca collonera", ironitza, i la repta a un partit aviat.

Com al Congrés, Nogueras també s'ha hagut d'acostumar fa poc a una nova posició al camp: si bé el seu lloc tradicional era la defensa, ara el seu entrenador la fa jugar de davantera. Ha passat de la segona fila a la primera i el seu objectiu passa ara per marcar gols, també per a Junts per Catalunya, on ha assumit per primer cop el repte de ser cap de llista.

Els inicis

Míriam Nogueras va entrar en política quan Convergència buscava rearmar-se com a formació –feia relativament poc de la confessió de Jordi Pujol– i buscava ampliar la base amb noves cares que fossin populars en l'ambient independentista: ella ho era i, a més, tenia èxit a les xarxes socials. Amb una retòrica efectista, entra en política a la mateixa època que Gabriel Rufián (ERC), ara el seu contrincant a les urnes.

Quan va aterrar al Congrés de Diputats, estava vinculada al món empresarial –a través del Cercle Català de Negocis–, però abans havia fet tots els papers de l'auca: des de treballar en una carnisseria fins a la restauració, passant pel sector tèxtil i per l'aventura d'engegar el seu negoci. "És una totterreny", assegura el seu entorn, malgrat que això també implica que quan va arribar a la cambra espanyola no tenia cap experiència institucional prèvia. Aquest fet va tenir avantatges i inconvenients: era aire fresc en un grup que feia molts anys que feia política –amb diputats com Francesc Homs, Carles Campuzano, Ferran Bel o Jordi Xuclà–, però desconeixia els procediments parlamentaris i els codis polítics. "A vegades tinc la sensació que no s'ha acabat d'adaptar mai a aquest món", afirma una veu propera. I és que Nogueras és directa, espontània, diu el que pensa i acostuma a no tenir filtre. El seu art no és la diplomàcia i sovint deixa descol·locat el seu interlocutor. Això sí, faci el que faci "no hi ha malícia". Nogueras afronta el 23-J el seu partit més important.

Més informació del 23-J

• Guia de les eleccions generals 2023
• Totes les enquestes del 23-J
• Com pots saber on has d'anar a votar
• Interactiu de dades de les eleccions generals
• Dades de les eleccions generals a Catalunya
• Dades de les eleccions a la província de Barcelona
• Dades de les eleccions a la província de Girona
• Dades de les eleccions a la província de Tarragona
• Dades de les eleccions a la província de Lleida
• Com ho has de fer per votar per correu
• Com evitar haver d'anar a la mesa electoral