CAMPANYA 23-J

L’inici de la campanya somriu al PSOE i rebaixa l’eufòria del PP

La gira mediàtica del candidat socialista i els pactes PP-Vox mobilitzen l'electorat progressista

Pedro Sánchez a l'inci de campanya
06/07/2023
5 min

BarcelonaQuan Pedro Sánchez va anunciar l'avançament electoral al 23 de juliol l'endemà mateix de la tremenda patacada de l'esquerra a les eleccions municipals i autonòmiques, pocs dubtaven que era un intent desesperat per, no tant guanyar les eleccions, sinó impedir que el tsunami blau ofegués el PSOE. El primer missatge del president espanyol, després de veure el naufragi de les forces a la seva esquerra, va ser fer una crida a agrupar tot el vot progressista sota les sigles socialistes. "Si ha de governar la dreta, almenys que sigui amb un PSOE fort a l'oposició", pensaven els diputats després de sentir Sánchez el 31 de maig al Congrés. S'enterrava el ticket amb Yolanda Díaz i els socialistes es preparaven per a una lluita en solitari. Però ves per on que tot va canviar només dues setmanes més tard. Si hi ha un dia que el progressisme espanyol fa un clic és el dilluns 12 de juny. Aquell dia l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero entra en campanya amb una entrevista a la Cope que es fa viral. Zapatero es defensa bé i ataca encara millor un Carlos Herrera impotent, i d'aquesta manera marca el camí a Pedro Sánchez: cal anar a plantar cara en territori hostil.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'endemà, el dimarts 13, es produeix un fet encara més important i que marcarà la llarga precampanya: el PP i Vox arriben a un acord exprés al País Valencià per compartir la Generalitat. L'acord programàtic es coneixerà poc després i proveirà de munició l'esquerra: es canvia la violència de gènere per violència intrafamiliar, s'introdueix l'anomenat pin parental a l'educació, s'ataca el català i s'apunta contra els immigrants. El dissabte 17 es constitueixen prop de 130 ajuntaments amb governs PP-Vox, que de seguida prenen decisions com ara retirar les banderes LGBTIQ+ dels consistoris. La batalla cultural ha començat. I Sánchez està preparat per afrontar-la.

'Efecte El hormiguero'

El dilluns 19 Sánchez comença la seva gira mediàtica a Onda Cero, però no en surt gaire ben parat i té una relliscada sobre el feminisme. Li va millor el dimecres amb el Gran Wyoming, el diumenge amb Jordi Évole i el dilluns amb Aimar Bretos. I així arribem al dia D de la precampanya: Pedro Sánchez visita el programa de màxima audiència del prime time d'Antena 3, El hormiguero, i s'enfronta a un entrevistador que no s'ha cansat de criticar el seu govern en antena, Pablo Motos. Sánchez li passa per damunt com una piconadora, tal com va fer notar la crítica de l'ARA Mònica Planas i la majoria de comentaristes, inclús el mateix Évole.

L'efecte El hormiguero no només és capaç de fer canviar la por de bàndol –ara és Feijóo el que sua davant les càmeres, igual que Nixon en el famós debat amb Kennedy de 1960– sinó que es comença a notar a les enquestes. Si agafem, per exemple, l'enquestadora d'un diari conservador com El Mundo, Sigma 2, veiem que l'1 de juny atorgava al PSOE un 25,7% d'intenció de vot. El 8 de juny ja era un 27,6%. I el 3 de juliol un 28,5%.

La bona notícia per a Sánchez és que aquest avenç no es fa a costa de Sumar, que manté el seu particular frec a frec amb Vox per la tercera posició. Aquesta batalla pot ser crucial per a l'esquerra, ja que qui quedi tercer es pot emportar en moltes províncies els diputats que no vagin al PP o el PSOE. És per aquest motiu que Pedro Sánchez, quan veu que la victòria és possible –la victòria entesa no tant en quedar primer sinó en impedir que PP i Vox sumin– recupera la idea del ticket amb Yolanda Díaz per contraposar-lo al Feijóo-Abascal que dibuixen els pactes del País Valencià, les Balears o Extremadura. L'entrevista d'aquest dimarts a Telecinco amb Ana Rosa Quintana li serveix per llançar aquest missatge.

Pedro Sánchez durant l'entrevista amb Ana Rosa Quintana.
La líder de l'esquerra espanyola de Sumar, Yolanda Díaz,  a l'acted'obertura de campanya abans de les eleccions anticipades del 23 de juliol, a La Corunya, Espanya, el 6 de juliol de 2023.

El cas és que, contra tot pronòstic, l'inici de la campanya electoral somriu al PSOE, ja que la conversa global gira ara al voltant dels pactes del PP amb l'extrema dreta i no, com va passar amb les municipals i les autonòmiques, al voltant de la presència d'exetarres amb delictes de sang a les llistes de Bildu. I comença a provocar esquerdes en el bloc conservador. A tall d'anècdota, però potser no tant, una persona que mai ha amagat les seves simpaties pel PP com la televisiva Belén Esteban ha fet públic que aquesta vegada no els votarà. Com deia, la por ha canviat de bàndol. Ara és més aviat el PP el que té por de perdre, quan ho té a tocar, que el PSOE de ser desallotjat, en part perquè ja ho havia assumit.

Al PP encara confien que l'onada blava és tan gran que la diferència és "irremuntable", però el fet és que han rebaixat l'eufòria i estan plantejant una campanya de mínim risc. Fins i tot han renunciat a participar en el tradicional debat amb els caps de llista dels partits que es presenten a tot Espanya que organitza TVE. Perquè no sigui dit han acceptat un cara a cara amb Sánchez, que se celebrarà dilluns que ve, amb l'esperança que el seu impacte es dilueixi abans del 23-J.

Alberto Núñez Feijóo visita el seu poble natal, Os Peares (Ourense).

Retrocés independentista?

A Catalunya és previsible que el PSC concentri el vot útil anti PP-Vox i torni a guanyar unes generals des del rècord de 2008, quan Carme Chacón va assolir la increïble xifra de 25 diputats. Les enquestes també pronostiquen un retrocés de les forces independentistes. Caldrà veure, però, quina és la magnitud de la reculada i si Junts aconsegueix fer el sorpasso a ERC. Els independentistes van trobar en el pacte PSC-Comuns-PP que va barrar el pas al tàndem Trias-Maragall a l'Ajuntament de Barcelona un combustible ideal per mobilitzar el seu electorat, però s'enfronten a dos problemes seriosos: d'una banda, la força del vot útil cap al PSC –el retorn del vot dual que pronostica el CEO–, i, de l'altra, la campanya per l'abstenció que fan, sobretot a xarxes, els sectors més abrandats. Des d'aquest punt de vista, la retirada de la immunitat a l'expresident Puigdemont tampoc hi ajuda. Si Catalunya es tenyeix de vermell el 23-J, Pedro Sánchez podrà afirmar, amb més raó que mai, que el Procés s'ha acabat.

Més informació del 23-J

stats