Borja Sémper: "L’independentisme ha d’entendre que Catalunya és igual de singular que la resta"
Portaveu de campanya i vicesecretari de cultura del PP
MadridBorja Sémper (Irun, 1976) és portaveu de campanya del PP i un dels puntals d’Alberto Núñez Feijóo.
Quin projecte tenen per a Catalunya?
— El més important que hem de fer és parlar de Catalunya i no tant dels independentistes. Respondre a les necessitats que no han estat ateses aquests últims anys. ¿O és que a Catalunya no importa la sanitat, l’educació, les infraestructures?
La gestió de Rodalies és una de les crítiques que més se li ha fet al PP.
— És una crítica que afecta els dos partits d’àmbit estatal.
Però l’execució pressupostària del govern del PP era molt baixa.
— Probablement. Convé aprendre del passat perquè no torni a passar.
Volen que el castellà sigui llengua vehicular a l’escola. ¿Això vol dir fer complir el 25% o incrementar-lo?
— L’objectiu és que es compleixi la sentència que diu que els nens i les nenes catalanes han d’estudiar el 25% de les matèries en castellà.
¿Preveuen mesures com limitar el requisit del català per als sanitaris?
— Es pot tenir la sensibilitat suficient i el coneixement necessari sobre què representa culturalment i socialment el català, i també entendre que hi ha qui no el domina i reclama ser atès en una llengua que també és oficial. ¿Els catalans han de renunciar als millors professionals perquè no compleixen amb el requisit del català?
¿Però no creu que això pot posar en risc l’ús social del català?
— No. El català no està en risc, ho està la concòrdia sobre la llengua i hem de deixar d’entendre les llengües com un problema, una guerra política.
Si Feijóo arriba a la Moncloa, no hi haurà taula de diàleg. Quina seria la seva relació amb la Generalitat?
— La normal. Posar sobre la taula problemes com el finançament o les infraestructures. Aquesta relació bilateral ha de deixar de ser excepcional. La taula de diàleg va ser un exercici de publicitat i hem de passar als fets. Feijóo té clar que la relació del govern d’Espanya amb les comunitats ha de ser més fluida, però l’independentisme ha d’entendre que, sent molt singular Catalunya, totes les comunitats ho són.
Volen recuperar el delicte de sedició, amb penes més altes?
— Tots els governs democràtics protegeixen la Constitució davant de populismes que volen erosionar la fortalesa de les institucions. Per tant, volem tornar al delicte de sedició i al de malversació i afegir-hi el de referèndum il·legal.
Quin ha de ser el paper del PP català?
— Després d’anys molt complicats, estem en una posició que ens il·lusiona per ser útils. Hi ha una majoria que busca una llum al final del túnel, que vol alternatives sensates, raonables i catalanistes que pensin en Catalunya sense renunciar al conjunt d’Espanya.
Catalanistes?
— La terminologia és molt delicada. Més enllà de com es denomini, parlem de la vocació dels polítics de resoldre els problemes de la seva terra. Què vol dir ser catalanista? Estimar la teva terra, voler que li vagi bé, resoldre els seus problemes. No estar mirant a Madrid com fa l’independentisme.
¿Veu possible la majoria absoluta?
— Una majoria absoluta o prou àmplia per governar en solitari és molt difícil. Impossible? No.
Quins serien els límits per negociar un govern amb Vox?
— Tots els que converteixin el PP en alguna cosa que no és. No permetrem un retrocés en cap dels avenços socials ni que ningú incendiï la convivència.
¿Estarien disposats a firmar un acord com el de València, en què es deixa la violència masclista fora?
— La violència masclista és una realitat tan palmària que ni Vox ni ningú la pot tapar. És un principi fonamental al qual no renunciarem.
Però a Nàquera les concentracions són ara per totes les violències.
— Són uns aprensius els qui equiparin totes les violències. Aquests acords s’han fet en percentatges extraordinàriament baixos. No és irrellevant, però s’ha de contextualitzar. Ens hem posat molt seriosos amb els nostres regidors i alcaldes perquè estiguin atents a les voxades.
Unes voxades que es converteixen en polítiques públiques i en censura d’obres de teatre, per exemple.
— És sorprenent que algú censuri l’Orlando de Virginia Woolf. No té ni cap ni peus i els responsables del PP en aquest ajuntament no han tingut la diligència deguda.
Què en pensa del fet que a Borriana s’hagin prohibit publicacions editades en català?
— Aquest cas és diferent. Els companys de València ens diuen que hi ha una sèrie d’expressions polítiques que es canalitzen a través de publicacions que tenen a veure amb l’independentisme català i que han anat colonitzant culturalment València, i ho revertirem. Nosaltres volem ser valencians i no volem ser catalans. No és res contra Catalunya, és a favor de València.
Però tant com retirar publicacions?
— No conec exactament com s’han produït els esdeveniments, però aquest és el principi.
Vox proposa que l’Estat tingui competències com Sanitat o Educació, i il·legalitzar els partits independentistes. Ho aproven?
— No passarà res d’això perquè Vox no tindrà aquesta responsabilitat de govern, afortunadament. Creiem en l’Espanya de les autonomies.
¿Se sent còmode amb l’eslògan “Que te vote Txapote”?
— No. Txapote i els seus amics em van intentar assassinar i no vull ni mencionar el seu nom. Però entenc que hi hagi una majoria a qui no agradi que Bildu influeixi en les seves vides i que ho expressi així.
El 2013 deia que Euskadi s’havia de construir amb Bildu i ara diu que no ha de decidir el futur del país.
— El que dic és que Bildu no pot ser part de la governabilitat d’Espanya si no ha fet un recorregut ètic que li permeti homologar-se políticament a la resta de formacions. Vull que el futur dels meus fills sigui millor que el meu i Bildu hi té un paper fonamental, però no ho aconseguirem si segueix defensant que assassinar va tenir una justificació.
¿Prometen obrir el meló de la reforma del finançament autonòmic?
— És inexcusable.