Qui mentia, Sánchez o Feijóo? El 'fact checking' del cara a cara
Analitzem les afirmacions dels dos candidats en un debat en què es van llançar una allau de dades contradictòries
Barcelona"No podem començar mentint amb les dades", "Però què diu?", "Que són dades, home", "Això no és veritat". Són només tres exemples de les frases que van utilitzar aquest dilluns a la nit Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo per interrompre's mútuament durant un cara a cara en què es van acusar reiteradament de mentir.
Tant el candidat del PSOE com el del PP van recórrer a les dades des del primer bloc temàtic, dedicat a l'economia, i en molts moments l'allau de xifres contradictòries va convertir el debat en tot un seguit d'afirmacions que, davant el silenci dels moderadors, els espectadors no podien contrastar.
Van mentir o falsejar la realitat els candidats? Van utilitzar imprecisions en benefici propi? Algú va defensar dades que no fossin certes? I, en cas afirmatiu, quines? A partir d'informacions contrastades per l'ARA i unes altres de treballades per Comprobado, una aliança de verificadors i mitjans contra la desinformació electoral, hem construït el fact checking
Feijóo: "Des que va arribar al govern [espanyol] el 2019 fins al primer trimestre del 2023, no ha aconseguit recuperar el PIB"
Malgrat que Pedro Sánchez va arribar al govern espanyol el juny del 2018 –després de la moció de censura contra Mariano Rajoy– i no el 2019, és veritat que Espanya no ha recuperat el producte interior brut (PIB) de l'últim trimestre d'aquell any fins al primer trimestre del 2023.
Una de les causes principals és que la pandèmia va ensorrar el sector turístic, que en el cas d’Espanya suposa un 12% del PIB, un percentatge molt superior al d'altres economies de l'entorn.
També és cert, en aquest cas en benefici de Sánchez, que la de l'estat espanyol és ara una de les economies europees que més creix, fruit del rebot del turisme. Per posar-ne un exemple, Espanya creix a un ritme del 3,8% del PIB mentre que Alemanya retrocedeix ara mateix un 0,5%.
Feijóo: “Hem votat a favor de l'increment de les pensions"
És cert que el PP va donar suport a la revalorització de les pensions en base a l'IPC real en el marc del Pacte de Toledo l'any 2020, però també que el 2 de desembre del 2021 va votar en contra del projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions al Congrés. Tampoc va votar a favor de la tramitació de la norma al Senat i va rebutjar els pressupostos generals de l'Estat del 2023, en què es recollia la pujada.
Sánchez: "Zapatero no va congelar les pensions [...] Això és una fal·làcia, vostè diu una mentida a partir d'una mitja veritat"
El 12 de maig del 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar al Congrés una sèrie de mesures per fer front a la crisi econòmica, entre les quals sí que hi havia "suspendre per al 2011 la revalorització de les pensions". Però n'excloïa de la congelació les pensions mínimes, les de l'assegurança de vellesa i invalidesa i les no contributives, tal com després va quedar recollit al reial decret llei del 20 de maig.
Feijóo: "La guerra a Ucraïna va començar el febrer del 2022. La inflació que tenia vostè el 2021 ja era molt superior a la de la mitjana de la Unió Europea".
Sánchez: “Del 2% avui, del 2% avui”
Tots dos van dir la veritat, però remarcant només la dada més profitosa per als seus interessos electorals. Feijóo feia referència a la dada del 2021: segons l'Institut Nacional d'Estadística i l'Eurostat, la inflació a Espanya era del 3,1%, mentre que la mitjana a la UE era del 2,6%. El patró es repeteix amb la dada del desembre d'aquell any: 6,6% a Espanya i 5,3% a la UE. Alhora, també és cert que l'índex de preus al consum (IPC) va experimentar un creixement de l'1,9% el juny del 2023 i se situava al nivell més baix des de l'abril del 2021, tal com va repetir Sánchez. Pel mig, Espanya va superar el 10% d'inflació durant els primers mesos de la guerra d'Ucraïna.
Feijóo: "Vostè compra més gas al senyor Putin que cap primer ministre europeu"
En primer lloc, no és el govern espanyol qui fa les compres de gas: van a càrrec d'empreses privades comercialitzadores i, de fet, el març passat la ministra per a la Transició ecològica, Teresa Ribera, va demanar a aquestes companyies que deixessin de comprar-ne a Rússia.
D'altra banda, el primer quadrimestre Espanya ha increment les exportacions de gas liquat rus (un 118% més), que no és objecte de sancions, i ara representa un 17% del total, només per sota del 24% que ve d’Algèria. Però no és el país europeu que més ha gastat en importacions, segons el Centre for Research on Energy and Clean Air (CREA).
Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, set països (Alemanya, Hongria, Àustria, Itàlia, França, Bèlgica i Eslovàquia) han importat gas rus per un valor superior a Espanya, que va liderar, això sí, la importació a escala mundial el juliol i l'agost del 2022.
