Què es juga l'independentisme com a moviment el 23-J?

BarcelonaDe les múltiples batalles que es lliuren aquest 23-J n’hi ha una que també s’emportarà algunes línies de les cròniques que en facin els corresponsals estrangers. Quants diputats ha tret l’independentisme català? Podem dir ja, com defensa Pedro Sánchez, que el moviment s’ha debilitat tant que ja no és políticament significatiu? Evidentment, pot ser que l’independentisme retrocedeixi però sigui aritmèticament imprescindible, cosa que maquillaria el resultat. Però al capdavall la batalla política democràtica es compta amb vots i escons. I així com a Euskadi hi ha pocs dubtes que la suma de PNB i Bildu se situarà per sobre del 50% dels vots (a les autonòmiques va ser el 67%), a Catalunya les previsions són que baixi del 40% per la suma de l’efecte del vot dual (independentistes que votaran opcions estatals) i l’abstenció provocada per la desorientació estratègica. En aquest context, la idea que l’independentisme era un moviment imparable que havia de créixer elecció rere elecció s’haurà de posar en quarantena. Les municipals ja van ser un primer toc d'atenció.

L’altra batalla és la que lliuren ERC i Junts per l’hegemonia del moviment, i aquí l’important és treure un vot més que l’altre. Sobre el paper, ERC pot patir més l’efecte del vot dual i Junts i la CUP el de l’abstenció independentista, però la nit del 23-J caldrà comptar un altre cop quants vots hi ha a favor de l’estratègia del diàleg amb l’esquerra espanyola i quants del bloqueig. És el referèndum dins del referèndum, un detall que també miraran els corresponsals estrangers més entesos.