El Govern presenta la factura de la "deslleialtat" de l'Estat i reclama 1.700 milions

BarcelonaEn plena campanya de les eleccions espanyoles, la Generalitat ha decidit fer pública la factura del que defineix com les "deslleialtats" de l'Estat amb Catalunya. Aquest greuge afecta almenys quatre àmbits en què s'interrelacionen les finances públiques de l'Estat amb les catalanes. El Govern de Pere Aragonès denuncia que la factura s'eleva a molts milers de milions d'euros, però, de moment, en veu reclamables almenys 1.700 milions i aquest mateix dimecres ha presentat la petició al ministeri d'Hisenda. Si no s'atén, no descarta la via judicial.

Rebaixes fiscals unilaterals

Des del 2021 el govern espanyol ha tocat a la baixa l'impost especial sobre l'electricitat i l'IVA sobre l'electricitat, el gas, les mascaretes i els aliments bàsics. Com que una part d'aquests ingressos anaven a parar a les arques catalanes, ara la Generalitat denuncia que ha patit un impacte negatiu de 1.700 milions d'euros que vol que l'Estat li compensi. Vol els diners a través del sistema de finançament: 172 aquest any, 642 el vinent i 862 el següent. La Generalitat no qüestiona que s'abaixessin aquests impostos en plena pandèmia -de fet, ERC i Junts hi van votar a favor al Congrés-, però creu que l'Estat s'ho ha compensat creant nous tributs, mentre que la Generalitat té menys marge per trobar nous ingressos. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha denunciat que el problema de fons és que Madrid pren decisions "unilaterals" que "impacten" negativament en la Generalitat i això s'hauria de compensar.

Desigualtat en l'IVA

Aprofitant la reclamació dels 1.700 milions, la Generalitat ha elaborat un document on s'enumeren problemes més estructurals. Un d'ells és en la recaptació de l'IVA. En aquest cas, la queixa és que les pujades d'IVA que ha fet l'Estat tant en el tipus reduït com en el general -els anys 2010 i 2012- se les han quedat íntegrament les arques públiques espanyoles, malgrat que tècnicament és un impost que es reparteix a mitges entre l'Estat i les comunitats. Des de la plaça Sant Jaume consideren que el greuge en aquests tretze anys puja als 13.000 milions. Admeten que en aquest àmbit difícilment poden fer cap reclamació formal, però defensen que com a mínim és "políticament denunciable".

Repartiment de dèficit

Una altra queixa habitual de la Generalitat és "el repartiment injust" dels objectius de dèficit entre la Generalitat i l'Estat. Citen per exemple el cas de l'exercici econòmic del 2024, en què l'administració espanyola es reserva la possibilitat de fer un 3% de dèficit mentre que no es deixa a les comunitats autònomes fer-ne ni un 0,1%. Des de la plaça Sant Jaume defensen que això els tensa a l'hora de fer els pressupostos públics. Per exemple, en l'exercici del 2023 encara ha pogut fer un 0,3%, cosa que els reportava uns 780 milions extres. L'any vinent ja no ho podran fer.

Execució pressupostària

Finalment, l'últim epígraf de la factura és una denúncia habitual de la Generalitat els darrers anys: que el govern espanyol no executa tots aquells diners que surten per a Catalunya als pressupostos generals de l'Estat. La Generalitat assegura que des que va tornar el PSOE a la Moncloa s'han executat només un 54% dels diners assignats a Catalunya -una pèrdua de 2.738 milions-, mentre que la mateixa execució a Madrid ha estat del 124%. A més, recorden que el govern espanyol va tard presentant les xifres d'execució pressupostària d'enguany. Si sumem la factura de tota la denúncia, els diners finals s'acostarien als 20.000 milions. Però, de moment, de reclamables a curt termini només en veu 1.700.