L'abstenció el 23-J: el quart espai independentista?

BarcelonaLa paràlisi del Procés ha desmobilitzat el carrer, però també els col·legis electorals. Lluny queda l'excepcional participació del 80% que es va produir en els comicis al Parlament del 2017 fruit de l'aplicació de l'article 155. En les últimes eleccions municipals, més de 300.000 votants independentistes es van quedar a casa i l'abstenció es va notar especialment en feus sobiranistes com Girona, Vic i Berga. Enmig d'aquest desencís, la convocatòria d'eleccions a l'Estat ha obert com mai el debat en l'independentisme sobre si cal participar-hi o cal abstenir-se.

Un debat promogut per personalitats que mantenen un cert pes en el sector més abrandat del moviment com l'exconsellera Clara Ponsatí i gent de l'entorn de Primàries. Però el debat també ha arribat als partits i a les entitats. A tall d'exemple, la CUP ha aprovat tornar-se a presentar al Congrés, però amb un 40% de la militància en contra. L'ANC també celebrarà una consulta al juliol per ratificar el vot nul i l'abstenció després que la seva crida a fer una llista unitària hagi tornat a fracassar.

Més oberta es planteja la votació que el Consell de la República farà el 8 de juliol per promoure el vot nul o l'abstenció, tal com reclama la part més crítica de l'organització. Mentrestant, ERC, Junts i la CUP alerten que l'independentisme se la juga més que mai davant la possible entrada a la Moncloa d'un govern del PP i Vox per esperonar la mobilització, mentre avisen que l'abstencionisme només beneficia els partits d'obediència espanyola.

Esperonades per l'alta abstenció a les municipals, vuit organitzacions, minoritàries dins l'independentisme i que defensen l'aixecament de la DUI com a únic punt, han subscrit un manifest on reclamen no votar. “L’abstenció que ens cal és la que rebutja la sobirania espanyola i la il·legitimitat d’unes eleccions espanyoles a Catalunya”, defensen els sotasignats, que criden a articular "una abstenció independentista" com a vot de càstig contra "els polítics processistes de la neoautonomia catalana".

"Crida minoritària amb poca ascendència"

“A Madrid no hi hem d’enviar mai més diputats catalans, sinó la nostra abstenció militant per la nació”, conclou el manifest. El seu objectiu és que l'abstencionisme es converteixi en el quart espai independentista el 23 de juliol per evidenciar el descontentament amb el rumb del Procés. El politòleg Marc Guinjoan posa en dubte l'èxit de la iniciativa: "És una crida d’una part molt minoritària de l’independentisme amb poca ascendència, encara que s’hi sumi l’ANC posteriorment perquè les seves crides tenen cada cop menys ressò i, per tant, hi ha poques possibilitats que tingui un impacte gran". Guinjoan també creu que ara té menys sentit que mai davant la possibilitat d'un executiu que aplegui la dreta i l'extrema dreta: "Que no ens hi juguem res és totalment fals perquè Catalunya té un pes important en la configuració del Congrés i d'una alternativa que eviti l’entrada del govern més catalanòfob de la història de la democràcia". 

Les entitats que promouen l'abstenció rebutgen tots aquests arguments. “Quan us amenacin, insultin i assetgin per apostar per l’abstenció, recordeu com han estat de traïdors els líders grocs”. Aquest és un dels missatges que ha penjat a les xarxes el CADCI acompanyat d’un vídeo on es veu l’advocat Xavier Melero en el judici del Procés, al·legant que el Govern no va proclamar els resultats ni la independència i se’n va anar cap a casa sense arriar cap bandera ni comunicar res al cos diplomàtic.

"A partir de l’1-O no té cap sentit reconèixer la sobirania espanyola i treballar a les institucions espanyoles", afirma Josep Maria Andreu, del CADCI, que sentencia que "l’única negociació amb l'Estat ha de ser per decidir els termes de la secessió". Lluís Gibert, membre de l'Equip d'Advocats Independents, una altra de les entitats adherides, defensa la utilitat de l'abstenció per capgirar la dinàmica dels tres partits independentistes: "Si els acabes votant amb la pinça al nas, no canviaran les seves estratègies, però si hi ha una abstenció elevada sí que s'hi veuran obligats", sosté l'advocat, que amb més de 30.000 seguidors a Twitter s'ha convertit en un dels grans ariets d'aquesta croada.

"La revolució dels sofàs"

Gibert està convençut de l'èxit del que ja s'ha anomenat "la revolució dels sofàs": "Les enquestes apunten a una elevada abstenció i les formacions estan molt nervioses perquè no deixen de fer crides a la participació". En aquest sentit, destaca que a les municipals milers d'independentistes ja es van quedar a casa, tot i que hi ha "una relació més directa amb el candidat". "Ara és més fàcil", sosté.

El Cercle Català de Negocis (CCN), que a les municipals va demanar votar nul amb una butlleta de l'1-O, continua defensant aquesta opció, però s'ha adherit al manifest perquè considera que l'abstenció també és una via de protesta. "Volem que la gent faci un vot de revolta", ressalta el seu president, Albert Pont. El màxim responsable de l'entitat critica que el Consell de la República ara debati el boicot a les eleccions espanyoles "quan va suspendre la DUI i el seu portaveu és el candidat de Junts al Senat", en referència a Antoni Castellà. "Es volen apoderar d'un moviment de base que no controla ningú", carrega.  

La politòloga Berta Barbet veu difícil que es visualitzi aquest vot de protesta. "És complicat que s'atribueixi al descontentament amb els partits independentistes si no tenen una davallada més que significativa". També en qüestiona la utilitat: "Una legislatura dura quatre anys i si no hi ha un partit que canalitzi aquest descontentament, el seu missatge es dilueix perquè de l'abstenció només se'n parla després de les eleccions". Però el debat continua ben viu a les xarxes i als mitjans amb intercanvi de retrets entre partidaris i detractors de passar per les urnes.