Losantos contra Girauta: la guerra civil que fractura la dreta espanyola

Barcelona"Ets un paranoic. Estàs malament del cap, Juan Carlos. Això és que tractes molt amb yunqueros [una organització ultracatòlica d'origen mexicà amb vincles amb Vox]". Aquestes paraules de Federico Jiménez Losantos dirigides a Juan Carlos Girauta en la tertúlia d'Esradio posterior a les eleccions es van fer virals i van ser motiu de mofa dels tuitaires d'esquerres, però és la prova més evident de la guerra civil que ha esclatat al si de la dreta espanyolista després de comprovar que entre el PP i Vox no han estat capaços d'assolir prou majoria per fer fora Pedro Sánchez de la Moncloa. En aquest camp de batalla, Losantos representa el PP i els que pensen que el principal responsable de la derrota és l'extrema dreta, per haver impedit una concentració de vot més important en les files de Núñez Feijóo. I Girauta, antic diputat de Ciutadans i avui alineat amb les tesis més reaccionàries, defensa que el fracàs correspon en exclusiva a Feijóo per haver demonitzat Vox i haver fet una campanya complaent amb l'esquerra.

Els arguments de Losantos i de Girauta els han repetit després, fil per randa, els dirigents del PP i Vox. A Génova consideren que Vox i les seves voxades, segons una expressió de Borja Sémper, han mobilitzat l'electorat d'esquerres i han espantat el de centre. La retirada de banderes LGTBI+, apartar-se de les pancartes contra la violència de gènere, la censura d'espectacles o revistes en català, col·locar un extorero de vicepresident a la Generalitat Valenciana, afirmar en campanya que imposarien un 155 permanent a Catalunya... Tot això hauria provocat, segons el PP, la remuntada de l'esquerra. En canvi, la tesi de l'extrema dreta és just la contrària: el PP ha perdut perquè s'ha dedicat a atacar Vox, ha assumit el marc mental de l'esquerra i ha desmobilitzat l'electorat conservador donant per feta la victòria abans d'hora amb unes enquestes "manipulades". Santiago Abascal va ser especialment contundent en una entrevista a Okdiario: "Han comès un error garrafal perquè la seva obsessió era poder governar sense Vox. Han fet la campanya de l'esquerra. Doncs ja tenen el que volien".

Vox tampoc entén que Feijóo ofereixi ara pactes de governabilitat a Sánchez quan en campanya va dir que volia "derogar el sanchisme" i creuen que està "blanquejant" el PSOE. En aquesta crítica també s'ensuma quin serà l'eix de la campanya de l'extrema dreta si hi ha repetició electoral: "Nosaltres som els autèntics anti-Sánchez perquè, a diferència de Feijóo, no hi volem pactar res".

Al PP, tant Feijóo com Cuca Gamarra han evitat entrar en el cos a cos amb Vox, però qui sí que s'hi ha llançat ha estat el president andalús, Juanma Moreno, que en un debat parlamentari va acusar els ultres d'haver estat "els principals aliats de Sánchez". "Com creien que reaccionaria la ciutadania de Catalunya si vostès deien que aplicarien un155 permanent? Doncs votant el PSC", va etzibar Moreno al portaveu de Vox, Manuel Gaviria.

L'enfrontament entre el PP i Vox amaga, al seu torn, una altra fractura: la que hi ha dins el PP sobre com s'ha de tractar l'extrema dreta. Hi ha dues posicions. La majoritària ara mateix dins el PP i entre els barons és la que representa el mateix Moreno Bonilla, que diu que cal obviar l'extrema dreta i liderar tot l'espai conservador amb l'esperança que, a poc a poc, tots els electors de Vox vagin tornant a les files del PP quan s'adonin que la seva opció és un obstacle per arribar a la Moncloa. El problema és que aquests mateixos barons admeten que la desaparició de Vox no és possible a curt termini, entre altres coses perquè ells mateixos els han fet entrar en governs tan importants com el valencià. És a aquest sector més moderat del PP, a qui Vox ha declarat la guerra, i per aquest motiu ha endurit la seva posició tant a Múrcia com a l'Aragó, on no pensen cedir en la pretensió d'entrar als governs autonòmics, encara que això impliqui la repetició de les eleccions.

La hipòtesi Ayuso

Però dins el PP hi ha una altra via, que seria la liderada per Isabel Díaz Ayuso i que consisteix a no amagar la possible aliança amb Vox i declarar sense embuts la guerra cultural a l'esquerra. La presidenta de Madrid ja ha marcat distàncies amb l'estratègia de Génova de demanar suport al PSOE, però de moment descarta obrir la batalla pel lideratge del PP estatal. Una altra cosa serà si Sánchez aconsegueix ser investit, tot i que els barons ara pressionen Feijóo perquè aguanti quatre anys com a cap de l'oposició si cal. Entre els quadres populars regna la confusió sobre quina és la millor estratègia per combatre Vox, si marcar-hi distàncies (Feijóo) o abraçar-s'hi (Ayuso), però sí que hi ha consens en una cosa: no és el moment de tornar a obrir el partit en canal com quan van defenestrar Pablo Casado. De moment, l'estratègia es basa a subratllar la victòria electoral de Feijóo i a creuar els dits perquè hi hagi una repetició electoral i, aquest cop sí, la dreta sumi.

Sigui com sigui, el desànim i els retrets s'han apoderat de tot l'espai conservador i el païment dels resultats resulta ara mateix molt pesant. Hi ha una pregunta que plana sobre tota la dreta i a la qual no han trobat resposta. La va formular el periodista Josué Cárdenas, del mitjà ultra Periodista Digital, a la roda de premsa del secretari general de Vox, Ignacio Garriga, l'endemà de les eleccions: "Vostè ha parlat del poble espanyol i ha apel·lat a un gran poble espanyol, però queda clar que hi ha deu milions d'espanyols que prefereixen que hi hagi bancs de colors [per la bandera LGTBI+], s'alegren que hi hagi mil violadors beneficiats [per la llei del només sí és sí], que no els importa que s'acostin presos d'ETA o que hi hagi un partit amb assassins a les seves llistes... ¿Quin missatge llança a aquests deu milions d'espanyols que volen un govern Frankenstein i que ahir estaven tan contents?"

La resposta la dona un altre periodista ultra, Vito Quiles, al seu Twitter: "Espanya és una societat malalta".