Edició
Idioma
Política Eleccions Generals 2023
Eleccions 23-J

Eleccions generals 2023: programes, enquestes, candidats, guia i tot el que cal saber

T'expliquem què diuen les enquestes sobre el 23-J, quin és el calendari electoral, qui hi pot votar i com es pot fer per correu

Congrés dels Diputats
Congrés de Diputats ara
ARA
17/07/2023
6 min

BarcelonaL'avançament de les eleccions generals ha agafat més d'un a contrapeu. I que les eleccions generals caiguin en un 23 de juliol, amb molta gent de vacances, encara és més complicat. Aquesta és una guia ràpida amb tot el que cal saber de cara a aquests comicis. Des dels caps de llista que es presenten per Barcelona fins al calendari, els programes electorals, les enquestes i els terminis del vot per correu.

Calendari, inici de la campanya electoral i dates clau

El 7 de juliol va començar la campanya electoral per al 23-J, i conclourà la nit del divendres del 21 de juliol. El 22 és el dia de reflexió. El 17 de juliol, sis dies abans de les eleccions, es prohibirà la publicació de noves enquestes o sondejos fins que es tanquin els col·legis electorals, el mateix diumenge 23. S'espera la publicació d'un últim sondeig del CIS per al dia 16 de juliol, l'última enquesta del CIS es va publicar el 6 de juliol.

Caps de llista per Barcelona el 23-J

Pots consultar al nostre interactiu de dades els noms de tots els membres de les llistes per al Congrés a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, però tot seguit t'expliquem els caps de llista per Barcelona a les eleccions generals.

El candidat d'ERC a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián, en una imatge recent.

Gabriel Rufián (ERC)

ERC s'ha encomanat a Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) per remuntar després de la desfeta del 28-M. Tot i els mals resultats, Oriol Junqueras ha tornat a confiar en el portaveu dels republicans al Congrés. L'avala, segons el partit, haver aconseguit, com a cap de llista, augmentar la representació d'ERC a Santa Coloma de Gramenet, amb un regidor (passant de 3 el 2019 a 4). Així i tot, l'aposta de portar un dirigent mediàtic a la ciutat no va ni despentinar la socialista Núria Parlon, que va revalidar la majoria absoluta. Des que va arribar al Congrés el 2016 el seu rol ha passat de l'oposició al de soci del govern de Pedro Sánchez. "El PSOE no fa, se l'obliga a fer", va dir Rufián en una entrevista recent a l'ARA.

Meritxell Batet / EFE

Meritxell Batet (PSC)

Meritxell Batet (Barcelona, 1973) repeteix com a cap de llista del PSC. La presidenta del Congrés va entrar a la cambra baixa per primera vegada el 2004 de la mà de José Montilla i amb la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero. Llicenciada en dret i federalista convençuda, va entrar a l'executiva del PSOE el 2014 amb el lideratge de Pedro Sánchez, i des de llavors ha mantingut càrrecs de rellevància. És una dirigent de la màxima confiança del president espanyol, i fins i tot va ocupar el ministeri de Política Territorial i Funció Pública en el primer govern del socialista després de la moció de censura a Mariano Rajoy.

La cap de llista de JxCat, Míriam Nogueras, ahir.

Míriam Nogueras (Junts)

Junts també ha fet una aposta continuista amb l'elecció de l'actual portaveu del partit al Congrés Míriam Nogueras (Dosrius, 1980) com a cap de llista per Barcelona. Forma part d'una llista conformada per dirigents amb un discurs dur al camp independentista, per continuar amb l'estratègia de la confrontació amb l'Estat que el partit ha tingut al llarg d'aquest mandat. Un dels moments en què aquest tarannà es va visualitzar més clarament va ser quan va apartar la bandera espanyola de darrere del faristol de la sala de premsa de la cambra. Nogueras és molt propera al president Carles Puigdemont, que li va donar suport com a candidata davant de contrincants com l'exconseller Jaume Giró.

Aina Vidal

Aina Vidal (Sumar)

Aina Vidal (Barcelona, 1985) substitueix Jaume Asens com a cap de llista de Sumar per Barcelona. De trajectòria sindicalista (està afiliada a CCOO des de l'any 2007), al llarg d'aquesta legislatura ha estat portaveu d'En Comú Podem dins del grup conjunt amb Unides Podem. Va començar en política com a afiliada a Joves d'Esquerra Verda el 2005 i és membre del consell nacional d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). El seu pas endavant és una mostra més que ICV està guanyant importància a l'espai en l'etapa post Ada Colau que ha arrencat a partir del 28-M.

