Camí del 23-J

La intel·ligència artificial es torna una arma electoral

Muntatge fotogràfic que combina imatges reals amb imatges  generades amb IA,  provinents dels vídeos de la campanya de Junts
08/07/2023
4 min

BarcelonaUn fantasma persegueix el món del treball i la cultura: el de la intel·ligència artificial. En contra seu s'han posat en vaga els guionistes de Hollywood i s'han organitzat milers d'artistes per defensar les seves obres. Ells, com d'altres -des de periodistes a programadors-, veuen amenaçat el seu treball per la irrupció de noves eines en mans d'uns pocs. Saben que el fantasma no “crea” ni “treballa” per espontaneïtat, sinó devorant el fruit “datificat” que altres han fet madurar. En part, les seves crítiques són comprensibles. Però què en pensen, els partits polítics?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Unió Europea fa passos pel complicat camí cap a la regulació d'aquestes eines. Cada cop s'obren més debats respecte a aquest problema i nous desacords atrinxeren la resposta institucional. Tanmateix, a les sales de màquines dels partits, el tacticisme esvaeix aquestes contemplacions. Els partits i candidats, guiats pels seus assessors, ja han dictat sentència: la IA inquieta, captiva, sorprèn, transforma. La novetat i el poder de suggestió la converteixen en un reclam perfecte per competir per l'atenció del votant, i així entra en campanya.

Durant les eleccions municipals del 28 de maig, aquesta tendència es va començar a notar. Per exemple, des d'En Comú Podem es van avançar a crear el primer espot de campanya català fet amb intel·ligència artificial. En aquest cas, l'escollit va ser Midjourney, un programa informàtic capaç de generar imatges d'altíssima qualitat seguint només unes indicacions escrites. Sense prémer cap càmera, el vídeo retratava de manera fotorealista dues visions contràries del futur; una de verda i una altra de grisa. Però ni els nens jugant a les places ni les avingudes plenes d'embussos havien estat davant la lent d'una càmera. Totes dues havien estat generades informàticament i això donava peu als de Colau a concloure: “Ens hem adonat que el futur no el decidirà cap màquina, no depèn de la intel·ligència artificial. Depèn de la intel·ligència col·lectiva. Només depèn de tu”.

Només un mes després, davant d'unes eleccions generals inesperades, Junts semblaria respondre'ls doblant l'aposta. Aquesta vegada, optant directament per clonar la veu dels seus rivals polítics i reconstruir-ne els gestos digitalment. Convida els votants a “votar per canviar-ho tot” posant en boca dels seus adversaris allò que no dirien mai.

Per innovar, sempre cal fer equilibris complicats, i dins les (poques) normes de la comunicació política, aquesta màxima no perd el sentit. En el cas de Junts, la idea original era poderosa. Veure el rei Felip VI “demanar perdó a tots els catalans perseguits i reprimits, acusats de terroristes, empresonats i empesos a l'exili” és una manifestació clara d'una cosa impossible. I, en aquest sentit, la idea de fons és fins i tot bonica. Què uneix el poder de la IA amb el dret de poder decidir, amb la democràcia? La capacitat de plasmar tot allò que tan sols podem anticipar en la nostra imaginació. Tristament, els avatars del seu espot, al contrari, semblaven trets d'una pel·lícula de terror de baix pressupost.

Anunci de Junts per Catalunya fet amb intel·ligència artificial

Sens dubte, la intel·ligència artificial està transformant la política. Són diversos els assessors que utilitzen eines com ChatGPT al Parlament. Aquestes eines són capaces de generar tota mena d'escrits a partir d'indicacions breus. Escriuen mails, redacten esborranys d'iniciatives legislatives o creen plantilles per a notes de premsa. Reordenen discursos, els escurcen o ofereixen una desena d'alternatives per a una metàfora en segons. Com a substituta de la comunicació política clàssica no té gaire futur, almenys en l'estat actual. Tot i això, no trigarà a tornar-se un copilot imprescindible en milers de tasques diàries. Aquest 23 de juliol serà el pròleg d'aquesta etapa.

El risc de la desinformació

El gran dilema es presenta a llarg termini. Què farem quan el paper de la IA en les campanyes electorals sigui més que un joc o un reclam? Tots els experts en la matèria insisteixen que aquestes eines soscavaran el que fins ara enteníem per veritat. Un demà on els deepfakes, les clonacions de veu i les imatges generades informàticament amenaçaran cada procés electoral.

Tot i això, el debat és tremendament més complex. En posaré un exemple: als Estats Units, el trumpisme va contraposar l'anunci de la candidatura de Biden a la seva reelecció amb un vídeo distòpic fet per IA. El vídeo retratava de manera realista un país on tots els malsons conservadors es feien realitat: un país sense fronteres, sumit en la violència i econòmicament asfixiat. Davant l'hiperrealisme de les imatges, la resposta del Partit Demòcrata va ser taxativa: cal prohibir l'ús d'IA en la propaganda política. Però té sentit? El vídeo no mentia sobre el present, plasmava un futur. Les IA generatives són eines creatives: no es poden posar portes al camp.

La intel·ligència artificial, al món de les campanyes, no només ha vingut a revolucionar la desinformació. També ha vingut a obligar els partits a repensar les estratègies creatives, la manera de captar l'atenció del votant i de presentar les idees. Els seus usos actuals en campanya són tímids, de vegades pobres. Tot i això, encara és molt aviat per anticipar les mil formes que adoptarà en els pròxims mesos i anys. L'era de la IA acaba de començar i convé estar previnguts.

Més informació del 23-J

stats