El millor estiu de Roger Montañola: Convergència lliure i tropical
El candidat d'Espai CiU rememora els seus estius a la platja a Premià de Mar
BarcelonaEn el que portem de campanya, Roger Montañola ha aprofitat cada micròfon que li han posat al davant per recordar que ha estat autònom i que ha treballat a l’empresa privada. Però la foto estiuenca que ha enviat a l’ARA certifica que fins i tot un home de negocis exitós va dependre dels altres en algun moment de la seva vida. Rere les celles arrufades típiques del nen petit que comença a descobrir el món i que no ho veu clar, en segon terme, veiem la mirada contenta d’una adulta –la mare, una familiar o una amiga, no ho sabem– que vetlla. Tant que l’han rebregada, fins que ja no vol dir res, la idea de les cures no és res més que això, la crítica a dècades de filosofia política liberal que concebien la persona com un bolet sorgit del no-res que accedeix al món de la política i l’economia com si tot fos mèrit propi. Alasdair Macintyre té una definició molt maca de l’ésser humà que s’entén millor quan recordem que tots hem estat criatures: animals racionals dependents.
El cas és que el petit Montañola de la imatge és a Premià de Mar, a la platja del Pla de l’Os, on ens diu que baixaven cada dia amb la família. En el meu entorn, qualsevol referència al Maresme se sol acompanyar de l’epítet “lliure i tropical”, que no sé del tot què vol dir però que segons la meva millor teoria expressa una certa consciència de catalanitat barrejada amb benestar existencial i econòmic. Per als barcelonins, el Maresme és platja a un cop de cotxe amb un plus de bellesa i arrelament, l’alternativa civilitzada a un Baix Llobregat postapocalíptic. El Maresme exporta no pocs estudiants a les universitats privades de la capital i, en un cicle natural perfectament sostenible, els torna a importar a les urbanitzacions amb celler i piscina característiques un cop els fills pròdigs s’han cansat de l’aventura urbana i volen que els seus hereus creixin tocant gespa acabada de tallar.
Aquesta generalització ben segur injusta i arbitrària –maresmencs, no demaneu el cap d’un pobre estiuòleg a la directora– encaixa perfectament amb l’aspecte que Montañola ha decidit destacar del record d’aquests dies de sal i sorra: el candidat ens diu que van ser els primers cops que va socialitzar, una platja on va fer amics que encara avui conserva. Defensor d’abaixar impostos i amb un posat digne dels anys en què Convergència es reivindicava business friendly sense demanar perdó, el Montañola adult no para d’enviar missatges inequívocs respecte a la classe social que vol defensar. L’orgull d’emprenedor que Montañola exhibeix en campanya depèn de la bona voluntat dels electors disposats a creure que l’èxit empresarial no té res a veure amb l’entorn on has nascut, els amics que tens i els contactes fets després de dècades de militància.
La campanya d’Espai CiU, la marca del PDECat, demana un retorn a la vella Convergència. La pregunta immediata, doncs, és: per què va suïcidar-se la vella Convergència, si era tan bona idea? La resposta és massa complicada per treure’n l’entrellat amb una foto d’estiu entranyable, però segur que té alguna cosa a veure amb el substrat històric i social de llocs com el mateix Premià de Mar, que es van adonar que, per desplegar-se plenament –en altres paraules, per ser autònoms–, feia falta alguna cosa més que el que s’havia repetit durant vint-i-tres anys. La primera consulta popular per la independència es va fer a Arenys de Munt, vila del Maresme lliure i tropical.