Nacho Martín Blanco al Parlament, en una imatge d'arxiu

Nacho Martín Blanco (PP)

Nacho Martín Blanco (Barcelona 1982) ha saltat de les files de Cs a les del PP de manera precipitada per l'avançament electoral. Periodista, politòleg i conegut a les tertúlies de ràdio i televisió, va fer el salt al Parlament el 2017, com un fitxatge estrella d'Albert Rivera. Des de llavors, havia anat pujant esglaons i formava part del pinyol de Carlos Carrizosa a l'executiva catalana. Feia anys que el PP buscava fitxar-lo pel seu perfil moderat i la seva experiència com a comunicador. Finalment, en aquestes generals s'ha convertit en el cap de llista dels conservadors.

Albert Botran, diputat de la CUP

Albert Botran (CUP)

Albert Botran (Molins de Rei, 1984) repeteix com a cap de llista de la CUP al Congrés. L'historiador, que va entrar en política institucional com a regidor de Molins de Rei, repeteix tàndem amb Mireia Vehí en la cursa al Congrés. Es troba entre els independentistes que van ser espiats per Pegasus. En aquesta legislatura ha topat amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per insistir en parlar en català a l'hemicicle (on no està permès per normativa). "Avui no em pot treure la paraula", va etzibar a la socialista en el primer debat entre candidats organitzat per RAC1 i La Vanguardia.

Roger Montañola fotografiat al costat de la redacció de l'ARA

Roger Montañola (Espai CiU)

Roger Montañola (Barcelona, 1986) defensa l'espai convergent com a cap de llista del Partit Demòcrata aquest 23-J. Josep Sánchez Llibre –en la seva etapa com a dirigent d'Unió– el va fitxar quan encara no tenia ni vint anys i treballava com a cambrer en una discoteca propietat de la seva família. Llavors era un estudiant de polítiques. Exmembre d'Unió, va convertir-se en el diputat més jove del Parlament de la mà de CiU el 2010. Sempre ha defensat un espai catalanista moderat i s'ha mogut en entorns de l'espai postconvergent. No milita al PDECat (abans va formar part de Lliures amb Antoni Fernández Teixidó), sinó que s'ha mantingut com a independent.

Ignacio Garriga, esquerra, i Juanjo Aizcorbe, els dos diputats electes de Vox per Barcelona, mentre celebraven ahir els resultats.

Juan José Aizcorbe

Juan José Aizcorbe (Barcelona, 1959) és el cap de llista de Vox al Congrés, de la mà de l'exlíder de Ciutadans a Barcelona, Carina Mejías, la primera dirigent a passar per la triple dreta. Aizcorbe ja va ser el número dos a les generals del novembre del 2019, amb Ignacio Garriga al capdavant. Llicenciat en dret, ha estat consultor i assessor jurídic en diverses empreses. En declaracions recents va assegurar que, més enllà de la figura de Pedro Sánchez, "no hi ha socialisme bo". "Podrem derogar tot el que han construït sota el mal", va etzibar.

Programes electorals en PDF

Tot seguit et pots descarregar els programes electorals de les eleccions espanyoles que s'han presentat fins ara:

Votar per correu

Es pot votar de manera presencial o bé per correu. De fet, s'esperen xifres històriques de sol·licituds de vot per correu: la setmana passada ja s'havien batut els rècords i 1,7 milions de persones ho havien demanat. El termini per poder iniciar el procediment acaba el 13 de juliol. T'expliquem tots els passos per votar per correu per al 23-J en aquest enllaç.

Enquestes electorals

La majoria de les enquestes abans de l'inici de la campanya electoral pronosticaven una victòria del bloc de dretes format per PP i Vox. Això no obstant, el darrer CIS, que es va publicar poques hores abans de l'inici de la campanya, apuntava a una tendència diferent: el PSOE i Sumar podrien arribar junts a la majoria absoluta. Aquí pots trobar una recopilació de les principals enquestes que s'han publicat fins ara. A més, el següent gràfic mostra l'evolució de les enquestes publicades pels principals mitjans de comunicació i estudis d'opinió des del mes de gener:

Els pronòstics de totes les enquestes
En percentatge de vot
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Eduard Forroll Isanda

Qui pot votar a les eleccions generals?

El Congrés està format per 350 diputats. A cada província n'hi corresponen almenys dos, mentre que les ciutats de Ceuta i Melilla n'escullen un cada una. A més, s'escullen 208 senadors. A les eleccions del 23 de juliol hi poden votar tots els ciutadans espanyols majors d'edat inscrits al cens electoral, tant residents a Espanya com a l'estranger. No poden votar els condemnats a presó. Aquí t'expliquem com podeu saber on heu d'anar a votar.

¿T'ha tocat ser membre d'una mesa electoral?

En les últimes municipals i autonòmiques del 28 de maig, 181.728 ciutadans van formar part com a titulars de les 60.576 meses repartides per tot l'Estat, mentre que 363.456 van ser convocats com a suplents. ¿Hi ha alguna manera d'evitar-ho, sobretot si toca a algú amb les vacances programades o fora del seu lloc de residència? Doncs sí, hi ha maneres d'esquivar una mesa electoral.

Més informació del 23-J

stats