La gran decisió de Junts

BarcelonaQuè farà Junts? Aquesta és la pregunta que es fa tothom a Madrid aquests dies. I la resposta no és fàcil, perquè es tracta d’una d’aquelles decisions que marcarà per sempre el projecte de futur de la formació de Carles Puigdemont.

En realitat, Junts ja fa temps que està immersa en un procés de debat intern sobre quin tipus de formació vol ser i quin rol vol jugar. L’única pista fiable que tenim ara de la correlació de forces interna ens la dona el resultat de la consulta sobre la sortida del Govern de l’octubre de l’any passat: un 56% va votar a favor d’abandonar l’executiu i un 42% en contra. Per tant, podem deduir que els pragmàtics són minoria, però per no gaire. Fins ara la formació ha estat hàbil a l'hora de gestionar aquesta diversitat interna i, així, ha estat capaç de presentar candidats pragmàtics com Xavier Trias a Barcelona (perquè considerava, com així va ser, que era la millor opció per guanyar) i un perfil més dur com el de Míriam Nogueras a les eleccions del 23-J, amb uns resultats no òptims però acceptables.

Així i tot, les dues ànimes continuen sent-hi, i amb la decisió sobre la investidura de Pedro Sánchez és probable que tornin a enfrontar-se. Fins ara, de les paraules dels seus principals dirigents es dedueix que Junts té voluntat de negociar, i això en si ja és un pas important. És evident que el PSOE només accedirà a seure a una taula si sap que a l’altra banda s’està disposat a cedir, perquè si no hi ha res a negociar llavors no cal parlar, només dir si s’accepten les condicions o no. Per tant, la foto de Junts amb el PSOE negociant, si es produeix, significarà en si un canvi de paradigma. Lluny de la imatge que projecta, Nogueras no s’ha negat mai a negociar amb el PSOE, sinó que el seu discurs es basa en dir que ells negocien “millor” que ERC i que traurien més coses per a Catalunya. Aquesta és la clau.

Tot i això, acceptar alguna cosa que no sigui un referèndum i l'amnistia serà una traïció per a una part del seu electorat. I si bloquegen la investidura també s’arrisquen, no tant a rebre un càstig electoral, que també, sinó a perdre centralitat. Tot plegat ho hauran de valorar contra rellotge i amb tots els focus a sobre, que sempre és la pitjor manera de tenir un debat intern tan crucial com aquest.