El millor estiu de Meritxell Batet: la fama i els pares
La seva mare recorda les excursions de quan tenia un any i mig
BarcelonaLa imatge que ens envia Meritxell Batet és la primera de les que rebem que ens permet inferir-ne una funció: fotografia d’una fotografia enviada per la mare de la candidata, el marc platejat i els colors esvaïts ens indiquen que la instantània va aconseguir sortir de l’àlbum per trobar un lloc d’honor a la casa. Amb una tendresa que encongeix, la mare de Batet ens ha fet arribar una nota de veu on explica que la nena tenia un any i mig, i estava molt contenta amb les polseres que li havien regalat, que és el que veiem que la criatura ensenya tan cofoia a la imatge: “Va ser un estiu molt maco per a ella i per a nosaltres, buscant llocs i fent excursions”.
La veu de la mare de Batet que comença plana es trenca lleugerament per la pena del record llunyà, i acaba amb una riallada d’àvia resignada que m’ha fet pensar en Genís (G3 N15), de Rosalía. Per als que no la coneguin, i el disc de Motomami és d’aquells de què s’ha parlat més del que s’ha sentit, G3 N15 és una cançó meravellosa que la cantant de Sant Esteve Sesrovires dedica al seu nebot, que va passar dos anys sense veure entre la pandèmia i la creació de l’àlbum. D’una tristor sacra i electrònica, el tema es dol per la soledat de la fama, però a Catalunya el coneixem sobretot perquè acaba amb nota de veu que la iaia de la Rosalía envia a la seva neta i que és l’únic tros en català de l'àlbum guardonadíssim. Acaba així: “La família sempre és important. Portes un camí que és una mica complicat. Quan me'l miro, penso: «Que complicat que és el món en què s'ha ficat la Rosalía». Però bueno, si ets feliç, jo també soc feliç”.
La certesa que el retrat de Batet es troba en algun lloc de la casa dels pares mentre la filla surt pel telenotícies repartint i rebent a tort i a dret punxa una mica aquesta sèrie d'articles sobre estius dels candidats, on palesem que les figures públiques no tenen més remei que ser personatge i persona alhora, una tensió que els polítics aprofiten quan poden i els periodistes els fem tornar com un bumerang. Les cançons com ara G3 N15, de la família de la mítica Stars, que tan bé va cantar Nina Simone, sempre parlen de la fugacitat de la fama, que per uns minuts de glòria et rebrega per a l'eternitat. Ho fem tot per guanyar el reconeixement social, però un cop l'aconseguim perdem el control per explicar qui som. La immortalitat de les estrelles és també una condemna a ser recordat per una història que escriuran els altres.
Per posar-hi una mica d’humor socialista, pensar en la família de Batet ens pot dur a un antic pes pesant del PSC, Pere Navarro, que durant el Procés va haver d'aguantar com corria la notícia que el seu pare era indepe, foto amb estelada a la Via Catalana inclosa. La branca catalanista del PSC és la que més ha sofert pel gir independentista del país, i, mentre que alguns han marxat, d'altres com Batet han estat soldats fidels a la causa oficial fins allà on ha calgut: de trencar la disciplina del PSOE el 2013 per defensar el dret a decidir (sic) fins a l'actual tancament de files contra qualsevol forma d'autodeterminació.
Ara que la campanya del PSC no para de repetir la idea que a Catalunya ha tornat la convivència, imaginar la fotografia de la petita Batet al menjador dels pares va bé per recordar que la política també és allò que fa que trenquem amb el confort de casa perquè alguna cosa en el món ens crida a arriscar-nos per canviar-lo, encara que els nostres puguin no estar gens d'acord amb el que ens sentiran dir per la televisió. Parlant de la vocació artística, però serveix exactament igual per a la vocació política, Rosalía li canta al seu nebot Genís: “Y me toca estar donde no quiero estar / Esto no es 'El mal querer,' es el mal desear”.