Feijóo: "El pacte d'estat [contra la violència de gènere] de l'any 2018, en l'època del senyor Rajoy, no el va firmar Podem"
Sánchez: "[No l'ha firmat] el partit amb qui pacten vostès, que és Vox"
Un cop més, els dos candidats van posar el focus on els interessava. Podem no va firmar el pacte del 2018, que es va aprovar el 2017 durant el govern de Mariano Rajoy: s'hi va abstenir perquè va considerar que no hi havia prou garanties perquè s'executés. Alhora, quan es va renovar el pacte el 25 de novembre del 2021, coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, Vox va ser l'única formació que es va negar a firmar-lo.
Feijóo: "Avui el jutge ha arxivat el cas [Pegasus] per falta de col·laboració seva. Ha arxivat el cas del seu mòbil"
El jutge de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, no va arxivar el cas d'espionatge al telèfon mòbil de Sánchez i alguns dels seus ministres per falta de col·laboració del president espanyol, sinó de l'estat d'Israel, d'on és l'empresa propietària del programari Pegasus. "Davant l'absoluta falta de cooperació jurídica d'Israel, que no ha respost a la comissió rogatòria enviada per l'Audiència Nacional i ha frustrat la continuació de la investigació", precisa la nota de premsa del tribunal.
Feijóo: "La seva vicepresidenta, la senyora de Sumar, Yolanda Díaz, ha dit avui a La Vanguardia: 'S'ha de fer una consulta' [...] La senyora Yolanda Díaz ha dit avui mateix que s'ha de fer un referèndum a Catalunya"
Si bé és veritat que Yolanda Díaz es va comprometre en una entrevista a La Vanguardia a reactivar la taula de diàleg el 2024 i a fer "possible" un acord que pugui ser votat pels catalans, sense concretar el format de la votació, l'ús de les declaracions que en va fer Feijóo per atacar Sánchez era pel broc gros. És a dir, parlant simplement de "consulta" o "referèndum" donava a entendre que la candidata de Sumar es referia a un referèndum d'independència. Ella mateixa va dir en una entrevista a Telecinco que un referèndum en aquest sentit "no era sobre la taula" i tampoc no apareix al programa de Sumar. Sigui com sigui, fins i tot la votació d'un acord de la taula –avalada pel PSOE– sembla ara mateix una quimera.
Feijóo: “Tenim menys autònoms que el 2019, d'acord amb l'EPA: 43.000 menys que l'últim any"
El nombre d'autònoms, segons l'última dada de l'EPA, corresponent al primer trimestre de l'any, se situa en gairebé 3.099.000 persones. En el mateix trimestre del 2019 hi havia 3.106.000 autònoms, uns 7.000 més. Per tant, hi ha menys autònoms que el 2019. Respecte a l'última part de l'afirmació, també és real. L'EPA del primer trimestre del 2023, en comparació amb la del primer trimestre del 2022, apunta que hi ha 43.000 autònoms menys ara que fa un any.
Sánchez: “Durant aquests últims cinc anys hem creat més ocupació que mai. Tenim gairebé 21 milions de persones ocupades, dos milions més que fa cinc anys".
Feijóo: "Ha estat el tercer president del govern que menys ocupació ha creat. N'ha creat més el president [Mariano] Rajoy, ha creat més ocupació el president [José María] Aznar... Només ha guanyat el president [José Luis Rodríguez] Zapatero"
Les dues afirmacions són falses. Les dades de l’EPA indiquen que Sánchez ha estat el quart president que menys ocupació ha creat des d’Adolfo Suárez. 1.108.700 ocupats més entre el segon trimestre del 2018 i el primer del 2023.
Les dades d’afiliació mensuals de la Seguretat Social només arriben fins al 1982. Amb aquest barem, Sánchez és el penúltim president en creació d’ocupació.
Feijóo: "Vostè ha anomenat 'piolins' les forces i cossos de seguretat de l'Estat, està gravat"
Pedro Sánchez va dir, durant la sessió de control al Congrés el 18 de maig del 2022 (minut 5.42): "Vostès enviaven piolins a Catalunya i amb nosaltres la Selecció Espanyola de Futbol pot jugar a Catalunya sense cap mena de problema o de polèmica".
Feijóo: "Ens va mentir descaradament dient que no podia governar amb Podem, que no podria dormir"
Les declaracions que va fer Pedro Sánchez el 2019 a La Sexta van ser: "Avui podria ser president del govern [...]. Però seria un govern de coalició i el problema seria que hauria d’haver acceptat que el ministre d’Hisenda, de la Política Energètica o el que s’encarrega de les pensions fos una persona del cercle pròxim al senyor Iglesias, amb poca experiència de gestió pública. [...] Seria un president del govern que no podria dormir a la nit".