ERC trenca el tabú dels indults dos anys després
Els republicans comencen a treure pit de la mesura de gràcia per demostrar la seva feina a Madrid
BarcelonaSi per alguna cosa ja ha servit la campanya de les eleccions espanyoles del 23 de juliol és perquè ERC canviï un dels paradigmes que l'havien caracteritzat els últims anys: per als republicans, ha deixat de ser tabú parlar dels indults als nou presos polítics. I no només això, sinó que també s'ha convertit en un motiu de reivindicació i orgull. Les coses han canviat molt en dos anys. Des que es va concedir la mesura de gràcia el juny del 2021 fins fa ben poc, la consigna era passar de puntetes sobre la qüestió i donar a entendre que els indults eren pràcticament una iniciativa en exclusiva de Pedro Sánchez. Ara, en canvi, és freqüent sentir el tàndem d'ERC a les eleccions, Gabriel Rufián i Teresa Jordà, fent-ne bandera.
Només cal anar a algun acte d'Esquerra per comprovar-ho. "Hem forçat avenços en la carpeta antirepressiva traient nou demòcrates de la presó i suprimint la sedició", deia a principis de setmana Teresa Jordà. Però Esquerra no només es queda aquí i fa notar que, com que ha decidit abordar el tema, va fins al fons de la qüestió. Així, Rufián també treu pit que els indults s'han negociat amb el govern espanyol, cosa que fins fa ben poc s'evitava. "Hem negociat i hem aconseguit que nou persones dormin a casa seva i no en una cel·la", ha dit aquest divendres en un míting a Palamós. En el mateix acte, la diputada per Girona Montse Bassa també ha suggerit obertament que si Esquerra ha aprovat els pressupostos generals de l'Estat en diverses ocasions ha sigut perquè hi havia contrapartides sobre la taula: "Jo no sé si algú considera que és a canvi de res, però és un gran plaer arribar a casa i poder dir bona nit a la Dolors Bassa".
Per entendre la magnitud del canvi dins d'ERC només cal traslladar-se breument a la nit del 14 de febrer del 2022, sota la cúpula del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Aquell dia el president, Pere Aragonès, va pronunciar una conferència on va deixar intuir per primera vegada que els indults no havien caigut del cel i que alguna cosa hi havia tingut a veure l'aposta d'ERC per negociar amb l'Estat. "Les coses s'han començat a moure. El mes de juny [del 2021] es concedien els indults, un pas indispensable per donar confiança i oferir crèdit a la voluntat negociadora de l’Estat", va explicar aquell dia. El terrabastall va ser notable. Junts, en veu de l'indultat Jordi Sànchez, i l'ANC van sortir en tromba enfadats a demanar "explicacions" sobre si els indults s'havien negociat. Des de la plaça Sant Jaume es va desmentir cap negociació: "El president en cap moment va dir que s’haguessin negociat els indults", va dir la portaveu Plaja. En privat, l'enuig era notable pel fet que Junts utilitzés uns indults dels quals s'havia beneficiat per desgastar el president.
Què ha fet moure les coses? En primer lloc, el pas del temps, que dona perspectiva i fa insostenible proclamar que Sánchez es va embolicar en una operació tant desgastant per a ell com la dels indults sense que hi hagués algú com ERC que el pressionés a canvi d'assumir també un desgast, com ha estat col·laborar activament en la governabilitat de l'Estat.
Combatre el mantra de Junts
Des del partit es tracta el tema amb discreció. No es proclama el canvi de rasant, però no es nega l'evidència. Diverses veus republicanes consultades per l'ARA ho constaten i una d'elles ho resumeix així: "Cal reivindicar la feina feta, i entre la feina feta hi ha l'alliberament dels presos". Hi ha un altre motiu que ha acabat d'empènyer aquest canvi i és que, des que es va trencar el Govern, ha desaparegut la por de molestar Junts. Un dels mantres juntaires és acusar ERC d'haver col·laborat amb el PSOE "a canvi de res". Si Esquerra ho vol desmentir ha d'aportar proves i els indults en són una. No l'única, però sí una d'important i que, a més, va tenir beneficis transversals: hi van guanyar ERC, Junts i Òmnium. Fins i tot l'ANC, si es té en compte que dos dels presos n'havien estat presidents, Jordi Sànchez i Carme Forcadell.
Dos anys després que els presos sortissin en llibertat, ERC ha decidit trencar el tabú dels indults i, com a mínim fins ara, no es percep cap més reacció social que la d'assumir-ho amb naturalitat. Junts ja ho ha criticat, però això també entra dins la normalitat. El que continua tancat sota pany i forrellat és com va anar aquella negociació i qui la va protagonitzar. Per desclassificar-ho també caldrà temps i, probablement, més d'una campanya electoral.
Aragonès ha reunit aquest divendres extraordinàriament el seu Govern al Palau Robert de Barcelona per traçar com ha d'afrontar la Generalitat l'eventual arribada a la Moncloa d'un govern del PP i Vox. La seva primera proposta és una "mobilització de país" per, d'entrada, votar massivament el 23 de juliol en contra de la dreta i l'extrema dreta. Si no es pot evitar la coalició, ha promès que respondrà "amb fermesa i contundència" cada "risc de retrocés". Els seus consellers també tenen l'encàrrec de centrar-se en "ampliar els drets" dels catalans. "Davant l'onada reaccionària, Catalunya serà un bastió", ha conclòs.