PSOE i Sumar s'aferren a una setmana 'horribilis' de Feijóo per remuntar
Sánchez i Díaz fan l'última crida al vot per tancar una campanya marcada per l'amenaça PP-Vox
Getafe“Aquí està el PSOE”, es podia llegir en una pancarta al pavelló de Getafe on Pedro Sánchez ha tancat la campanya electoral. Quinze dies en què el president espanyol confia haver pogut capgirar les enquestes –totes desfavorables excepte el CIS– malgrat el cara a cara i gràcies a una última setmana horribilis d’Alberto Núñez Feijóo, a qui el PSOE i Sumar han acorralat els últims dies per la seva fotografia amb el narcotraficant Marcial Dorado. Era una mena de conjura final, d’última esperança, d’aferrar-se al relat de la remuntada a l’espera de gairebé un miracle. I és que si Sánchez no pot retenir la Moncloa s’obre un abisme al partit, amb una plausible dimissió del secretari general i la incògnita de si un nou PSOE evitaria l’entrada de l’extrema dreta al govern espanyol.
“Demostrarem al món des d’Espanya que és possible frenar la dreta i la ultradreta”, reivindicava Sánchez davant unes 4.000 persones, si bé moltes més s’han quedat al carrer. “Tinc dades. Estan nerviosos i podem guanyar!”, hi coincidia la candidata de Sumar, Yolanda Díaz, en un multitudinari acte de tancament de campanya a Madrid –unes 6.000 persones, segons l’organització–, acompanyada entre d’altres d’Ada Colau i Ione Belarra, que ha reivindicat l’absent i apartada Irene Montero, informa Mireia Esteve. Mentrestant, a la Corunya, el candidat del PP apel·lava a les seves majories absolutes a Galícia i a les vegades que els espanyols han votat "de manera clara i determinant" Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar i Mariano Rajoy, per erigir-se en l’única solució al sanchisme, informa Núria Rius. Finalment, des de Colón, plaça ja icònica per a Vox, Santiago Abascal es presentava com l’única alternativa de la dreta, atès que Feijóo ha deixat clar que la seva primera opció si guanya les eleccions serà allargar la mà al PSOE.
De somiar amb la majoria absoluta, el PP ha anat passant dia a dia a ser més prudent amb les seves expectatives, fins al punt que el president de Gad3, Narciso Michavila, de l’òrbita de la dreta, avisava dijous que no hi havia res decidit i que calia esperar a obrir les urnes. Des de Génova veuen segur superar els 150 diputats, mentre que a Ferraz creuen que el PP està “molt per sota dels 140” i que hi ha un empat entre blocs.
Les relliscades de Feijóo
La campanya més atípica, en plena onada de calor, tancava amb una certa sensació que la partida encara està oberta, especialment pel convenciment que ha anat transmetent els últims dies Sánchez, empès per les relliscades que ha protagonitzat el seu adversari. En la darrera jornada de campanya, Feijóo s’embolicava amb la seva relació amb el narcotraficant Marcial Dorado i deia que quan eren amics sabia que era contrabandista de tabac, però no que estigués ficat en el negoci de la droga. En canvi, dimecres havia dit que no coneixia l’activitat de Dorado perquè no hi havia cap acusació en contra seva i, a més, “no existia Google”. Durant la dècada dels 90, però, la premsa n’anava plena i fins i tot el seu successor a la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, admetia que en aquella època sabia “el que sabia tothom”. La candidata de Sumar, Yolanda Díaz, feia dies que hi feia referència als seus mítings.
Ha sigut l’última polèmica de la setmana, que va començar amb l’entrevista de Feijóo a TVE, on va insistir que el PP havia revaloritzat sempre les pensions amb la inflació, cosa que va haver de rectificar. No va mentir, segons ell, sinó que va ser una afirmació “inexacta”. Els dies posteriors no va aconseguir canviar el marc de la campanya perquè va optar per no presentar-se al debat de candidats de RTVE, i va permetre a Díaz –sobretot– i Sánchez capitalitzar el prime time davant el líder de Vox, Santiago Abascal. El pòquer de Feijóo es completa amb l’èxit del vot per correu conegut aquest divendres, que enterra la teoria de la tupinada que havia abonat el PP. Caldrà veure fins a quin punt li passa factura tot plegat, però com a mínim el PSOE ha aconseguit instal·lar la imatge de mentider al líder del PP, mentre que la precampanya havia estat marcada pels “canvis d’opinió” de Sánchez, per exemple, amb els indults. “Per què ens ha mentit tant”, li preguntava a principis de mes el periodista d’Onda Cero Carlos Alsina.
El cara a cara
La truita es va començar a girar per al PSOE arran del cara a cara amb Feijóo del primer dilluns de campanya. Sánchez va sortir-ne mal parat i aquest divendres ho ha reconegut implícitament quan ha remarcat el caràcter ascendent de la campanya socialista: “Vam caure i ens hem aixecat”. El cop de volant dels socialistes va ser subratllar que Feijóo havia aconseguit desestabilitzar Sánchez durant el cara a cara a partir d’una “muntanya de mentides” que el líder del PSOE maldava per desmuntar. Va ser, però, la periodista Sílvia Intxaurrondo a TVE qui va descol·locar el líder del PP i va demostrar, així, que el món mediàtic tenia un paper rellevant en aquesta campanya.
En els últims mesos Sánchez havia elevat el to contra les “terminals” de la dreta que feien d’altaveu de la demonització de l’anomenat sanchisme, i va decidir que s’hi enfrontaria: durant les últimes setmanes ha visitat El hormiguero i el programa d’Ana Rosa Quintana, però també s’ha atrevit amb altres formats com el pòdcast La pija y la quinqui, que triomfa entre els joves i el PSOE assegura que ha sigut clau en el canvi de tendència en els trakings.
Els pactes PP-Vox
El tancament ha posat punt final a un llarguíssim període electoral, amb unes eleccions del 28-M que van consolidar les aliances PP-Vox als territoris, les conseqüències de les quals també han marcat aquesta campanya. La censura al món de la cultura i al català al País Valencià, així com la supressió de conselleries d’Igualtat, ha alimentat el discurs de l’esquerra. Han sigut pistes del que pot venir, enmig d’una campanya en què no han destacat les propostes. Feijóo sí que ha insinuat que poden tornar les retallades si arriba al govern i Sánchez ha marcat distàncies amb l'independentisme, que veu "caduc". Diumenge Espanya (i Catalunya) tenen una cita amb la història a les urnes.
Més informació del 23-J
- Resultats de les eleccions generals 2023
- Mapes de resultats de les eleccions generals
- Enquestes de les eleccions generals
- Resultats de les eleccions generals a Catalunya
- Resultats de les eleccions a la província de Barcelona
- Resultats de les eleccions a la província de Girona
- Resultats de les eleccions a la província de Tarragona
- Resultats de les eleccions a la província de Lleida
- Guia de les eleccions generals 2023
- Com pots saber on has d'anar a votar